Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
Teodoric II
Història
Rei visigot (453-466) del llinatge dels balts.
Fill de Teodoric I Germà i successor de Turismund, en l’assassinat del qual participà Tingué al seu costat, en un quasi coregnat, el seu germà Frideric fins a la mort d’aquest el 463 Fou home culte, deixeble i amic d’Avit, el qual ajudà a esdevenir emperador 455 Renovà el pacte federal amb els romans i per encàrrec d’ells actuà contra els bagaudes de la Tarraconense el 454 i contra els sueus des del 456 Mort Avit, es girà contra els romans, arribà a posar setge a Arle i aconseguí d’ocupar Narbona 462 i d’incorporar als seus dominis la Gàllia narbonesa Fou assassinat pel seu germà…
Teodoric I
Història
Rei dels visigots (419-451).
Net d’Alaric I, succeí Vàlia Trencà el pacte que el lligava amb Roma i pel qual li era reconegut el govern d’Aquitània, i assetjà, sense èxit, Arle 425 i Narbona 436, viles que defensà el general Aeci Vencé, però, a Tolosa, obtingué 439 la tornada a la situació anterior i es dedicà a una política d’aliances Casà una filla seva amb Huneric, fill i hereu del rei dels vàndals Genseric la qual fou repudiada el 445, i una altra amb el rei dels sueus 449 Requiari, amb qui després es barallà i el qual ell feu matar Finalment s’alià amb Aeci contra Àtila a la batalla dels Camps…
vescomtat de Millau
Geografia històrica
Territori feudal occità que, al segle X, fou governat pel vescomte Bernat I (mort el 937), que també era vescomte de Carladès i que fundà l’abadia de Conques.
El succeí, a Millau, el seu fill Berenguer I mort vers el 1000 El net d’aquest, Ricard II mort el 1050, heretà 1029 el vescomtat de Gavaldà del seu oncle valencià Esteve I Berenguer II mort el 1080/97, fill de Ricard II, ajuntà Millau i Gavaldà amb els vescomtats de Lodeva i Carladès, pel seu matrimoni amb la vescomtessa Adela Fou succeït per llur fill Gilbert de Millau mort el 1110/12, que es casà amb la comtessa Gerberga I de Provença a Arle Llur filla, la comtessa Dolça I de Provença , heretà el vescomtat i l’aportà al seu marit, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, i des d’…
Comtat Venaissí
Ciutat
Regió històrica de Provença, Occitània, al N de la Durença, centrada per la ciutat de Carpentràs, bé que la ciutat principal és Avinyó.
Estigué sota la dominació dels reis d’Arle fins el 1032 Des del 1125 fou possessió dels comtes de Tolosa, en feu de l’Imperi, sota el nom de marquesat de Provença Després de la croada albigesa, el rei de França l’ocupà 1271 i el donà a la seu papal de Roma quan Climent V traslladà el papat a Avinyó 1309 es convertí en un estat pontifici Després del retorn del papa a Roma 1377, romangué encara com a terra pontifícia, i el papa hi era representat per un legat Ocupada per les tropes franceses en diverses ocasions 1663, 1668, 1768 i 1774, la Revolució Francesa hi triomfà definitivament el 1790, i…
Odiló I
Història
Comte de Girona (~812 — a 820).
Probable successor de Rostany Personatge d’origen desconegut, és documentat en un precepte del 812, juntament amb els comtes Berà de Barcelona, Gaucelm de Rosselló, Guiscafred de Carcassona, Ermenguer d’Empúries, Ademar de Narbona, Laibulf d’Arle i Erlí de Besiers, als quals Carlemany manà de restituir a uns hispani les aprisions que els havien fet Probablement aquesta mateixa època presidí un tribunal davant el qual el comte Ademar de Narbona demandà a l’hispà Joan per la possessió de l’aprisió de Fontjoncosa En un precepte, atorgat el 822 per l’emperador Lluís el Pietós a l’…
Guifré de Cerdanya
Cristianisme
Arquebisbe de Narbona (1016-79).
Era fill del comte Guifré II , que féu la simonia de comprar-li l’arquebisbat de Narbona, quan només tenia 10 anys, per cent mil sous El 1041 comprà per al seu germà Guillem el bisbat d’Urgell, també per cent mil sous, a Sança d’Aragó, vídua del comte Ermengol III d’Urgell Més tard, el 1051, un altre germà seu, Berenguer Guifré, fou bisbe de Girona És famosa la seva oposició al vescomte Berenguer I de Narbona, parent seu, que l’acusà més tard, en un concili d’Arle, de les seves continuades pràctiques simoníaques, cosa que li valgué l’oposició de Roma, i fou repetidament…
Aniana
Localitat
Localitat del Llenguadoc, Occitània, al departament francès de l’Erau, a l’esquerra del riu Erau.
En aquest lloc, el 782, Vitiza fundà un cenobi que prengué el nom de Benet Benet d’Aniana, fill del comte de Magalona La protecció que rebé de Carlemany i d’alguns nobles de la regió el convertiren en un dels centres religiosos i culturals més importants d’Aquitània Aquest mateix prestigi fou, però, la causa que li valgué aviat el recel de l’arquebisbe d’Arle segle IX i, més tard, dels monestirs de Gellone i Casa Dei Alvèrnia Durant el cisma d’Occident es decantà a favor dels papes d’Avinyó Al llarg de les guerres de religió del segle XVI, els calvinistes incendiaren el cenobi…
la Camarga
Comarca de Provença, Occitània, al departament francès de les Boques del Roine.
S'estén al delta del Roine, entre les boques del Gran Roine Gras dau Pegolier i el Petit Roine Gras d’Orgon És una àrea pantanosa, amb badies litorals Blauduc Fòs vorejades per marges sorrencs i dunes de poca altitud montilhas Entre les línies de dunes s’estenen els aiguamolls enganas i estanys salats, que connecten amb la mar per estrets canals grases o graus La part nord és aprofitada per al pasturatge bestiar boví i cavallí, ovelles i cabres, i al sud hom duu a terme un difícil treball de bonificació Entre els recursos econòmics sobresurten l’obtenció de sal, la pesca i l’agricultura…
Borgonya
Història
Nom de diverses entitats geogràfiques, polítiques i administratives que s’han succeït dins l’àrea general de les valls del Roine superior i del Saona, tot penetrant, amb diferent profunditat, dins la conca del Sena i estenent-se ocasionalment Roine avall fins a la mar, o a rampeu dels Alps fins a penetrar en les conques del Rin i del Po.
Al segle V l’assentament dels burgundis donà nom a la regió Aquest poble hi establí un regne, que el 534 fou annexat a la monarquia franca un dels regnes en què tot sovint es dividí aquesta constituí el primer regne de Borgonya, el qual, arran de la divisió de l’herència carolíngia 843, es prolongà, a través de particions, reconstitucions i canvis de nom, fins a la seva annexió a la corona del Sacre Imperi 1032, dins el qual formà una unitat nominal coneguda finalment com a regne d’Arle La part atribuïda a Carles el Calb pels tractats de partició constituí el ducat de Borgonya casa de…
Abraham Bedersí
Literatura
Poeta hebreu, conegut també per En Bonet, que visqué a Arle i a Narbona.
El 1290 s’establí a Perpinyà Autor de nombroses obres poètiques, entre les quals sobresurt L’esposa fulgurant, i d’un diccionari de sinònims hebreus El segell de la perfecció , primera obra hebraica d’aquest gènere, és més famós per la seva fecunditat que no per la seva qualitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina