Resultats de la cerca

De petit tocava ja un violoncel fet a la seva mida Estudià amb Jean Margot al Conservatori de Niça i amb Gérard Hekking al Conservatori de Música de París, on obtingué un primer premi 1938 L’any 1945 fou l’intèrpret de la primera audició europea del Concert per a violoncel de S Prokof’ev Paul Hindemith li dedicà el Segon concert per a violoncel , i Francis Poulenc, una Serenata Parallelament estudià direcció d’orquestra amb Willem Mengelberg i Hermann Scherchen Del 1953 al 1970 feu de professor a l’Escola Superior de Saarbrüken Posteriorment exercí al Conservatori de Música de París, fins el…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Es perfeccionà a Brusselles, on fou deixeble de Jacques Gaillard, el fundador del Quartet Schörg, i posteriorment a Berlín amb Jean Berardy Fou membre de l’orquestra del Kurhause, a Westerland-Sylt, amb la qual debutà com a solista l’any 1912 El 1914 tornà a Barcelona, on fundà el Trio Barcelona amb el pianista Ricard Vinyes i el violinista Marià Perelló Aquell mateix any es presentaren a Berlín i després de la guerra realitzaren una gira per Amèrica Participà en nombrosos concerts a París, Madrid i Barcelona, on interpretà la primera…

Constitueix una mesura quantitativa de la qualitat d’un sistema de comunicació En un receptor, la relació senyal/soroll depèn de les potències del senyal i del soroll copsats, però també del soroll introduït pel mateix receptor, i de la millora obtinguda per la desmodulació, segons el tipus de modulació emprat Així, cal una relació de 10 dB perquè un senyal d’audició sigui intelligible, o bé 40 dB per a una bona imatge de televisió Per això, un dels paràmetres descriptius d’un quadripol amplificador, filtre, mesclador, etc que té més interès per a l’avaluació global del sistema…

La titularitat i la gestió corresponen a l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y la Música, que depèn del Ministeri d’Educació i Cultura Disposa de dues sales d’audició, una de simfònica, amb capacitat per a 2 293 espectadors i un temps de reverberació de 2,1 s, i una de cambra, amb una capacitat de 692 localitats i un temps de reverberació d’1,5 s Ambdues sales disposen d’orgue, el de la sala simfònica és obra de Gerhard Grenzing, i el de la sala de cambra, de Gabriel Blancafort És la seu de l’Orquestra i el Cor Nacionals d’Espanya i de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya…

Debutà a Munic amb l’òpera La bohème el 1913, i de seguida hi interpretà el paper de la Reina de la Nit La flauta màgica , després d’haver estat escoltada per Bruno Walter en una audició Restà a Munic fins el 1925, on cantà gran part del repertori per a soprano de coloratura i es destacà, especialment, en obres de WA Mozart i R Strauss, que en lloà la seva versió de Zerbinetta Ariadne auf Naxos , ’Ariadna a Naxos' Debutà al Covent Garden el 1924, i entre el 1925 i el 1932 cantà sota les ordres de B Walter a Berlín Es casà amb el tenor Karl Erb, amb el qual sovint formà parella…

D’origen humil, de petit aprengué l’harmònium i el violí sense l’ajut de cap mestre Aviat es decantà pel cant, que començà a estudiar també de manera autodidàctica El 1955, i només amb aquesta formació, fou contractat per a cantar a l’Òpera de París, on debutà amb Romeu i Julieta després d’una audició a la qual es presentaren nombrosos candidats El 1963 hi interpretà el paper de Golaud Pelléas et Mélisande i l’any següent participà en la producció de Maurice Béjart de La damnation de Faust Destacà especialment en els grans papers de baix, com Mefistòfil Faust , Felip II Don…

Malgrat els seus inicis en estudis tècnics, es decantà definitivament cap a la música després d’una formació no oficial, començada al Conservatori de Stuttgart, ciutat on fou corista del teatre d’òpera Després de participar en una audició davant de S Wagner, entrà a formar part del cor de Bayreuth En òpera, debutà com a solista el 1934, en el paper de Daland a L’holandès errant K Böhm el contractà com a membre integrant de l’Òpera de Dresden, on romangué fins el 1950 S’especialitzà en els grans papers wagnerians, juntament amb els d’òperes de G Verdi, WA Mozart o, fins i tot, d’…

La pràctica musical d’algunes èpoques feu de la transcripció un costum habitual i són molts els compositors que l’han utilitzada per a les seves pròpies obres Pel que fa a les transcripcions fetes per algú que no és l’autor de l’obra, poden generar dubtes sobre la fidelitat al contingut de l’original El canvi de tonalitat en peces vocals per a adaptar-les a l’àmbit vocal d’un cantant concret és molt habitual Aquestes transcripcions tenen el perill de pertorbar l’organització tonal d’una obra cíclica si la transposició s’aplica tan sols a algunes parts i no al total D’altra banda, el terme…

Es basa en la imantació permanent d’un suport, generalment una cinta magnètica, i permet la immediata audició dels sons després de l’enregistrament El principi de l’enregistrament magnètic fou demostrat per primera vegada el 1900 per l’enginyer danès Valdemar Poulsen, inventor d’un aparell anomenat telegràfon que enregistrava el so en un cable d’acer A partir de llavors, a Alemanya, la Gran Bretanya i els EUA es desenvoluparen altres aparells similars Durant la Segona Guerra Mundial, un grup d’enginyers alemanys posaren a punt una màquina d’enregistrament de cinta magnètica que…

Un dels creadors més influents pero alhora més controvertits i polèmics de la creació contemporània Alumne de JDavid, LNono i KStockhausen, és autor d’una música radical i gens fàcil per a l’oient, que persegueix més irritar que no pas complaure el públic A partir d’un ús completament atípic dels instruments —l’autor defineix la seva obra com a música concreta instrumental— postula la total subversió de les normes habituals d’audició, una nova manera d’escoltar la música i una ruptura absoluta amb la tradició Entre les seves partitures més destacades poden citar-se les…