Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
Centre Nacional Català
Partit polític
Entitat nacionalista creada el 1899, enmig de la crispació interna que vivia la Unió Catalanista.
A l’abril de 1899 es constituí en aquesta darrera organització una junta hostil a les tesis “evolucionistes”, fet que impulsà els que s’identificaven amb les posicions del nou diari La Veu de Catalunya a crear, a finals d’agost, un nou agrupament, el Centre Nacional Català En aquest convergiren diverses personalitats En primer lloc, molts dirigents del Centre Escolar Catalanista, el nucli més actiu i innovador des de 1897 i on figuraven, entre d’altres, Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Duran i Ventosa, Francesc Cambó, Pere Muntañola la majoria havia nascut en la dècada…
L'Esportiu

Portada del diari L’Esportiu del 6 d’abril de 2014
© L’ESPORTIU
Publicacions periòdiques
Esport general
Diari d’esports en català, que fins a l'abril del 2014 rebé el nom de El 9 Esportiu de Catalunya.
El primer número aparegué el 2 de gener de 2002 Fou una iniciativa de la Coordinadora de Mitjans COMIT, que agrupava diverses empreses editores en català de mitjans en paper i digitals Inicialment es distribuí com a publicació independent i en una versió reduïda juntament amb els diaris Segre , Regió 7 , Diari d’Andorra i El 9 Nou , amb tres edicions diferents per a les comarques de Girona, Barcelona i Tarragona Fou el primer diari esportiu català amb una visió nacional de l’esport Nasqué com un diari d’esport d’elit per complementar la informació esportiva catalana que oferien…
,
Xarxa Vives
Educació
Associació d’universitats que potencia les relacions entre les institucions universitàries dels Països Catalans i també d’altres territoris amb vincles geogràfics, històrics, culturals i lingüístics comuns.
Té la seu a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana Fou constituïda el 28 d’octubre de 1994 a Morella Ports per tretze universitats, a les quals s’anaren afegint d’altres fins a un total de vint el 2008, any en què el nombre total d’alumnes superava els 440000 i el de professors els 30000 Aquest any agrupava les universitats Abat Oliba CEU, la d’Alacant, la d’Andorra, l’Autònoma de Barcelona, la de Barcelona, la de Girona, la de les Illes Balears, la Internacional de Catalunya, la Jaume I, la de Lleida, la Miguel Hernández d’Elx, l’Oberta de Catalunya, la Perpinyà Via…
José María Gil-Robles y Quiñones
Política
Dret
Advocat i polític castellà.
Estudià dret a Salamanca, i el 1922 obtingué la càtedra de dret polític de la Universitat de La Laguna En tornar a Madrid, fou redactor, i més tard sotsdirector, d’ El Debate Elegit diputat agrari per Salamanca a les corts constituents de la Segona República 1931, s’afilià a Acción Nacional, agrupació de signe conservador, fundada per Ángel Herrera Oria Més tard passà a presidir el comitè directiu del grup, anomenat ara Acción Popular Al començament del 1933 Acción Popular es fusionà amb altres grups dretans, i donà lloc a la Confederación Española de Derechas Autónomas CEDA, de la qual…
Meles Zenawi
Política
Polític etíop.
El 1974 interrompé els estudis de medicina per a incorporar-se al Front Popular d’Alliberament de Tigre, del qual fou elegit membre del comitè executiu el 1983 i líder el 1989, any que fou constituït el Front Democràtic Popular d’Etiòpia, del qual fou nomenat també president Aquesta organització agrupava les tres principals formacions d’oposició al règim militar marxista de Mengistu Haile-Maryam Enderrocat Mengistu 1991, fins el 1995 Zenawi fou president del govern de transició i del Consell de Representants cos legislatiu de transició Tingué un paper destacat en l’elaboració de…
Bàsquet Manresa

Els jugadors del Bàsquet Manresa celebrant la victòria a la final de la Copa del Rei del 1996
© ARXIU BÀSQUET MANRESA
Basquetbol
Club de basquetbol de Manresa.
L’any 1931 es fundà el Manresa Basket Ball, que el 1933 aconseguí l’ascens a la màxima categoria catalana A l’agost del 1934 es fusionà amb el Centre Excursionista del Bages per crear la Unió Manresana de Basket Ball Després de la Guerra Civil Espanyola el club va reaparèixer, l’any 1939, sota el nom d’Unión Manresana de Baloncesto i jugà el Campionat de Catalunya de primera categoria Al començament del 1941 s’integrà al Centre d’Esports Manresa com a secció de bàsquet i disputà els partits al camp del Pujolet Fins l’any 1964 el club es trobà en una situació d’estancament esportiu, del qual…
,
Antoni Castells i Oliveres

Antoni Castells i Oliveres
Política
Polític i economista.
Doctor en economia per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en federalisme fiscal, hisenda autonòmica i local, economia regional i economia de l’estat de benestar Treballà en el servei d’estudis de Banca Catalana fins al 1983, i l’any següent fou designat membre de la Sindicatura de Comptes Ocupà el càrrec fins al 1989, any en què esdevingué membre de la part catalana de la comissió mixta de valoracions Estat-Generalitat Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , del 1992 al 1994 fou diputat socialista al Parlament, i resultà novament elegit en les eleccions…
Alexandre Farnese

Alexandre Farnese
© Fototeca.cat
Història
Duc de Parma i de Piacenza (Alexandre I) (1586-92).
Militar al servei de la corona de Castella Fill d’Octavi I de Parma i de Margarida d’Àustria, filla natural de Carles V, es casà amb Maria de Portugal 1565, i a les ordres de Joan d’Àustria combaté a la batalla de Lepant 1571 Amb els terços d’Itàlia es traslladà als Països Baixos, on Joan d’Àustria era governador durant una brillant campanya obtingué la victòria de Gembloux 1578 i recuperà les províncies catòliques del sud Joan d’Àustria el nomenà general en cap de l’exèrcit i governador dels Països Baixos, càrrec que li confirmà el rei en morir aquell 1578 Procurà de restablir la disciplina…
celtiber | celtibera
Història
Individu d’un grup de pobles preromans establerts a la Celtibèria, format per pelèndons, arèvacs, bel·les, tites, lusons i celtibers estrictes.
Llur cultura, de bell antuvi cèltica hallstàttica , es desenvolupà durant la segona edat del ferro sense noves aportacions europees i es creà una personalitat que per contacte amb la cultura dels pobles ibèrics donà lloc al món celtibèric, plenament format al segle III aC La suposada barreja ètnica de celtes i ibers és avui descartada Amb una economia bàsicament ramadera, el furt del bestiar oposava uns pobles celtibers als altres, la qual cosa creà l’esperit guerrer que ha estat tòpic per a caracteritzar-los La població s’agrupava al voltant de les places fortes, i l’…
Sant Joan d’Alacant
L’església de Sant Joan d’Alacant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, als plans meridionals litorals valencians, a l’horta d’Alacant, que presenta un glacis en suau rost vers la propera costa de l’E.
El riu de Montnegre o Sec és el límit septentrional, i corre prou encaixat als propis sediments La faixa costanera, malgrat la denominació turística, pertany als termes d’Alacant i el Campello L’única eminència és el Calvari, a l’W Les terres incultes són escasses, puix que el regadiu molt lax, abasta 900 ha, unes 300 de vertadera horta, 350 d’ametllers, 100 de garrofers El vell sistema de regadiu aprofita l’aigua embassada al pantà de Tibi a través de la séquia Major, que prové de l’assut o pantanet de Mutxamel i el Gualeró, assut arruïnat que recollia les aigües de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina