Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
Andreas Sigismund Marggraf
Química
Químic.
Fou un dels iniciadors de l’anàlisi química, i introduí l’ús del microscopi en els estudis químics Aïllà el sucre de la bleda-rave, emprà l’assaig a la flama per a diferenciar el sodi del potassi i obtingué el P 2 O 5 per combustió de l’element Treballà sobre la purificació de la càmfora i de la magnèsia
àcid aspàrtic
Bioquímica
Aminoàcid natural, no essencial, que intervé en els processos del metabolisme intermediari com a precursor important de composts nitrogenats i donador de grups amina.
La forma dextrogira L+-àcid aspàrtic és la més comuna i es fon a 270-271°C És especialment abundant a la canya de sucre tendra i a les melasses de sucre de bleda-rave Hom l’obté de la hidròlisi de les proteïnes i a partir de l’amoníac i de l’àcid fumàric És emprat en la investigació bioquímica i clínica, en detergents i com a fungicida i germicida
Limburg
Divisió administrativa
Província del NE de Bèlgica, de parla flamenca, que té per límit amb Holanda el riu Mosa.
La capital és Hasselt Comprèn dues regions naturals, separades pel riu Demer al N, la part oriental de Kempen, amb notables jaciments de carbó, i al S, la Hesbaye, agrícola, amb conreus de fruiters, bleda-rave sucrera, hortalisses i cereals Una àrea industrial s’estén al llarg del canal Albert, d’Anvers a Lieja, amb els centres de Lommel, Neerpelt, Overpelt i Bree, i una altra als voltants de la ciutat de Genk
Limburg

Paisatge de Limburg
©Turisme d’Holanda
Divisió administrativa
Província del S dels Països Baixos, regada pels rius Mosa, Geul, Gulp i Roer.
La capital és Maastricht El Limburg meridional és una plana coberta de loess , amb alguns jaciments de carbó i amb conreus de blat, sègol, bleda-rave sucrera i ramaderia bovins Vista de Limburg © NBTC El sector del nord reuneix, per contra, una activitat agropecuària més diversificada avicultura, cria de porcs i floricultura a Venlo Indústria tradicional a Maastricht de ceràmica, del vidre, tèxtil, alimentària i metallúrgica Al N es desenvolupen nous nuclis industrials, com és ara Weert
metil-paration
Química
Agronomia
Compost químic organofosforat que actua com a insecticida d’aplicació foliar, actiu per ingestió i contacte.
És autoritzat en fruiters, ametller, vinya, cereals i bleda-rave Catalogat com d’alta toxicitat per a les abelles, la seva aplicació és limitada durant l’època de floració de fruiters És considerat tòxic per a l’home i el seu termini de seguretat és de 21 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid emulsionable o pols per a espargir i l’empresa que la comercialitza
Groningen

Vista de la torre de Martini, a la ciutat de Groningen
© Turisme d'Holanda
Divisió administrativa
Província del N dels Països Baixos, limitada al S per Drenthe, a l’W per Frísia i el Lauwerszee, al N i el NE pel Waddenzee i l’estuari de l’Eems, i al SE per Alemanya.
El terreny és format al N per argiles marines i al S per torberes conreades i sòls arenosos L’agricultura produeix ordi, civada, bleda-rave, patates i plantes industrials Hi ha ramaderia bestiar boví Té importants jaciments de gas natural Desenvolupament industrial al districte de Veenkoloniën, amb indústria química, paperera, electrotècnica, tèxtil, alimentària i de construcció naval Centres importants són Delfzijl, port fluvial en el canal de l’Eems, i Winschoten, mercat i centre comercial La població parla un dialecte holandès el gronings
carbofuran
Agronomia
Compost químic pertanyent al grup dels carbamats que actua com a fumigant polivalent sistèmic i també per contacte.
D’eficàcia nematocida moderada en la desinfecció de sòls, té un ampli espectre insecticida sobre pugó, mosques, cuc blanc i miriàpodes És autoritzat en conreus de bleda-rave, blat de moro, melca, pebrot, tabac, tomàquet, patata i plataner Catalogat com a tòxic per a l’home, el seu termini de seguretat és de 60 dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació granulat o líquid autosuspendible i l’empresa que la comercialitza
Sjaelland
Illa
Illa de Dinamarca, la principal de l’arxipèlag danès.
Situada entre la mar del Nord i l’estret de Kattegat, és separada de Suècia, a l’E, per l’estret d’Øresund, i de l’illa de Fun, a l’W, pel Gran Belt És una illa plana, formada per un sòcol calcari i coberta per materials glacials i fluvioglacials que han donat fèrtils sòls És la zona més poblada de Dinamarca concentra gairebé la meitat de la seva població, i s’hi troba la capital, Copenhaguen Agricultura patates, bleda-rave i cereals, ramaderia i bosc L’activitat industrial es concentra a la capital
Namur

Namur Vista de Dinant
Divisió administrativa
Província de Bèlgica, a la Valònia, compresa entre França, al S, i les províncies de Brabant, al N, Lieja, al NE, Luxemburg, a l’E, i Hainaut, a l’W; la capital és Namur.
El territori comprèn des dels turons ardenesos del S, passant per les regions del Condroz, Fagne i Famenne, a l’altiplà de La Hesbaye La travessen els rius Mosa, Sambre i Lesse El solc del Sambre-Mosa comprèn una regió industrial, bé que menys densa que les veïnes de Charleroi i Lieja, amb siderúrgia, metallúrgia, indústria química i del vidre A La Hesbaye, de terrenys alluvials, predominen els conreus de blat, bleda-rave, farratge i hortalisses al Sambre-Mosa hi ha bestiar boví Els principals nuclis urbans són Namur, Dinant, Ciney, Philippeville i Gembloux
àcid glicòlic
Química
Hidroxiàcid que és present en la bleda-rave i en la canya de sucre.
És obtingut per l’acció del NaOH sobre l’àcid monocloroacètic, o per reducció electrolítica de l’àcid oxàlic És molt emprat en la indústria tèxtil i en l’obtenció d’adhesius Té una forta acció irritant sobre la pell i les membranes mucoses
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina