Resultats de la cerca
Es mostren 697 resultats
almesquera
Almesquera
David Perez (CC BY 3.0)
Mastologia
Mamífer insectívor de la família dels tàlpids, de costums amfibis, llarg d’uns 25 cm, de potes posteriors molt allargades i proveït d’una llarga cua.
Fa el cau a les vores dels rius i s’alimenta d’insectes aquàtics Segrega una substància que recorda el mesc Habita els Pirineus i les muntanyes del centre de la península Ibèrica
Poopó
Llac
Llac de Bolívia, situat als Andes, al centre de l’altiplà del departament d’Oruro i a una altitud de 3 694 m.
És de poca profunditat La seva conca comunica amb la del llac Titicaca, amb un desnivell de 140 m d’altitud, pel riu Desaguadero L’existència de desguassos subterranis alimenta llacunes properes, sobretot Coipasa
vall de les Mussoles
Conca de la vall de Boí, dins el municipi de Barruera (Alta Ribagorça), estesa des del pic de les Mussoles (2 877 m) i del cap de Reguera (2 796 m), a la línia de crestes que separa aquesta vall de la vall Fosca.
És drenada pel barranc de les Mussoles , que alimenta l' estany de les Mussoles 2 344 m alt, afluent, per la dreta, de la ribera de Llacs, tributària de la ribera de Sant Nicolau
pantà de Terradets
Vista del pantà de Terradets (Pallars Jussà)
© C.I.C. - Moià
Embassament
Pantà construït el 1935 sobre la Noguera Pallaresa, ocupant les terres dels termes municipals de Castell de Mur i Llimiana (Pallars Jussà).
De 8 km de longitud, alimenta la central elèctrica de Terradets , d’una potència installada de 32500 kW/A i una producció mitjana de 79000000 kWh Queda tancat al S pel pas dels Terradets
hoatzín
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels opistocòmids, d’uns 70 cm de llargada, que té les parts superiors de color castany o verd amb traços blancs, les inferiors blanques i presenta un plomall erecte al cap.
S'alimenta de vegetals Els polls tenen dues ungles a l’articulació del carp de cada ala, amb l’ajut de les quals s’enfilen per les branques Habita als boscs de l’Amazònia
saqui
Mastologia
Mamífer placentari de l’ordre dels primats, de la família dels cèbids, d’una longitud d’uns 80 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua.
Els mascles vells són completament negres, mentre que els joves i les femelles són de tonalitats més pàllides S'alimenta de fruita, insectes i mel, i habita la Guaiana i una part del Brasil
kea
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels psitaciformes, de la família dels psitàcids, d’uns 50 cm que té el plomatge d’un verd olivaci, amb les vores i el nervi de les plomes més fosc, i la mandíbula superior del bec que arriba a fer 5 cm.
S'alimenta de fruita, larves, insectes i cucs que extreu de sota de l’escorça dels arbres amb el bec És endèmic de l’illa sud de Nova Zelanda actualment és en perill d’extinció
dofí de l’Amazones
Zoologia
Dofí de la família dels platanístids, d’uns 2 m de llargada total caracteritzat pel musell allargat, cobert de pèls durs i gruixuts, i per les notables dimensions de totes les aletes, principalment la caudal.
D’ulls molt petits, presenta una renglera contínua de dents a ambdues mandíbules S'alimenta principalment de peixos, i viu al curs alt de l’Amazones, a més de 2 000 km de la desembocadura
bateria de flux
Electrònica i informàtica
Bateria recarregable l’electròlit de la qual és format per substàncies electroactives i que flueix a través del reactor de la bateria on genera electricitat a partir d’una reacció electroquímica.
Aquest electròlit està emmagatzemat en un dipòsit des del qual s’alimenta el reactor La recàrrega és tan simple com afegir més electròlit i regenerar el que ja s’ha gastat en una reacció electroquímica reversible
kagú
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels rinoquètids, que fa de 50 a 60 cm i té el plomatge d’un gris pissarrenc clar, amb les ales una mica més fosques i barrades de roig, blanc o negre, i un plomall erèctil al pili.
No pot volar, i s’alimenta d’invertebrats terrestres Es endèmic de Nova Caledònia La introducció dels predadors terrestres a l’illa n'ha minvat tant el nombre, que és una espècie amenaçada seriosament d’extinció