Resultats de la cerca

Estudià a Solsona i es doctorà en teologia a Roma Nomenat bisbe de Sogorb-Castelló 1951, es destacà per l’ajut als marginats A la postguerra fou, juntament amb el bisbe de Vic, Ramon Masnou, l’única jerarquia dels Països Catalans que defensà la llengua del poble en la litúrgia i en l’ús públic Donà suport a la revista Ressò sobresortí al concili II del Vaticà per les seves intervencions renovadores L’Església davant el Concili 1962 Nomenat, després d’una campanya d’un cert abast popular, arquebisbe de Tarragona 1970, experimentà a la diòcesi una pastoral coordinada i promogué l’esperit d’una…

Ingressà a la Congregació de la Missió el 1947 Sacerdot a Solsona, del 1955 al 1968 visqué a Hondures, on exercí de professor de literatura i filosofia, i posteriorment divuit anys a Nova York, a la universitat de la qual es llicencià en filologia romànica La seva trajectòria com a narrador començà amb la novella La pell de la iguana 1974, i continuà amb El clam de l’asfalt 1976, Mirall d’anatema 1982, La petja incerta 1986, Lo cop de falç 1987, Lo crit del guacamai 1988, Cròniques de l’aborigen crònic 1995, El sol de la darrera selva 1998 i L’ombra del còndor 1998 Publicà l’assaig On va el…

Fill de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens Estudià a la Universitat de Lleida Per la seva prudència, Felip II de Castella li deia el duque de Seso Ambaixador 1590-1604 prop dels papes Sixt V, Urbà VII, Gregori XIV, Innocenci IX i Climent VIII, tingué disputes amb ells perquè s’oposava al reconeixement papal del rei Enric IV de França Promogué la canonització de Ramon de Penyafort 1601 Majordom major de la reina Margarida 1604-06 Fou un protector dels literats

Vida i obra Primer comte de Mayalde 1596 i de Ficalho 1599 Fill segon de Francesc de Borja i d’Aragó , duc de Gandia Fou ambaixador extraordinari de Felip II a Portugal 1569 prop de l’emperador Rodolf II 1576, majordom major de l’emperadriu Maria d’Àustria 1581-1603 i de la reina Margarida d’Àustria 1604, del consell d’estat de Felip III de Castella i president del consell de Portugal És autor del tractat Empresas morales Praga 1581, obra que inaugura un tipus de literatura emblemàtica de gran fortuna en la literatura castellana les empreses amb funció d’emblema El seu net…

Era fill dels senyors de Preixens Noguera i germà de Bertran, senyor del dit lloc Essent canonge ardiaca d’Urgell fou elegit bisbe El 1174 assistí al casament d’Alfons I el Cast a Saragossa, i el 1177, a instàncies del rei, traslladà la parroquialitat d’Ix a la nova vila de Puigcerdà Fou marmessor i home de confiança del comte Ermengol VII d’Urgell i del seu fill Ermengol VIII, amb el qual lluità contra el vescomte Arnau I de Castellbò 1190 per a defensar els drets de la seva església Assistí al concili III del Laterà 1179 i el 1187 promulgà, amb Ermengol VIII, una pau i treva per a tot el…

La seva poca edat en esclatar la guerra civil 1462 li estalvià de participar en la revolta dels seus germans grans Hug i Guillem contra Joan II Morts aquests darrers 1463, la branca comtal del llinatge reeixí a conservar la baronia de Bellpuig, confiscada al germà gran, per a aquest infant, que més tard es casà amb Castellana de Requesens 1466 Mort molt jove, la seva vídua, ajudada pel clan reialista dels Cardona-Requesens, reeixí a conservar Bellpuig per als seus descendents, contra els drets de la vídua d’Hug i els seus fills

Vida i obra Ingressà de jove en el Seminari Tridentí de Barcelona, on estudià gramàtica i filosofia, i el 1755, al monestir de Santa Maria de Bellpuig, en l’època en què Jaume Caresmar era abat per primera vegada Fou nomenat abat del monestir els anys 1795, 1801 i 1804 A diferència dels seus germans d’orde Jaume Pasqual i Jaume Caresmar, passà bona part de la seva existència al cenobi i, en el moment de la seva mort, n’era prior 1806 La relació entre Caresmar i Martí fou molt intensa i, a més de centrar-se en qüestions espirituals i religioses –Martí acostumava a redactar reflexions sobre les…

Succeí el seu pare vers el 1460 En esclatar la guerra civil del 1462, seguí el partit contrari a Joan II, al costat del qual lluitaven els seus parents de la branca comtal Fou capturat, amb el seu germà Guillem, a la desfeta de Rubinat 1462 Tots dos foren executats, per ordre de Joan II i sense procés, uns quants mesos després 1463 La baronia de Bellpuig, confiscada pel sobirà, fou donada al germà més jove Antoni de Cardona-Anglesola i de Centelles Després de la guerra, la vídua, Elfa de Perellós, pledejà, sense resultat positiu, pels drets dels seus fills Hug i Acard

Fou suprimit a la seva mort 1637 i convertit en marquesat de Bellpuig

Doctor en dret Monjo benedictí, fou successivament abat d’Amer 1605-10, de Breda 1615-19 i de Cuixà 1619-27 Bisbe de Solsona 1630-34 i canceller reial del Principat i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Convocà dos sínodes morí durant la visita pastoral de la seva diòcesi Deixà publicades algunes cartes pastorals