Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
pipa de Surinam

Pipa de Surinam
© 2006 Shawn Mallan
Herpetologia
Amfibi anur del subordre dels opistocels, de la família dels pípids, que pot arribar fins a 20 cm de longitud total.
El tret més característic d’aquesta espècie, pel qual és coneguda, és la presència sobre l’esquena de la femella d’una sèrie de clots en els quals és capaç de pondre els ous, evaginant i desviant cap amunt el tub cloacal Habita a tota la zona tropical i equatorial de l’Amèrica del Sud
granota de vidre

Granota de vidre (Cochranella granulosa)
Peter Nijenhuis (CC BY-NC-ND 2.0)
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels procels, de la família dels hílids, amb l’astràgal i el calcani de les potes units.
Són arborícoles i habiten a Mèxic, al Perú i a l’Argentina
gripauet
Herpetologia
Amfibi anur, de la família dels pelobàtids, de dimensions petites, recobert de berrugues poroses de color verd viu, i que acostuma a fer olor d’all.
Característiques generals dels amfibis
Concepte d’amfibi Els amfibis són els primers vertebrats que en l’escala evolutiva han aconseguit colonitzar el medi terrestre La vida a terra ferma requereix una llarga sèrie d’estructures especialitzades que inclouen diverses modificacions de l’esquelet per a suportar el pes del cos, com l’aparició dels membres quiridis, articulats i aptes per a la locomoció i, fins i tot, en algunes espècies, per al salt, com en la reineta comuna Hyla meridionalis de la fotografia Javier Andrada Els amfibis són els primers vertebrats que han reeixit a sortir de l’aigua, almenys parcialment En algun…
ferreret
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels opistocels, de la família dels discoglòssids, de membres prims i cos estilitzat, de color groc daurat amb taques negres o verd oliva brillant.
Els mascles transporten la posta d’ous una dotzena fixada a llurs cames, com el gripau llevadora, del qual és filogenèticament pròxim, bé que a l’inrevés d’aquest no té hàbits excavadors sinó escaladors És endèmic de torrents encaixats de la muntanya de Mallorca, on fou descobert primer en estat fòssil 1977 i després en forma de petita població relicta encara vivent 1980
granota marsupial

Granota marsupial
Mono Andes (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels procels, de la família dels braquicefàlids, que ateny uns 3 cm de longitud i és saltador i grimpador (salts de 50-60 cm).
Habita a Xile
tòtil
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels opistocels, de la família dels discoglòssids, d’uns 5 cm de longitud, amb la pell verrucosa, el cap deprimit i les potes curtes.
Habita sota les pedres i vora corrents d’aigua Fa la posta a terra, el mascle agafa els ous amb la base de les potes posteriors i els hi porta durant tres setmanes fins a la desclosa dels cap-grossos, que surten quan es banya És comú als Països Catalans
El tritó del Montseny
Àrea de distribució del tritó del Montseny Calotriton arnoldi als Països Catalans Fins ara aquest tritó només s’ha detectat en set sots de l’interior del Parc Natural del Montseny, entre els 600 i els 1200 m d’altitud Aquests set sots es distribueixen en dos nuclis, un d’oriental i un altre d’occidental, separats uns 11 km en línia recta i situats a banda i banda de la conca alta de la Tordera En total, aquests nuclis ocupen una àrea que no supera els 40 km 2 Les poblacions de tritó del Montseny es troben a uns 30 km de les poblacions més properes de tritó pirinenc, que són les de Susqueda…
metacercària
Helmintologia
Fase larval del cicle biològic dels digenètics que s’origina a partir de les cercàries quan aquestes penetren en l’hoste intermediari (mol·lusc, peix o amfibi) i s’hi enquisten.
Les metacercàries passen a l’hoste definitiu normalment un vertebrat en ésser ingerit per aquest l’hoste intermediari, s’adhereixen al seu tub digestiu i s’hi transformen en adults que ponen ous
granota d’ungles

Granota d’ungles
Brian Gratwicke (CC BY 2.0)
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels opistocels, de la família dels pípids, que ateny uns 7 cm de longitud i que era utilitzat en l’antiga prova d’embaràs i en altres experiments biològics.
Habita a l’Àfrica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina