Resultats de la cerca

Fou deixeble d’Ibn Hazm quan aquest es refugià a Mallorca Establert a Bagdad 1056, escriví un diccionari biogràfic de savis andalusins precedit d’una introducció històrica que arriba al 1058, Gǎḏwat al-muqtabis fī dikrwūlat al-Andalus , única obra conservada de la seva nombrosa producció Al-Dabbī la continuà i millorà, en el seu Kitab buġyat al-multamis, fins el 1195

Delegat del califa Hišām a Ifrīqiya en el moment de la insurrecció dels berbers 740-741, anà a Al-Andalus com a lloctinent de Balǧ ibn Bišr al Gušayrī Cap dels gayssites, i molt influent en el govern de Yǔsuf al-Fihrī, secundà de moment la política d' 'Abd al-Raḥmān I de Còrdova 756, però acabà enfrontant-s’hi i morí executat

Revoltat diverses vegades contra l’emir Muḥammad I, hagué de refugiar-se a la cort d’Alfons III d’Astúries, antic aliat seu Tornar a Al-Andalus 884, s’installà a Badajoz i exercí un govern semiindependent, amb l’anuència del nou emir al-Munḏir La seva família continuà governant la regió fins que ‘Abd al-Raḥmān III la reincorporà al seu califat 930

A la mort d’Ibn Tūmart, de qui era deixeble, fou nomenat califa 1130 Conquerí el Marroc als almoràvits i féu de Marràqueix la seva capital El 1146 envià un exèrcit a la península Ibèrica i, després de llargues lluites, desféu els regnes de taifes el 1157 Llavors Al-Andalus esdevingué una simple dependència de l’imperi almohade, representat a Sevilla per un valí

Fill i successor de Šĕmuel ben Yosef ibn Nagrella en el càrrec de visir del taifa berber de Granada Badīs ibn Habus Quan pretenia de lliurar la taifa al sobirà d’Almeria, sota la influència del divan antijueu d' Abū Isḥāq al-Ilbīrī , tingué lloc a Granada un dels pogroms antijueus més violents de la història d’Al-Andalus 1066, en el qual morí

Efectuà una expedició a Aquitània per reprimir la rebellió del berber Munusa Una vegada vençut aquest, es dirigí contra el seu aliat el duc Eudes d’Aquitània i prengué Bordeus anava a prosseguir les seves campanyes cap al nord quan fou derrotat i mort per Carles Martell, cridat per Eudes, a Poitiers

Adscrit a la cort abbàssida de Bagdad, hagué de refugiar-se a Kairouan entre els aglibís per rivalitats amb el també músic Isḥāq al-Mawṣilī Fou cridat per la seva fama a la cort cordovesa en temps d’'Abd al-Raḥmān II, que li fou mecenes Importà a Al-Andalus el gust oriental, sobretot iraquià, i fou el creador de la música andalusina Afegí una cinquena corda al llaüt

És autor d’un comentari al Planisferi de Ptolemeu i d’una edició corregida de les taules astronòmiques d’al-Hwārizmī traduïda per Adelard de Bath Hom li atribueix diversos tractats d’alquímia, un dels quals, Ġīyāṯ al-hakīm , devia ésser l’original del Picatrix 1256 d’Alfons X Sembla que contribuí a la difusió, a Al-Andalus, de l’obra enciclopèdica dels Ihwān al-Ṣafā ‘germans de la puresa’

D’origen berber i home d’una gran cultura, ajudà a l’ascens polític d’Almansor i compartí amb ell la regència d’Al-Andalus en ésser proclamat Ḥisam II 976 Intentà, sense èxit, d’aliar-se amb el general Ġalib per palliar el creixent poder d’Almansor, però fou processat i empresonat 978 per aquest i morí escanyat a la presó El 974 rebé l’ambaixada catalana que reiterava l’obediència del comte Borrell II a Còrdova

Tingué la collaboració d’excellents lloctinents, que ampliaren considerablement el califat Qutayba ibn Muslim consolidà 713 l’ocupació de la Transoxiana, Muḥammad ibn Qāsim s’emparà del Sind presa de Multan, 713 i, a l’W, Mūsà ibn Nuṣayr i Ṭāriq ibn Ziyad conqueriren Al-Andalus fins a Narbona 713 En política interior, conclogué la reorganització de l’agricultura iniciada pel seu pare i fou un gran urbanista ampliació de les mesquites de Medina i la Meca i de l’anomenada dels Omeies, de Damasc Començà la substitució de funcionaris bizantins per musulmans