Resultats de la cerca
Es mostren 293 resultats
Francesc Carròs i de Cruïlles
Història
Noble, fill de Carròs, segon senyor de la baronia de Rebollet.
Governà les possessions familiars, entre les quals hi havia Oliva i la Font d’En Carròs És possible que fos ell qui anà al setge d’Almeria 1309 Jaume II el nomenà almirall 1313 Participà amb vint galeres valencianes en la conquesta de Sardenya 1323, on ajudà a la construcció de la vila de Bonaire Durant el setge de Càller es dirigí amb l’armada cap a Còrsega per tal de vigilar els moviments dels pisans, sense enfrontar-s’hi De retorn, bloquejà el port de Càller i obtingué un triomf en dispersar les naus enemigues, mentre a terra els catalans guanyaven la batalla de Lucocisterna…
Otó I
Història
Emperador romanogermànic (962-973).
Rei de Germània 936 i d’Itàlia 951 i 961 Fill d’ Enric I de Germània i de Matilde de Ringelheim Es casà 929 amb Edit, filla d’Atelstan, rei dels anglosaxons Des del 938 combaté contra Bohèmia fins a fer-la tributària i cristiana, el 950 Recuperà la Lorena i obtingué del rei francès el reconeixement del seu domini en aquesta regió 942 i 947 Intervingué en les lluites de la Llombardia a precs d’Adelaida, vídua o filla de Lotari II d’Itàlia, i es feu proclamar 951 rei d’aquest país Casat amb Adelaida, anà a Saxònia, i deixà Itàlia a les mans de Berenguer II 952 Aprofitant-se de les lluites…
Alfons de Gandia i d’Arenós
Història
Segon duc de Gandia, comte de Ribagorça i de Dénia i baró d’Arenós, fill d’Alfons de Gandia i de Foix i de Violant d’Arenós.
Pres el seu pare a la batalla de Nájera, fou lliurat com a ostatge amb el seu germà Pere de Villena fins al total pagament del rescat patern Romangué en poder del comte de Foix fins el 1392 Es casà de primer amb Marina de Navarra, germana de Carles III 1397, i després amb Aldonça Marc i de Vilarig, germana gran del poeta Ausiàs Marc Lloctinent reial a Aragó per a lluitar contra les bandositats 1402-03, pel fet de no haver jurat el càrrec fou malvist dels aragonesos, que allegaven contrafur Revocat el nomenament, el rei el féu lloctinent per a perseguir els bàndols de València,…
Don Juan de Serrallonga
Cinematografia
Pel·lícula del 1910; ficció de 60 min., versió muda dirigida per Ricard de Baños i Martínez [dir. tèc.], Albert Marro i Fornelio [dir. art.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1858 de Víctor Balaguer GUIÓ AMarro, Ricard de Baños FOTOGRAFIA Ramon de Baños blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Cecilio Rodríguez de la Vega Don Joan de Serrallonga, Maria Dolors Puchol Doña Joana de Torrellas ESTRENA Barcelona, 17091910, Madrid, 07091911 Sinopsi Durant el segle XVII, a les Guilleries, dos bàndols s’enfronten acarnissadament el grup capitanejat per Don Carles de Torrellas, que defensa els privilegis nobiliaris, i l’escamot de proscrits encapçalats pel Fadrí de Sau Un dia torna a…
Francesc Valls i Galán
Música
Compositor.
Deixeble de Miquel Rosquelles, guanyà per oposició l’any 1688 el lloc de mestre de capella de l’església parroquial de Mataró, i aquest mateix any fou nomenat mestre de capella a la catedral de Girona, on actuà fins a l’any 1696 Durant uns quants mesos actuà com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona Al desembre del 1696 ingressà com a mestre de capella suplent de la catedral de Barcelona, càrrec que obtingué com a titular el 1709 Formà part des del 1700 de l’Acadèmia Desconfiada Es retirà cap a l’any 1741 Era un músic de tècnica completa, com ho mostra la seva obra teòrica…
guerra del Peloponès
Història
Conflagració bèl·lica que, suscitada, segons Tucídides, per l’immens poder de l’imperi atenès, enfrontà durant vint-i-vuit anys Atenes i els seus aliats amb la lliga del Peloponès.
En foren les causes immediates la competència comercial d’Atenes amb Corint i Mègara, així com l’existència de sistemes polítics completament oposats en ambdós bàndols, i que cadascú intentava de fer extensius a les ciutats que dominava Atenes afavoria la causa democràtica, i Esparta els aristòcrates terratinents L’espurna que encengué la guerra fou un incident entre Corint i la seva antiga colònia Corcira, que cercà l’ajut dels atenesos 435 aC, però els peloponesis no hi intervingueren fins l’any 431 Malgrat que Atenes fou assolada per un fort flagell, víctima del qual morí…
Dalmau de Banyuls
Història
Cavaller, senyor de Banyuls dels Aspres (Rosselló).
Al començament del s XIV es posà al servei de Robert d’Anjou, rei de Nàpols casat amb Sança de Mallorca i, després, de la lliga güelfa toscana Prengué una part important en la guerra de Ferrara entre la Santa Seu i Venècia pel domini de la ciutat 1308-09 Del 1309 al 1313 fou capità general per la Santa Seu a Ferrara El 1313, al capdavant d’una companyia d’uns 2 000 homes, serví Venècia, juntament amb els seus germans Ramon i Bord de Banyuls, i fou enviat a Zadar Dalmàcia, que s’havia rebellat contra el domini venecià En no cobrar la soldada convinguda, Dalmau, amb les seves tropes, es passà…
La guerra d’Espanya, una guerra internacional. 1936-1939
El fracàs del cop d’estat contra el govern democràtic de l’estat espanyol, protagonitzat per un sector important de l’exèrcit, no fou total, ja que, gràcies als vint avions Junker JU 52 de l’aviació nazi alemanya que transportaren del Marroc a Andalusia tropes localitzades al protectorat espanyol, s’inicià una guerra de llarga durada la Guerra Civil Espanyola juliol del 1936-abril del 1939 Espanya desembre del 1936 Es pot considerar que aquest conflicte bèllic inclogué, d’alguna manera, diverses guerres més Fou una guerra civil europea , el precedent immediat, o potser es podria qualificar d…
moros i cristians
Jocs
Joc entre dos equips d’igual nombre de participants en el qual els dos bàndols es col·loquen arrenglerats l’un davant l’altre, a una distància convinguda.
Cada jugador, per torn, es trasllada al bàndol contrari i va collocant la mà sobre la de cada adversari En decidir-se per un, li dóna un cop a la mà i corre cap al seu bàndol mentre el qui ha estat colpejat l’empaita Si és agafat abans d’arribar al seu bàndol ha de restar al centre fins a ésser rescatat per un company Guanyà el bàndol que resta amb més jugadors
Tucídides
Historiografia
Historiador grec.
Fill d’una de les famílies més illustres d’Atenes, ocupà càrrecs militars i el 424 aC, durant la guerra del Peloponès, fou encarregat d’una missió, que fracassà, per la qual cosa fou condemnat a mort, però se salvà exiliant-se a les seves possessions de Tràcia Allí devia escriure la seva Història de la guerra del Peloponès , que deixà inacabada Home culte, deixeble de sofistes i filòsofs, es decantà vers la història, a la qual, en contraposició al seu antecessor Heròdot, donà una clara dimensió política Fent ús del dialecte àtic en contraposició al jònic, emprat per Heròdot, mostra en la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina