Resultats de la cerca

Especialista en estudis bíblics, fou catedràtic d’exegesi bíblica a la Universitat de Nimega 1945 El 1951 fou nomenat arquebisbe-coadjutor i el 1955 arquebisbe residencial d’Utrecht Creat cardenal per Joan XXIII 1960, fou un dels dotze cardenals del Consell de Presidència del Concili Vaticà II, on foren molt considerades les seves intervencions Impulsor de l’aplicació de les directrius conciliars, a la seva iniciativa són deguts, en bona part, De Niewe Katechismus ‘El nou catecisme’ i, amb plena i activa participació dels diversos estaments de l’Església, el consell pastoral i el concili…

Entrà al servei de Lluís XVI, però s’adherí a la Revolució i fou ambaixador a Londres juntament amb Talleyrand 1792 Fou empresonat durant el Terror Napoleó el nomenà comte de l’Imperi 1809, i formà part 1810 del consell d’estat El 1812 fou nomenat intendent dels departaments catalans de Montserrat i de les Boques de l’Ebre S'establí a Barcelona, on substituí l’ajuntament per una mereria juliol del 1812 El 1813 fou nomenat intendent de tot Catalunya Novament a França el 1814 i restaurat el règim borbònic, fou diputat i defensà les conquestes revolucionàries contra els ultrareialistes

Estudià a la Universitat de Londres i, els anys trenta, collaborà amb Charles Spearman en l’elaboració del mètode de l’anàlisi factorial aplicada a les aptituds El 1937 anà als EUA, on fou successivament professor a les universitats de Columbia 1937, Harvard 1941, Illinois 1945, Colorado 1973 i Hawaii 1978 La seva contribució més original és la realització de tests de personalitat basats en l’anàlisi factorial, entre els quals el 16 PF Sixteen Personality Factors , que descriu setze factors tripolars de la personalitat És autor d’un gran nombre d’estudis, d’entre els quals Factor Analysis An…

Vescomte d’El-'Alamein Lluità i fou ferit a la Primera Guerra Mundial En 1939-40 fou comandant de divisió a França, i el 1942 com a cap de l’exèrcit d’Àfrica dirigí l’ofensiva victoriosa d’El-'Alamein i perseguí les forces de l’Eix fins a Tunis 1943 Participà després en les campanyes de Sicília i Itàlia, el 1944 comandà les forces de terra en el desembarcament de Normandia, i posteriorment dirigí l’alliberament del nord de França i de Bèlgica El 1945 rebé la rendició dels exèrcits alemanys del NW, l’any següent fou nomenat cap de l’estat major imperial britànic i el 1951 comandant adjunt de l…

Conreà la pintura de gènere, seguint les directrius teòriques de D Diderot, i el retrat També conreà la pintura d’història, a L’arribada de Guillem el Conqueridor a Anglaterra 1765 Musée de Caen, de gran format, veritable antecedent de la pintura romàntica d’història

Lluís XV li encarregà el traçat dels jardins del Trianon, a Versalles, el 1759 Elaborà un mètode natural per a la classificació de les plantes que fou continuat pel seu nebot Antoine-Laurent de Jussieu

Retratista a la cort de Margarida d’Àustria i de Maria d’Hongria Fou influït colorísticament pels renaixentistes italians i per l’estil de Rafael i Dürer Hom destaca especialment el seu Judici Final actualment al museu d’Anvers, dins la línia tardana de Miquel Àngel

Combaté els carlins, amb el grau de tinent metge, però, restaurada la monarquia borbònica 1875, abandonà la carrera militar A Barcelona fou un dels dirigents dels republicans radicals i destacat lerrouxista, amb forta influència a la Casa del Poble Es mostrà intransigent amb Solidaritat Catalana i, després de la Setmana Tràgica, amb el seu testimoniatge comprometé greument Francesc Ferrer i Guàrdia, que fou afusellat