Resultats de la cerca

Les ruïnes del castell d’Aitona són en un turó que domina el poble D’origen islàmic, apareix com un dels castells que l’alcaid de Lleida ibn Hilgl atorgà al comte Ramon Berenguer III en una convinença feudal feta l’any 1120 La conquesta definitiva d’aquest sector devia anar parella a la conquesta de Lleida i Fraga l’any 1149 L’any 1192, Alfons I confirmà al comte d’Urgell, Ermengol VIII, les donacions i infeudacions que li havia fet el seu pare, Ramon Berenguer IV, entre elles el castro de Aythona L’any 1209, apareix encara el comte d’Urgell com a senyor del castell i la vila d’Aitona Aquell…

Ocupa la part nord-oriental de la comarca, entre els alts de Roger 576 m alt, al límit amb els Serrans fins al pla de Quart, a la zona de transició vers el Camp de Túria i l’Horta El relleu és molt suau i ondulat, i només s’eleven alguns turons aïllats És drenat pel curs mitjà del riu de Xest L’àrea no conreada és mínima hi ha 6 400 ha de secà i 500 de regadiu de pou, que s’ha d’estendre sobre 600 ha més El secà, que ha estat tradicionalment la base de l’economia local, ha permès conreus arboris vinya 1 300 ha, oliveres, ametllers, arbrers fruiters i garrofers El regadiu es dedica a blat de…

Les diverses capitulacions signades amb l’avanç de la reconquesta permeteren, en general, la permanència dels musulmans a la zona, els quals rebien garanties per a poder practicar l’islam i gaudir d’institucions i de lleis pròpies A les zones rurals, on la menor afluència de repobladors féu molt lent el canvi de la població, els mudèjars continuaren conreant els mateixos camps, bé que sota una altra condició jurídica En general, els mudèjars, sota la directa protecció de la corona, constituïren una comunitat que evolucionà parallelament a la cristiana, però independentment A poc a poc,…

No ha estat mai una divinitat popular i ha estat rarament adorat És representat en forma d’home, amb quatre cares i quatre braços, assegut sobre un lotus o un cigne

Originàriament fou edificada sobre unes petites illes, que successius ponts i calçades convertiren en l’illa de Bombai, de 58,5 km 2 Actualment el Gran Bombai s’estén també a l’illa veïna de Salsette, situada al nord, i unida a la ciutat per istmes artificials el Gran Bombai té així una extensió total de 452,4 km 2 L’emplaçament insular permet a Bombai l’establiment d’un port excellent Té un clima calorós i humit, amb 26,2°C de temperatura mitjana anual i 3175 mm de pluja anual, recollida de juny a setembre Nucli industrial, hi destaquen les indústries químiques refineries de petroli i…

Els antics genealogistes feien derivar-lo d’un rei sàrmata, anomenat Hèrcol, dels ducs de Baviera i de Carles Martell a través del llegendari Dapifer de Montcada, un dels anomenats Nou Barons de la Fama Tomba dels Montcada segle XIII, al monestir de Santes Creus © Fototecacat En realitat, el primer a cognomenar-se Montcada fou el noble Guillem de Muntanyola o de Vacarisses, que apareix documentat el 1002 i que s’anomenà després Guillem I de Montcada mort en 1039/40 els darrers anys de la seva vida, pel fet d’haver rebut la infeudació d’aquest castell Germà de Ramon, ardiaca de Vic, i del…

Unes tres cinquenes parts del territori són ocupades per la vegetació natural pasturatges L’agricultura és predominantment de secà el regadiu aprofita les aigües del Túria a través de diverses séquies, i produeix fruita i hortalisses els conreus principals són el de la vinya 428 ha, que produeix vi de bona qualitat, de garrofers, d’oliveres i d’ametllers Les terres de conreu són explotades principalment pels propietaris Hi ha bestiar oví i cabrum Hi ha dues mines de caolí, que és transformat a Llíria El poble 825 h agl 2006 152 m alt, a la riba esquerra del Túria, era un lloc de moriscs,…

Els camins dels segles XVI i XVII El mapa de camins adjunt s’ha elaborat a partir de la informació viària de quatre guies de camins dels segles XVI i XVII Es tracta dels repertoris del valencià Pero Juan de Villuga 1545-46 i d’Alonso de Menese 1576, de l’ Itinerario d’Ottavio Cotogno 1608 i de la Guia de Giuseppe Miselli 1684 L’obra més significativa és el Repertorio de todos los caminos de España hasta agora nunca visto , de Villuga, que pot ser considerada com la primera guia de camins dels Països Catalans i d’Espanya, vigent més d’un segle El Repertorio de Menese és menys original però…

Drena el terme el barranc de Torrent anomenat també rambla de Xiva o riu de Xest, que hi rep per la dreta el barranc de l’Horteta El sector forestal, a la zona muntanyosa de l’W, és cobert de matollar en la major part, amb importants pinedes al Vedat de Torrent, amb un total de 1 200 ha L’agricultura ocupa unes 2700 ha de secà i 3000 ha de regadiu el primer, en retrocés els darrers decennis, es localitza al sector occidental, en part abancalat, i es dedica a garrofers 900 ha, raïm de taula 760 ha, oliveres i ametllers 400 ha entre tots dos el segon, que aprofita l’aigua de pous i es localitza…