Resultats de la cerca
Es mostren 1395 resultats
gírgola de panical
Gírgola de panical
Uriah Resheff iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 5 a 10 cm d’alt, de barret brunenc, amb làmines decurrents gruixudes i de peu blanquinós.
Creix sobre les soques o les arrels del panical, sobretot a les comarques meridionals És comestible i molt saborós
barocor | barocora
Botànica
Dit de les plantes les diàspores de les quals es desprenen i cauen a terra pel propi pes en esdevenir madures.
Sovint així en moltes rizoforàcies aquestes diàspores consisteixen en petites plàntules que claven llurs arrels a terra en caure
Hel
Mitologia
En l’antiga mitologia germànica, nom de l’infern i de la deessa que hi regna.
Era situat sota una de les arrels de l’arbre Yggdrasil i, per arribar-hi, calia passar el riu Gjöll
asafètida
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, perenne i erecta, de fulles embeinadores, dividides en lòbuls; de flors grogues i fruits en càpsula estrellada.
És pròpia de l’Àsia central, on habita a altituds superiors als 1 000 m Les arrels són rizomes comestibles
agrobacteri
Biologia
Gènere de bacteris del sòl en forma de bacil, gramnegatius, de l’ordre dels eubacterials; tenen un cicle biològic semblant al de rizobi
, però no fixen nitrogen lliure.
Algunes espècies A tumefaciens poden parasitar les arrels de les papilionàcies, de les mimosàcies, i àdhuc, bé que poc correntment, de les cesalpiniàcies
orpesa
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les labiades, de 30 a 80 cm d’alçada, pilosa, de fulles ovades, incises i rugoses, i de flors blanques, grosses, disposades en inflorescència paniculiforme.
Es fa en cardassars i vores de camps i camins, especialment a les muntanyes calcàries del País Valencià Les arrels tenen propietats vulneràries
lectina
Biologia
Nom genèric d’un grup de proteïnes vegetals que presenten activitat d’anticòs en les cèl·lules animals (produeixen hemoaglutinació) però que no tenen origen immunitari.
Hom creu que en les plantes fan una funció de reconeixement per a les arrels hostes envers bacteris simbiòtics Algunes lectines promouen la mitosi
nap
Conreu de naps
Rasbak (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les crucíferes, de fins a 150 cm d’alçària, d’arrel carnosa, de fulles basals lirades i glauques, de flors grogues en inflorescències racemoses i de fruits en siliqua proveïda de bec.
Les arrels nap són comestibles i farratgeres, i les llavors són oleíferes El seu conreu, molt antic, és estès a totes les regions temperades
organofosfat
Química
Agronomia
Nom genèric de diferents fosfats d’alcohols polihidroxílics, com el glicerol, l’etilenglicol, el sorbitol, el mannitol i d’altres, emprats com a fertilitzants.
Presenten una excellent solubilitat, que els permet de penetrar fins a les capes profundes del sòl i actuar sobre les arrels de les plantes
rave rusticà
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, de 60 a 120 cm d’alçària, amb la soca i l’arrel engruixides i carnoses, amb fulles basals molt grosses, oblongues i crenades, i amb fulles caulinars lanceolades creuades o pinnatífides, amb flors blanques, en raïm, i amb fruits en silícula.
Procedeix d’Ucraïna i és conreada per les arrels, consumides com a condiment i com a remei, amb propietats antiescorbútiques, aperitives, diürètiques, antiraquítiques i antiescrofuloses