Resultats de la cerca
Es mostren 983 resultats
Lucas Janszoon Waghenaer
Cartografia
Cartògraf holandès.
La seva obra més coneguda és Spieghel der Zeevaerdt , apareguda l’any 1584, que contenia més de quaranta cartes marines Fou una obra de gran acceptació al seu temps, i fou traduïda a l’alemany, l’anglès i el francès L’any 1592 publicà unes instruccions de navegació Theesor der Zeevaert , amb mapes i quadres sinòptics
Carl Rogers
Psicologia
Psicòleg clínic nord-americà.
És conegut sobretot per la seva teoria de la “teràpia centrada en el client”, exposada en l’obra del mateix nom Client-centered Therapy, 1951, i en la qual el paper del psicòleg és passiu, permissiu i d’acceptació, i reflecteix els sentiments del client Altres obres On Becoming a Person 1961 i Freedom to Learn 1969
sensualisme
Filosofia
Psicologia
Modalitat de l’empirisme (anomenada també sensacionalisme, sensacionisme i àdhuc sensisme) segons la qual tot coneixement, tota la vida psíquica, s’originen en els sentits, i es redueixen en darrer terme a les sensacions.
S'oposa tant a una interpretació metafísica del coneixement com a qualsevol acceptació d’elements actius del subjecte, siguin aquests de caràcter reflexiu o formes a priori inherents a ell Present ja en l’epicureisme i, a l’Orient, en l’escola chārvāka, el sensualisme ha estat modernament formulat per THobbes i té en EB de Condillac el seu representant més destacat
lento
Música
Indicació de tempo lent, similar a largo.
Tot i que sovint se situa el lento entre el largo , més lent, i l' adagio , més ràpid, el seu significat és ambigu i depèn, en gran part, de l’època i el compositor El seu ús data del principi del segle XVII, i ha estat entre els compositors francesos on ha obtingut més acceptació amb les formes lent i lentement
Pere de Centelles
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1243-52).
Fill de Gilabert III i de Saurina Canonge de la catedral de Barcelona, oferí a Jaume I 1228 la seva participació en la conquesta de Mallorca Elegit bisbe de Barcelona el 1241, en diferí l’acceptació fins el 1243, per tal d’ingressar a l’orde dominicà Essent bisbe, celebrà sínodes diocesans 1243, 1244, 1245 i en féu publicar les constitucions
La Opinión
Periodisme
Diari en castellà publicat a Palma (Mallorca), òrgan del partit republicà possibilista, fundat i dirigit per Joaquim Fiol (juny del 1879 - agost del 1890).
Inicialment tingué com a redactors Pasqual Ribot, Gabriel i Antoni Maura, Joan Alcover, etc, que cessaren quan Antoni Maura s’uní al partit fusionista de Sagasta el 1881 Posteriorment, entre els redactors destacaren Eusebi Pascual, Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Vidal, etc Desaparegué en produir-se la quasi total acceptació per part dels possibilistes mallorquins del cabdillatge d’Antoni Maura
Josep Puigdengolas i Barella
Pintura
Pintor.
Format a les escoles oficials de belles arts de Barcelona, al Paular i a Florència Fou catedràtic de dibuix de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Pintà molt a Mallorca, concretament molt sovint a Deià La seva obra, d’un naturalisme lluminós i convencional, deriva del darrer Mir i li valgué una notable acceptació per part del públic
Jean Fautrier
Pintura
Pintor francès.
Acabada la Primera Guerra Mundial, s’installà a París, on feu una pintura expressionista que esdevingué cada vegada més fosca Obtingué una gran acceptació amb l’exposició de la sèrie Les Otages a la galeria Drouin de París 1945 i amb la de Signifiants de l’Informel, de Michel Tapié, al Studi Facchetti 1951 Amb Dubuffet, és l’iniciador de la pintura matèrica i l’antecedent del corrent informalista
Leopold Staff
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg polonès.
Els seus poemes, pessimistes durant la joventut, es manifesten amb el pas dels anys plens d’amor a la vida i proven l’acceptació del món per part del poeta Entre els seus reculls poètics cal destacar Dzień duszy ‘El dia de l’ànima’, 1903, Ptakom niebieskim ‘Als ocells del cel’, 1905, Tęza łez i krwi ‘L’arc iris de llàgrimes i sang’, 1918, Wiklina ‘El vímet’, 1954, etc
Étienne Tempier
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Canonge, canceller de la universitat 1263 i bisbe de París 1268, intervingué en les controvèrsies entre els teòlegs i els mestres de la facultat d’arts i afavorí l’augustinisme enfront de l' averroisme sobretot de Siger de Brabant i d’algunes tesis aristotèliques de Tomàs d’Aquino, que condemnà en dues ocasions 1270 i 1277, condemna que provocà efectes oposats amb vista a l’acceptació de l’aristotelisme
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina