Mapa de l’estructuració del territori de la ciutat de Bàrcino a l’antiguitat tardana, amb indicació del cadastre augustal i les carrerades d’època tardana.
J.M. Palet
En època augustiana, la fundació de Barcino comportà una sèrie de canvis estructurals en el territori, dels quals destaca principalment la construcció d’una centuriació i la reorganització general de la xarxa viària del Pla. L’articulació de la ciutat amb el territori indica que aquests es planificaren conjuntament en aquest primer moment fundacional. Aquesta estructuració sembla que es manté en gran part durant el Baix Imperi, i no és fins a l’antiguitat tardana (segles VI i VII) que es detecten una sèrie de canvis importants en l’estructura territorial.
L’evolució del poblament d’època imperial presenta una significativa relació de continuïtat fins als segles IV i V, especialment l’hàbitat situat al S de la ciutat, entre Bàrcino i el riu Llobregat. En aquesta zona la distribució de l’assentament manté una estreta relació amb el traçat d’alguns limites del cadastre augustià. Diversos d’aquests assentaments es troben sota una església altmedieval, si bé la continuïtat d’ocupació no està documentada per seqüències estratigràfiques. Sembla, però, que va ser a partir dels segles VI i VII que els models d’ocupació experimentaren un canvi més significatiu, tol i que les dades arqueològiques referents a aquest període són pràcticament inexistents.
L’arqueomorfologia ha permès detectar diverses vies a través de les planes deltaiques, les quals coneixen un ràpid avenç durant l’antiguitat tardana. Aquests nous eixos viaris circulen també a través del Pla i es dirigeixen vers les serralades litorals. El seu traçat reaprofita i deforma vies anteriors i antics limites de la centuriació augustiana. A l’antiguitat tardana, l’antiga xarxa centuriada sembla parcialment desmantellada; es conserven només aquells limites que funcionen com a vies de comunicació o que devien mantenir la seva funció per l’existència en el seu traçat de punts d’hàbitat. Cal afegir a aquests canvis estructurals la potenciació dels itineraris i les vies interiors a través de les serralades litorals. Aquestes transformacions s’han relacionat amb l’aprofitament pecuari dels deltes i del conjunt del territori en aquest període. Així, les noves vies han estat interpretades com a carrerades per al desplaçament dels ramats dels prats deltaics cap a les pastures interiors; les carrerades conflueixen al sector conegut en la documentació altmedieval com el Port, al S de la muntanya de Montjuïc, vora la plana deltaica. Aquesta nova estructuració significà la pèrdua de la posició central que presentava Bàrcino amb la construcció del cadastre augustià, en favor de la nova centralitat que adquirí el sector del Port a partir de l’antiguitat tardana.
Bibliografia
- Palet. 1997.