Resultats de la cerca

Usà el pseudònim de Leopoldo Bonafulla Fou director d’ El Productor  1901-04, intervingué en la Setmana Tràgica de Barcelona i participà en el congrés regional obrer del 1910 que decidí la constitució de la CNT És autor de La Revolución de Julio 1910, obra bàsica per al coneixement dels fets del juliol del 1909, i de texts de propaganda ideològica, com, entre d’altres, Criterio libertario 1905 i La justicia libre sd

Vinculat al govern de l’illa, fou jurat el 1654 Armador de galeres, aconseguí de reunir una fortuna important, en part a base de captures de vaixells a la Mediterrània, cosa que li permeté de fer diversos préstecs al rei Féu diverses proeses al nord d’Àfrica 1656, i costejà algunes campanyes per lluitar contra França El rei el premià el 1667 amb el fur militar El 1659 anà a visitar els Sants Llocs en compliment d’una prometença i, en tornar, féu edificar la capella de Sant Erasme a l’església de Sant Francesc de la ciutat de Mallorca Fou acusat, potser sense fonament, d’assassinar la seva…

Fou sacerdot i es destacà com a conreador de la llengua catalana, en la qual predicà a la catedral de Perpinyà Feu conèixer, sobretot per mitjà de la Revue de l’Université Catholique de Lille , les obres de Ramon Llull i de Jacint Verdaguer, del qual traduí al francès en prosa Canigó 1908, Flors de Maria , Al Cel i Idillis i cants místics Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i collaborà amb més de dues mil fitxes lexicogràfiques en el diccionari emprès per Antoni M Alcover

Professà el 1655 al convent dels trinitaris calçats de València Publicà un recull de poesies, entre les quals 44 de pròpies, sota el nom Varias hermosas flores del Parnaso 1680 Poesies seves figuren també en diverses impressions valencianes de l’època És autor de la comèdia Triunfos de Marino y Fortunas de Heliogábalo representada a València vers el 1660 i de la tercera part del Teatro de los dioses de la gentilidad 1688 de Baltasar Vitoria, a més d’algunes traduccions d’obres italianes de caràcter històric o filosòfic i d’un tractat polític sobre el príncep, Perfecto político…

Advocat, presencià a Vic els avalots que precediren la guerra dels Segadors i també en presencià l’inici Indignat per l’actitud dels seus convilatans, el 1641 escriví una Relació breu dels successos, segones intencions i locures que han succeït  en la ciutat de Vic des de l’any 1634 fins al de 1641 publicada a La Veu del Montserrat , XXV, 1902 Descriu vívidament l’esclat de la revolta del 1640 i insisteix reiteradament en la veracitat del seu relat

Doctor en drets, exercí com a advocat diversos càrrecs municipals de València Escriví sobre l’ Origen ilustre de los Borjas manuscrita, 1621 i sobre les Antigüedades de Aragón València 1778 Un poema culterà seu en català, “En la cortina de silenci, un tall”, apareix publicat en el llibre Solemnes fiestas de J Martínez de la Vega València 1620

Carmelità de l’antiga observança 1668, ocupà diversos càrrecs dins l’orde Adaptà al català les Eleganze de Paolo Manuzio Les elegàncies de Paulo  Manucio , a partir de la versió castellana de Joan Lorenzo Palmireno València 1573 de fet, Bonet parteix de la versió refosa per F Álvarez, 1616 Es tracta d’un frasari català-llatí que conegué diverses edicions 1678, 1679 i principi del segle XVIII També publicà  Jardín del Carmelo 1660 Li ha estat atribuïda també la versió catalana anònima del Magistral sobre la sintaxi del mestre Joan Torrella Barcelona 1672, amb nombroses reedicions

Es doctorà en arts 1637 i teologia 1640 a la Universitat de València, on professà tres cursos de filosofia 1642-44 i el seu antitomisme formà escola Familiar de l’arquebisbe Pedro de Urbina, fou ardiaca de Morvedre a la seu de València 1652 i jutge del Sant Ofici Acompanyà aquest arquebisbe en ser transferit a la seu de Sevilla, i hi restà cinc anys com a catedràtic de teologia Fou un defensor del dogma concepcionista, sobre el qual publicà diversos tractats Predicador famós, publicà molts dels seus sermons, tots en castellà tret del predicat el dia de Sant Vicent del 1667 Ramellet del bateig…

Format a l’Escolania de Montserrat 1667-74, probablement amb Joan Cererols, ingressà en l’orde benedictí i hi professà el 7 de novembre de 1674 Fou mestre dels escolans Exercí dues vegades de mestre de capella del monestir i passà a ocupar aquesta funció al convent de San Martín de Madrid a la darrera dècada del segle, fins a la seva mort JB Rocabert fou un gran organista, així com un virtuós de l’arpa i hàbil en altres instruments entre els quals el violó, per als quals composà nombroses obres religioses que foren interpretades a moltes esglésies hispàniques A la Biblioteca Nacional de…

Format al CN Montjuïc, s’especialitzà en natació amb aletes Fou pioner d’aquesta modalitat a Catalunya, organitzà la primera prova el 1967 a la piscina del seu club i es proclamà campió de Catalunya en catorze ocasions, sempre representant el Montjuïc, i dues d’Espanya També guanyà el Ciutat de Barcelona i el trofeu CRIS Compaginà la competició amb la tasca d’entrenador Fou seleccionador català de natació amb aletes 1971-80 i guanyà cinc Campionats d’Espanya Fou directiu de la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques 1984-86 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…