Resultats de la cerca
Es mostren 1705 resultats
Anníbal
Història
Militar
Militar cartaginès, un dels més famosos de l’antiguitat.
Fill d’Amílcar Barca, al qual acompanyà, quan tenia 9 anys, a l’expedició dels cartaginesos a la península Ibèrica, on passà la joventut, jurà odi etern als romans segons la llegenda i es casà amb una indígena Quan el 222 aC Asdrúbal morí assassinat, prengué el comandament de l’exèrcit expedicionari cartaginès, que aleshores dominava la part meridional i sud-oriental de la península Ibèrica Per tal d’assegurar-ne els flancs, féu expedicions cap als altiplans centrals A partir del 219 i durant anys, la biografia d’Anníbal es confon amb la segona guerra Púnica , que provocà amb l’atac a Sagunt…
polemarc
Història
Un dels nou arconts que governaven Atenes en l’antiguitat.
Aquest càrrec fou instituït quan, en caure la monarquia, les atribucions militars del rei passaren a un magistrat El polemarc ostentava el comandament de l’exèrcit i el seu vot era decisiu en els afers relatius a la guerra A partir, però, del s IV aC, tingué només atribucions administratives
magistrat | magistrada
Història
A l’antiguitat clàssica, persona que ostentava un càrrec públic.
A les ciutats gregues, aquests càrrecs eren propis dels ciutadans lliures, i llur distribució era efectuada per mitjà d’elecció o de sorteig A Roma, en un principi, només els patricis pogueren ostentar magistratures, però posteriorment les assoliren altres ciutadans plebeus Hi havia els magistrats ordinaris, elegits anualment o per un període determinat, i extraordinaris, nomenats únicament en determinades circumstàncies Hom distingia també entre magistrats majors cònsols, dictadors, pretors, magistri equitum , que tenien dret als feixos feix, i magistrats menors edils curuls, qüestors i…
cista
cista megalítica trobada al pla del bosc de la Sala (Passanant, Conca de Barberà)
© Fototeca.cat
Arqueologia
A l’antiguitat clàssica, cofre de bronze, de formes diverses.
A Etrúria les cistes foren també d’argent, decorades amb relleus o incisions Al Laci acostumaven a tenir forma ovalada o quadrada, i eren corrents durant el s III aC, com la descoberta a Preneste, una de les més famoses Els prehistoriadors han donat aquest nom a un tipus de tomba de planta rectangular, feta amb quatre lloses dretes i amb una altra que fa de tapa, i que recorden una capsa Són típiques de la cultura megalítica, com la forma més senzilla de megàlits , bé que sovint es confon el nom de cista amb els petits dòlmens A Catalunya es troben també abans de la cultura megalítica, com…
Territori de Bàrcino (Barcelona)
Mapa de l’estructuració del territori de la ciutat de Bàrcino a l’antiguitat tardana, amb indicació del cadastre augustal i les carrerades d’època tardana JM Palet En època augustiana, la fundació de Barcino comportà una sèrie de canvis estructurals en el territori, dels quals destaca principalment la construcció d’una centuriació i la reorganització general de la xarxa viària del Pla L’articulació de la ciutat amb el territori indica que aquests es planificaren conjuntament en aquest primer moment fundacional Aquesta estructuració sembla que es manté en gran part durant el Baix…
cova del Gegant
Jaciment paleontològic
Jaciment del Paleolític mitjà situat en una cova marina al terme municipal de Sitges (Garraf).
La cavitat, situada a primera línia de mar, fa uns 200 m de longitud i té diverses galeries secundàries Des de la seva descoberta, l’any 1954, per Santiago Casanova i Giner, l’indret ha estat objecte de campanyes arqueològiques dirigides per diferents organismes La troballa més interessant fou una mandíbula de neandertal que s’exposa al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona L’aplicació del mètode de datació d’urani-tori de la Universitat de Bristol Regne Unit ha concedit una antiguitat de 53200 anys a aquesta resta humana Amb aquesta nova datació, la mandíbula passa a ser…
estil Lluís XVI
Estil desenvolupat a França durant el regnat de Lluís XVI.
Marca l’inici del retorn a l’antiguitat que portà al neoclassicisme L’influïren granment les descobertes de Pompeia i Herculà, però ací les formes clàssiques foren adaptades d’una manera vital, és a dir, no solament com a freda decoració, sinó amb un intent de donar-los un funcionalisme Estil més aviat burgès que cortesà, té en els mobles i tota la decoració un predomini de la línia recta i una recerca de la comoditat, aquesta última especialment per influència anglesa Els mobles són generalment de caoba, llisos o decorats amb bronzes En la darrera etapa el retorn a l’…
Aristides Quintilià
Música
Teòric de la música grec del qual no ha pervingut cap notícia biogràfica.
És conegut com a autor d’un dels tractats teòrics més complets que s’han conservat de l’antiguitat i que, com tants d’altres, s’anomena Perí musike´s 'Sobre la música' El tractat, que no s’ha pogut datar, té una vocació sistemàtica, en la qual Aristides pretengué exposar tot el saber musical del seu temps, degudament organitzat Això el converteix en un text molt valuós com a font per al coneixement de la teoria musical de l’antiguitat clàssica, ja que recull dues grans tradicions, la platonicopitagòrica i l’aristotelicoaristoxènica El tractat es divideix en tres…
australopitec
Antropologia física
Nom genèric (Australopithecus) que agrupa els homínids fòssils del Pliocè i el Plistocè inferior de l’Àfrica austral i oriental.
Els fòssils assignats a aquest grup tenen una antiguitat estimada d’entre dos i quatre milions d’anys Els australopitecs presenten un crani més elevat que el dels pòngids i menys que el de l’home actual, un dentat potent que suggereix una dieta principalment vegetariana i un prognatisme pronunciat Hom n’ha deduït de les característiques morfològiques la marxa bípeda La capacitat craniana estimada oscilla entre els 350 cc i els 600 cc entre la dels ximpanzés i per sota de la de l’ Homo habilis , i força inferior a la de l’ Homo sapiens arcaic, d’uns 1500 cc En alguns casos, les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina