Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
dolípor
Anatomia vegetal
Porus especialitzat, inflat, amb aspecte de barril, generalment present en els septes hifals dels basidiomicets i absent en els dels ascomicets.
ascogoni
Anatomia vegetal
Gametangi femení dels ascomicets, més o menys diferenciat i proveït d’una tricògina, normalment inclòs en l’estroma de l’ascocarp.
picnidi
Micologia
En els ascomicets i en els ascolíquens, cos esporífer en forma de cavitat operculada i revestida de conidiòfors productors d’espores conídiques.
ascosporòfit
Anatomia vegetal
Conjunt d’hifes, dicariòtiques, que en els cossos fructífers dels ascomicets es troben envoltades per les monocariòtiques, i que originen els ascs.
helotials
Botànica
Ordre d’ascomicets de la subclasse dels discomicets, amb aparells esporífers generalment pediculats i amb ascs proveïts d’un anell apical amiloide.
Els estudis micològics i liquenològics
Els orígens i el desenvolupament de la micologia i la liquenologia Els primers grans reformadors de la botànica atorgaren a les criptògames una importància només marginal En la sistemàtica creada per Carl von Linné Råshult 1707 - Uppsala 1778 en «Species plantarum» 1753, el conjunt de les criptògames era inclòs en una sola de les 24 classes de què constava, anomenada Cryptogamia és a dir, d’òrgans reproductors invisibles La majoria dels fongs eren inclosos al gènere Agaricus , i els pocs líquens coneguts eren considerats espècies del gènere Lichen Però, posteriorment, les especialitats de la…
estroma
Botànica
Massa compacta formada per l’aglomeració d’hifes, freqüent en els ascomicets i els basidiomicets, sobre la qual es formen espores o esporocarps.
arquicarp
Anatomia vegetal
Aparell sexual femení dels ascomicets, integrat per l’ascogoni, la tricògina i una coberta protectora de filaments, que formen una mena de cabdell.
Els ambients rics en fongs veritables
Hom pot trobar fongs macroscòpics o microscòpics en qualsevol ambient, tant natural com modificat per l’activitat humana Fins i tot en l’aire hi ha sempre espores fúngiques en suspensió, en quantitats molt diferents segons l’època de l’any i el lloc També hi ha fongs a l’aigua, en forma vegetativa o d’espores El sòl i les restes vegetals són els ambients més rics en fongs, però també en trobem atacant plantes o animals vius, o establint simbiosi amb algues, plantes vasculars, insectes, etc No és possible de comprendre el funcionament dels ecosistemes sense tenir en compte el paper que hi fan…
eumicets
Micologia
Grup de fongs sense valor taxonòmic que comprèn les classes dels ficomicets, dels ascomicets i dels basidiomicets, per tal de distingir-los dels mixomicets.