Resultats de la cerca

Publicaren moltes de les seves obres en els Cahiers de la quinzaine de ChPéguy, entre les quals sobresortí Dingley, l’illustre écrivain 1902, per la qual reberen el premi Goncourt el 1906 La seva temàtica gira entorn del món jueu i del musulmà, amb obres com L’ombre de la Croix 1917, Le royaume de Dieu 1920, Marrakech ou les Seigneurs de l’Atlas 1920, etc

Estudià ciències físiques i matemàtiques a la Universitat de Barcelona, de la qual fou catedràtic d’astronomia 1931-64 Entrà a l’Observatori Fabra el 1917, i en fou director des del 1958 Des del 1921 formà part del Servei Meteorològic de Catalunya Presidí la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica El 1930 publicà un important Atlas pluviomètric de Catalunya És també autor d’altres obres sobre astronomia i meteorologia

Es llicencià en medicina a Barcelona 1883 i fou deixeble de Giné i Partagàs i d’Azcarreta Fou professor auxiliar d’anatomia a Barcelona 1902-05 A partir del 1908 dirigí la clínica urològica de l’Hospital Clínic de Barcelona que s’acabava de crear El 1921 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà Atlas radiográfico de los arcos arteriales de la mano 1902 i nombrosos treballs d’urologia

Doctorat a Madrid 1865, fou designat catedràtic de medicina legal i toxicologia de Barcelona 1875 Fundà l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, l’Institut de Medicina Legal i Forense de Barcelona i el periòdic La Independencia Médica En un primer període cientifista, publicà un tractat de toxicologia 1878 i un Atlas de microquímica y fitografía en un posterior període dogmatitzant publicà un tractat d’antropologia mèdica i jurídica 1889-94

Vinculat al Centre Excursionista de Sabadell, ha assolit el Nun, els pics més representatius de l’Equador, Bolívia i el Perú, l’Ice Windows al mont Kenya, el Kilimanjaro i alguns cims de l’Atlas El 1999 assolí el cim del Manaslu 8165 m, amb Josep Noguera, i el 2001, amb Jordi Barrancos i Josep Noguera, el Gasherbrum II 8035 m També intentà el Hidden Peak 2001 i el Kangchenjunga 2003 per la cara sud

Fou primer geògraf reial 1719 i membre de l’Académie des Inscriptions et Belles-Lettres i de l’Académie des Sciences La seva cartografia és el resultat de l’avaluació crítica de totes les fonts de què disposava L’obra més important d’Anville és el conjunt de mapes de la Description géographique de la Chine del jesuïta JB du Halde 1735 Publicà els seus mapes més importants en un Atlas Géneral 1737-1780

Creà i dirigí la revista artística Hispania 1899-1900 Publicà els àlbums Montserrat i A los toros, així com Panorama nacional i un Atlas litográfico Amb el daurador alsacià Schütz, que féu venir de París el 1891, i sota la direcció de Joaquim Montaner, féu notables relligadures per a l’editorial Montaner i Simon A l’Exposició de Barcelona del 1892 presentà com a novetat unes rajoles hispanoaràbigues fetes sobre cartó, que tingueren molt d’èxit comercial

Establí el criteri paleontològic per a la determinació de l’edat de les roques, fet pel qual és considerat el pare de la paleontologia estratigràfica Les seves primeres suposicions i observacions foren confirmades el 1793, arran de la construcció del canal de Somerset, del qual fou també enginyer És autor de Geological Map of England and Wales, With Part of Scotland 1815, Stratigraphical System of Organised Fossils 1817 i Geological Atlas of England and Wales 1819-22

Format a l’acadèmia dels germans Vergara, fou deixeble del gravador Manuel Bru Talent precoç, fou pensionat per l’ajuntament de València per anar a estudiar a Madrid 1768 Fou acadèmic de San Fernando el 1783 i, el mateix any, de Sant Carles, on després fou nomenat director honorari Molt considerat al seu temps, entre les seves obres cal destacar diversos retrats Nicolás Antonio, Carles III, Carles IV, Fray José de Sigüenza, etc, les làmines del Atlas marítimo de España 1789, etc

Treballà a França al servei cartogràfic nacional, i a la caiguda del règim napoleònic passà a Prússia El 1819 conegué Alexander von Humboldt, amb el qual tingué contacte durant quaranta anys Entre les seves obres —diversos atles i llibres de geografia— cal esmentar el Physikalischer Atlas , que comprèn 93 mapes amb text 1837-48, i Allgemeine Länderund Völkerkunde , en sis volums 1836-41 Fou editor de la revista geogràfica Hertha i collaborador d' Annalen der ErdVölker- und Staatenkunde , en la qual treballà amb Humboldt