Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
ascogoni
Anatomia vegetal
Gametangi femení dels ascomicets, més o menys diferenciat i proveït d’una tricògina, normalment inclòs en l’estroma de l’ascocarp.
Les endomicètides: llevats esporògens
El cicle vital dels llevats esporògens endomicètides transcorre en medis principalment aquosos, però sempre molt rics en aliment El dibuix en mostra l’exemple concret de Dipodascus uninucleatus , una espècie d’estructura simple, bàsicament miceliar Hom hi ha indicat en color blanc les fases haploides i en taronja les diploides 1 Ascóspora germinant, amb el tub de germinació 2 hifa vegetativa 3a-3f formació i fusió dels gametangis, amb la juxtaposició 3a , desaparició de la paret cellular entre els gametangis plasmogàmia, 3b , fusió nuclear cariogàmia, 3c , formació de la cèllula diploide…
helotials
Botànica
Ordre d’ascomicets de la subclasse dels discomicets, amb aparells esporífers generalment pediculats i amb ascs proveïts d’un anell apical amiloide.
picnidi
Micologia
En els ascomicets i en els ascolíquens, cos esporífer en forma de cavitat operculada i revestida de conidiòfors productors d’espores conídiques.
ascosporòfit
Anatomia vegetal
Conjunt d’hifes, dicariòtiques, que en els cossos fructífers dels ascomicets es troben envoltades per les monocariòtiques, i que originen els ascs.
estroma
Botànica
Massa compacta formada per l’aglomeració d’hifes, freqüent en els ascomicets i els basidiomicets, sobre la qual es formen espores o esporocarps.
arquicarp
Anatomia vegetal
Aparell sexual femení dels ascomicets, integrat per l’ascogoni, la tricògina i una coberta protectora de filaments, que formen una mena de cabdell.
eumicets
Micologia
Grup de fongs sense valor taxonòmic que comprèn les classes dels ficomicets, dels ascomicets i dels basidiomicets, per tal de distingir-los dels mixomicets.
histerials
Micologia
Ordre d’ascomicets de la subclasse dels discomicets, que comprèn fongs corticícoles d’ascocarps allargats, deshiscents per una fenedura longitudinal, i d’ascs bitunicats.
aspergil
Botànica
Gènere de floridures de la classe dels ascomicets, de coloració diversa, amb conidiòfors d’extrem globulós, cobert de fiàlids que produeixen rosaris de conidiòspores.
Abunden sobre matèries orgàniques en descomposició Mentre que alguns són paràsits, com Afumigatus , que causa l’aspergillosi, d’altres espècies s’usen en l’elaboració de begudes alcohòliques a base d’arròs sake, en la producció de salsa de soia i en la indústria formatgera