Resultats de la cerca
Es mostren 151 resultats
Policlet
Escultura
Escultor grec, anomenat el Vell.
Condeixeble de Miró i coetani de Fídies, rebé l’ensenyament de l’argiu Agelades Fou, alhora que escultor, un gran teòric escriví un tractat sobre la proporció, el ritme i la simetria del cos humà, conegut amb el nom de Cànon Els conceptes que hi manifesta, així com la perfecció tècnica de les seves obres, serviren per a formar l’escola policlètica, posteriorment molt difosa a Sició Fou sobretot bronzista Escultor d’atletes, executà el Dorífor , obra mestra coneguda amb el sobrenom de Cànon , conservada a través de diverses còpies de marbre En aquesta obra, introdueix la tècnica de la…
Pisístrat
Història
Política
Polític atenès.
Com a aristòcrata cap del partit de la muntanya que agrupava els pagesos pobres de l’interior de l’Àtica i la gent més humil de la ciutat, s’erigí en tirà d’Atenes l’any 546 aC, després de dos altres intents anteriors 561 i 556 aC Aconseguí les simpaties de totes les classes socials i afavorí els seus partidaris camperols amb la repartició de les terres dels seus enemics aristòcrates morts o desterrats Guardà amistat amb tots els estats grecs, sobretot amb l’Hellespont, i proporcionà a Atenes una etapa de pau i prosperitat que es reflecteix en l’augment del conreu de l’olivera i en la gran…
base

Bases de columnes
© Fototeca.cat
Arquitectura
Part inferior de la columna, immediata al pla que la sosté.
La seva forma varia segons l’ordre arquitectònic, el país i l’època a què pertany Inicialment tenia una funció estructural, després convertida en ornamental Els exemplars més antics corresponen a les arts del Pròxim Orient i de l’India, en les quals hom troba precedents de les bases gregues Al principi la columna grega mancava de base el fust de la columna dòrica arrencava directament de terra A la base més simple, el plint, s’anaren acumulant altres elements els tors, les escòcies, etc, que constituïren els diversos tipus de base grega La base àtica és formada per dos tors separats per una…
penyal d’Ifac
El penyal d’Ifac a Calp
© Fototeca.cat
Promotori i península del municipi de Calp (Marina Alta) de 332 m d’altitud.
Avança en forma de peduncle angulós al litoral, i el constitueix un tascó calcari gegantí, abrupte de tots costats, especialment el NW i el S, fet de material lutecià corregut -com la propera serra d’Oltà- que a la part septentrional descansa sobre margues burdigalianes de menys rost Al suau coster del N hom ha fet troballes que han evocat Hemeroscopi, però els materials es redueixen a ceràmica àtica i campaniana des del sV aC i d’altres restes ibèriques i medievals La natura tombòlica de l’accident és testificada pels residus de les salines -vell port romà-, vora les quals hi ha…
Grècia 2018
Estat
Aquest any el país va posar fi a la seva dependència del programa d’assistència financera del Mecanisme d’Estabilitat Europeu, que tenia com a objectiu la recapitalització bancària i l’ajustament macroeconòmic El 20 d’agost, el primer ministre grec, Alexis Tsipras, va declarar que s’iniciava una nova era després de vuit anys de crisi duríssima Un altre esdeveniment rellevant d’aquest any va ser l’acord de Prespa, signat el 17 de juny, en virtut del qual Grècia i Macedònia arribaven a una entesa sobre la denominació oficial d’aquest darrer estat Fins llavors, Grècia havia vetat l’ingrés de la…
golf Petalion
Golf
Golf comprès entre l’Àtica i l’extremitat meridional de l’illa Eubea.
D’uns 48 km de llargada i 48 d’amplada, ateny una profunditat de 150 m Al litoral continental, s’hi troben unes quantes zones planes i fins paludoses a Maratona Entre les nombroses illes, conté l’arxipèlag homònim
Milet

Ruïnes de l’antic teatre grec de Milet
faktor1komma5 /by Claus P. Heibel (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Àsia Menor, a la desembocadura del riu Menderes.
Ocupada, segons la tradició, pels caris, al segle XIII o al XII aC fou poblada per colons grecs procedents de l’Àtica i de la Beòcia Durant els segles VIII-VI aC adquirí el màxim desenvolupament, gràcies a la importància del comerç i de l’exportació de llana, ceràmica, etc Alhora fou un dels fogars més brillants de la civilització grega amb la seva escola filosòfica esola de Milet Establí factories comercials —més tard colònies— a Egipte, a l’Hellespont, a la Propòntida i al Pont Conquerida pels perses, juntament amb les altres ciutats jòniques es rebellà contra aquests i sucumbí Fou…
gènere bucòlic
Literatura
Gènere literari, especialment poètic, de fons rural o pastorívol.
Originat en manifestacions folklòriques o en cultes religiosos, constituí de seguida una tradició de temes i de situacions fixos, bastant uniformes Rastrejable en Homer i en la comèdia àtica i nova, es desenvolupà a Sicília, especialment durant l’època hellenística, per la inclinació a idealitzar la vida campestre com a fita de la felicitat Entre els precursors del veritable gènere literari cal citar Ànise de Tègea, Nícils, Mnasalques, Filetes de Cos, Dosiades de Creta, Callímac, etc, però Teòcrit segle III aC n'és el representant de més relleu, imitat tenaçment i projectat fins avui El…
Enghien
Llinatge feudal francès que adquirí importància pel casament de Gautier d’Enghien, senyor d’Enghien, amb Isabel de Brienne, comtessa de Lecce, senyora d’Argos i de Nàuplia i duquessa titular d’Atenes, filla de Gualter I de Brienne, darrer duc franc d'Atenes.
Llurs descendents, senyors efectius d’Argos i Nàuplia, es continuaren titulant sempre ducs d’Atenes i feren diversos intents —infructuosos— per recuperar el ducat, ocupat pels catalans Llur net Gualter III d’Enghien , mort el 1381 fill i successor de Sohier I d’Enghien , mort escapçat el 1367, negocià, vers el 1369, sense resultat, el seu casament amb Constança de Randazzo, filla del duc català Joan I d’Atenes, per tal d’unir ambdues famílies rivals, i el 1373 cercà, també sense fruit, una aliança amb Venècia El seu oncle Lluís I d’Enghien mort el 1394, comte de Conversano i batlliu d’Acaia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina