Resultats de la cerca

Pel tractat d’Anagni 1295 fou promès ja a Jaume II de Catalunya-Aragó, en feu pontifici, el regne de Còrsega i Sardenya en canvi del de Sicília el papa Bonifaci VIII li atorgà després la corresponent investidura 1297 Jaume II preparà la conquesta, però l’anà retardant pel temor de trobar-se immergit en les qüestions entre pisans i genovesos, i per la resistència prevista dels mateixos sards L’oposició més forta era la de Pisa, que no reconeixia al papat la facultat de disposar de Sardenya El rei, diplomàticament, s’atragué l’amistat dels clergues sards i de les famílies d’origen genovès dels…

Germà de Mateu Lluís Simon i Delitala Estudià a Sàsser i Càller i es doctorà en teologia 1784 Fou abat secular de Sant Miquel de Salvenero i de Santa Maria de Cea 1787, protonotari apostòlic 1790, consultor canonista del rei Víctor Amadeu III 1793 i director del Collegi dels Nobles, de Càller 1794 Treballà per la reforma política de Sardenya i el 1796, obligat a exiliar-se de Càller, residí a l’Alguer i a Florència Més tard fou acollit pel bisbe d’Esglésies Fou acusat, i exculpat, de jacobinisme 1797 Retirat a l’Alguer, deixà escrits més de dos-cents sonets en llengua italiana i…

Professà, a Càller, a l’orde de Sant Agustí 1470 Reformà, entre altres, el seu convent de Càller i fundà, sota l’advocació del Socors, els de Palma Mallorca, València, Xàtiva, Llíria i Caudiel, amb tots els quals fou creada la província augustiniana de Sardenya

Fill del mestre racional Antoni Massons i de Corella i nebot del primer comte de Montalbó Fou arquebisbe d’Arborea i autor de Leyes del obispado de Ales Càller 1696 i de Leyes sinodales del arzobispado de Arborea y obispado de Santa Justa Càller 1712

Es presentà a l’infant Alfons en el setge de Càller 1324 Jaume II, tot i reconèixer-lo, no li permeté de viure a la cort, on retornà quatre vegades del 1325 al 1330 com a ambaixador del rei de Tilimsen per tractar una pau Finalment, Alfons II el féu membre del seu consell i li donà uns feus de Sardenya, on l’envià amb tots els honors l’any 1333 Fou veguer de Càller 1337-41 Prengué part en la campanya del Rosselló, on fou armat cavaller 1344 Tornat a Sardenya, el governador Guillem de Cervelló el posà com a lloctinent seu a Càller, mentre ell s’ocupava de…

El 1475 residia a Càller, però, casat a Sàsser amb una sarda, és documentat en aquesta ciutat fins el 1516 Introduí a l’illa el gòtic valencià, adoptat a través d’ell pels pintors de l’escola de Sàsser És obra seva el retaule de la Visitació conservat a la Pinacoteca de Càller

Habità a Càller i, en collaboració amb Joan Figuera, pintà el magnífic retaule de Sant Bernadí 1455 Museu de Càller, fita en la renovació pictòrica de Sardenya Contractà el 1463 el retaule de l’altar major de Sant Jaume de Perpinyà, on el 1470 contractà una important vidriera per a Sant Mateu

Residí a Càller, on es casà Al museu de Càller es conserva el seu magnífic retaule de Sant Bernadí 1455, que féu en collaboració amb Rafael Tomàs, i la predella de Sant Lucífer Hom li atribueix una imatge de la Mare de Déu a l’església de Sant Jaume Se'l considera l’introductor del gòtic internacional a Sardenya

Dels bisbats d’Ottana, Castro i Bisarcio es formà el de l’Alguer, bé que aquest títol no aparegué com a definitiu fins el 1515 El 1803, el bisbat de Bisarcio fou novament separat de l’Alguer L’any 1986 fou unit al bisbat de Bosa, i el nou bisbat adoptà el nom d’ Alguer-Bosa De la diòcesi de Bosa es tenen notícies a partir de l’any 1073, quan el bisbe Costantino de Castra edificà la catedral romànica dedicada als sant Pere i Pau Episcopologi de l’Alguer bisbe període lloc de naixement l’Alguer Pietro de Parente 1504-1512 Gènova Juan de Loaysa 1514-1524 castellà Francesco de Branconovo 1524-…