Resultats de la cerca

Vida i obra Format al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, obtingué el premi d’honor en les disciplines d’instrumentació i composició Amplià estudis amb Josep Soler i Franco Donatoni i A Lewin-Richter Professor al Conservatori de Tarragona del 1983 al 1985, aquest darrer any es traslladà al Conservatori de Barcelona La seva obra, de trets pseudotonals, inclou des de la creació simfònica i de cambra fins la música electroacústica Alternant l’activitat pedagògica i la creació musical, la gran inflexió de Llanas com a compositor tingué lloc el 1984 en ser seleccionat el seu…

Aquesta finalitat divulgadora i patriòtica es mantingué fins el 1930 Des d’aleshores hom publicà només obres senceres, sense modernitzar-ne l’ortografia, ja amb el propòsit d’arribar a aplegar les obres completes dels escriptors medievals catalans Fins el 1935 n'aparegueren 42 volums, impresos pulcrament en dotzè, ben relligats i preparats pels millors especialistes del país La collecció, interrompuda per la guerra civil de 1936-39, no pogué ésser represa fins el 1946 El ritme de publicació esdevingué més lent, però augmentà el valor erudit de les edicions i dels pròlegs, on sovint han…

Escós, a desgrat que la seva església no es documenta fins al segle XVI, és un dels indrets del Pallars esmentats des de més antic La primera notícia que és té de la vila d’Escós data del 908, en una permuta entre l’abat de Gerri i el comte Ramon, en què el primer cedeix les terres que té a la vila Escosse , a excepció de la vinya que havia rebut del prevere Eudo Entre el 981 i el 985 es consigna de nou la vila d’ Scossis , quan el comte de Pallars, Ramon III, retornà al monestir de Gerri l’alou que li corresponia per donació del comte Guillem, donació que es devia efectuar a mitjan segle Al…

Desenvolupament enciclopèdic El consell de redacció el formaren els geògrafs Pau Vila, Lluís Solé i Sabarís, Josep Iglésies, Enric Lluch, Maria de Bolós, Lluís Casassas i Carles Carreras A partir del núm 5 1979 s’hi produïren alguns canvis, ampliant-lo amb la incorporació dels geògrafs Joan Vilà i Valentí, Vicenç M Rosselló i Verger, Bartomeu Barceló i Pons i Joan Becat Fins a la mort de Puchades 1982 se’n publicaren divuit números, de grandària i periodicitat molt diversa, i diversos treballs d’història de la població de Ramon Alberch, Antoni Simon i Jaume Dantí, entre d’altres…

Fou ja conegut pels imperis antics des del quart millenni, i el seu ús es generalitzà a l’imperi Romà, on la matriu era l’anell personal, amb iconografia mitològica Els papes utilitzaren la butlla de plom des del s VI A l’edat mitjana, els reis, els senyors laics i eclesiàstics i les corporacions usaren segells de cera, d’or o de plom, pendents del mateix pergamí, d’un cordill o d’una cinta de pell o de seda i també segells de placa, aplicats sobre cera i paper La iconografia s’anà ampliant en el curs del temps i adoptà les representacions majestàtica, eqüestre, heràldica,…

Considerada l’enciclopèdia de referència en el món anglòfon, fou publicada en paper fins el març del 2012 La primera edició es publicà a Edimburg Escòcia en tres volums entre el 1768 i el 1771 En les successives edicions anà ampliant el nombre de volums fins a arribar als vint en la quarta edició 1801-09 Hom considera l’onzena edició 1911 com la decisiva en la fixació de l’estil i el to La quinzena 1974, amb trenta-dos volums, fixà l’estructura bàsica definitiva de l’obra en paper en quatre parts la Micropaedia, la Macropaedia, la Propaedia i els índexs La Micropaedia és una…

L’estudi del delicte i, com a conseqüència, del delinqüent es desenvolupà al s XIX a partir de Cesare Lombroso i la seva teoria del criminal nat, a través de dos grans corrents investigadors l’un, que vinculà el fet delictuós o la personalitat del delinqüent, sia donant importància a l’aspecte antropològic antropologia criminal, als factors hereditaris o a l’aspecte psicològic l’altre, la sociologia criminal, que atorgà al medi social —concentrat en la família, l’educació, l’ambient d’amistat, les formes de vida en les grans ciutats, etc— el caràcter de factor preponderant de producció del…

Té uns 180 km de diàmetre i prop d’1 km de profunditat, i la meitat es troba submergida al golf de Mèxic És el resultat de l’impacte d’un asteroide d’uns 12 km de diàmetre que tingué lloc fa uns 66 milions d’anys La collisió inicial hauria produït una depressió d’uns 30 km de profunditat i 100 km d’amplada Més endavant, aquesta depressió s’hauria enfonsat per les vores, la qual cosa creà una elevació central que formà una estructura circular dins del cràter ampliant-ne el perímetre fins a les dimensions actuals La potència de l’impacte equivalent a una desena de bombes nuclears com la d’…

És travessat pel riu de Xeraco o rambla de la Vaca Fisiogràficament és format per dos sectors l’occidental, a la vall del riu, accidentat per les serres esmentades al vessant N, i pels contraforts septentrionals del Mondúber, al S i l’oriental, format pel pla alluvial del riu, en part pantanós, que s’uneix imperceptiblement amb els plans deltaics del Xúquer al N i del riu d’Alcoi al S La costa és baixa i arenosa L’àrea no conreada cobreix un 40% del total, amb 960 ha de pinedes i 1 040 ha de matollar Els conreus ocupen el fons de la vall i la façana costanera, que es presenta com un pla obert…

Situació L’església de Sant Martí de Campmajor, com tantes altres de la comarca, té només alguns elements característics, com l’absis i la base del campanar d’època romànica F Tur L’església de Sant Martí, que recull també el culte de Santa Quitèria, es troba a la vall de Campmajor, en un petit promontori situat al marge dret del Tort Mapa L38-12295 Situació 31TDG6741640 Per accedir-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Olot per Mieres i Santa Pau Un cop recorreguts 9 km, a mà dreta hi ha un desviament senyalitzat que porta a Sant Miquel i al Collell a 0,5 km surt també una petita…