Resultats de la cerca

Nedà amb el CN l’Hospitalet i començà la carrera d’entrenador en el seu club Posteriorment, fou entrenador del CN Montjuïc de categories inferiors 1993-96 i entrenador en tots els nivells del CN Sant Andreu, on assolí la direcció tècnica i treballà amb nedadors com els germans Alan i Brenton Cabello 1997-2009 Després treballà al Centre d’Alt Rendiment CAR de Sant Cugat del Vallès preparant nedadors de màxim nivell, com el recordista mundial Rafael Muñoz o la medallista europea Mercedes Peris Al juny del 2018 fou nomenat director tècnic de la Federació Catalana de Natació

Integrat per Alan Price teclat, Hilton Valentine guitarra, Chas Chandler baix, John Steel bateria i Eric Burdon veu, van popularitzar el rhythm-and-blues , especialment amb la seva versió de La casa del sol naixent Del seu so salvatge destacava la veu de Burdon i el teclat de Price Per problemes personals amb Burdon, Price va deixar el grup el 1965 Amb el anys, el so del grup va passar del rhythm-and-blues al rock psiquedèlic A partir del 1969, amb el grup ja formalment dissolt, Burdon continuà la seva carrera en solitari tot reunificant el grup en diverses ocasions

Abans de la dissolució oficial, el 1988, que anà precedida de separacions intermitents, el grup era format per Mark Knopfler guitarra i veu, Hal Lindes guitarra, Jack Sonni guitarra, John Illsley baix, Alan Clark teclats i Terry Williams bateria Del seus enregistraments cal destacar Communique 1979 i Brothers in Arms 1985 Mark Knopfler ha continuat la seva carrera al marge de Dire Straits amb el grup de country The Nothing Hillbilies i en solitari, amb l’edició dels àlbums Local Hero 1983, Golden Heart 1996, Sailing to Philadelphia 2000, en què collaboraren James Taylor i Van…

Abandonà els estudis de dret pel teatre debutà a Barcelona amb la companyia d’Enric Borràs Inicià una carrera cinematogràfica brillant amb La llamada del mar 1944, Misión blanca de Jde Orduña, 1945 i, sobretot, Locura de amor 1948 Abandonà pràcticament el teatre i anà a Cuba i a Mèxic, país on residí habitualment Posteriorment destacà en films com Deseada 1950, La hermana San Sulpicio de Lluís Lúcia, 1953, Boy of the Dolphin 1957 amb Sofia Loren i Alan Ladd, Abismos de pasión , de Buñuel, La venganza 1958, de Bardem i d’altres També actuà en televisió

Ideat el 1961 per Alan Lomax com a programa de recerca multidisciplinària, fou una temptativa per a la individualització de les possibles relacions entre els estils de cant, els comportaments culturals i les estructures socials de les diverses cultures del món A l’estudi dels estils de cant, s’hi afegiren els de les articulacions fonètiques, dels textos de les cançons, dels tipus d’orquestra que acompanyen el cant i de les danses L’elaboració estadística dels resultats obtinguts proporcionà els elements necessaris per a la definició d’un mapa del món, constituït per sis grans…

El 1919 inicià els estudis de música a la Royal Academy of Music de la seva ciutat natal, i a setze anys debutà en la Queen’s Promenade dirigint el Triple concert de JS Bach A partir del 1928 prosseguí la seva formació, primer a Berlín, al costat d’Artur Schnabel i de Wanda Landowska, i després a París, amb Nadia Boulanger S’especialitzà en el repertori per a música de cambra, particularment d’autors com WA Mozart, i participà d’una manera assídua en el Festival d’Edimburg Parallelament estrenà obres d’autors contemporanis com Lennox Berkeley i Alan Rawsthorne, i, com a intèrpret…

És molt probable que estudiés amb F Busoni abans d’emigrar als Estats Units l’any 1924 Després d’alguns fracassos, compongué per al cinema èxits tan fulgurants com Brigadoon V Minnelli 1947, Paint Your Wagon J Logan 1951, My Fair Lady G Cukor 1956, Gigi V Minnelli 1958 i Camelot 1960, sempre en collaboració amb el llibretista Jay Alan Lerner 1918-1986 Encara que treballà dins l’univers de la música popular, la seva formació clàssica es manifesta en el seu llenguatge musical, arrelat en la tradició alemanya del segle XIX, la qual cosa s’observa en la conducció de veus i la textura…

Una sèrie de músics de diferents procedències Alan Bryant, Alvin Curran, Jon Phetteplace, Carol Plantamura, Frederic Rzweski, Richard Teitelbaum i Ivan Vandor iniciaren el 1966 a Roma les activitats de la formació, que per la seva mateixa naturalesa antiautoritària estigué constituïda en realitat per conjunts independents, en els quals compartien l’activitat creadora músics professionals i artistes sense formació musical En els seus ideals es reflecteix la influència de J Cage i de l’avantguarda nord-americana Al final dels anys seixanta i principi dels setanta, Steve Lacy en fou…

L’iniciador de la fortuna fou l’advocat Abram Nicholas Pritzker 1896-1986, descendent d’immigrants judeorussos, el qual, amb el seu germà Jack Nicholas Pritzker 1904-79, invertí en empreses i sòl urba de l’àrea de Chicago Els fills del fundador, Jay Arthur Pritzker 1922-99, Robert Alan Pritzker 1926 i Donald Nicholas Pritzker 1932-72, ampliaren el patrimoni, especialment a partir de la creació de la cadena d’hotels Hyatt el 1957 Actualment les activitats del grup es troben molt diversificades, bé que destaquen les del sector immobiliari És notable, a més, la creació de fundacions…

Els germans Liam veu i Noel guitarra i veu Gallagher són el nucli i els únics membres permanents del grup, el qual, al llarg de la seva trajectòria, ha incorporat Colin Archer guitarra i teclats, Andy Bell baix, teclats i Alan White bateria, entre d’altres El seu primer disc, Definitely Maybe 1994, els situà en els primers llocs de les llistes d’èxit de la Gran Bretanya, i des d’aleshores han esdevingut un dels grups de referència del pop-rock , amb influències que van des dels Beatles fins al punk Àlbums posteriors són What's the Story Morning Glory 1995, Be Here Now 1997, Standing on the…