Resultats de la cerca
Es mostren 2061 resultats
teixit vegetal
Biologia
Conjunt de cèl·lules vegetals íntimament unides, de característiques semblants, d’origen comú i formades per divisions cel·lulars segons les tres direccions de l’espai.
Entre les plantes, solament posseeixen teixits els cormòfits Hi ha dos grans grups de teixits vegetals els meristemàtics o embrionals meristema, de cèllules no diferenciades i amb capacitat de dividir-se, i els teixits adults o permanents, de cèllules diferenciades Entre aquests cal distingir principalment els següents el teixit parenquimàtic o fonamental parènquima, els teixits mecànics o de sosteniment collènquima i esclerènquima, els teixits conductors —que són el teixit vascular o xilema i el teixit cribrós o floema —, els teixits absorbents, els teixits secretors i els teixits de…
càmbium
Biologia
Teixit meristemàtic format per un conjunt de cèl·lules poc diferenciades de membrana molt fina, situat generalment entre el floema i el xilema.
Produeix el creixement secundari en gruix de les tiges i les arrels dels vegetals que en posseeixen bàsicament gimnospermes i dicotiledònies Hom anomena càmbium fascicular o càmbium primari el format per cèllules poc diferenciades que resten entremig del floema i del xilema primaris en diferenciar-se aquests, i que per repetides divisions de les seves cèllules origina lleny cap a l’interior i líber cap a l’exterior Pot formar un cilindre continu en les plantes llenyoses proveïdes també d’un cilindre continu de floema i de xilema o limitar-se a una xarxa de cordons situats dins els feixos…
node
Biologia
Condensació de cèl·lules a l’extrem anterior de la línia primitiva en embrions d’ocell i de mamífer.
El node és una estructura embrionària temporal la funció de la qual és emetre senyals moleculars que organitzen el patró corporal i el creixement dels embrions durant l’embriogènesi També subministra cèllules per formar el notocordi En ocells rep el nom de node de Hensen , i es correspon amb l’organitzador de Spemann dels amfibis
sistema reticuloendotelial
Biologia
Conjunt de cèl·lules que formen el teixit reticular i l’endoteli dels vasos capil·lars del fetge, melsa i òrgans limfàtics.
Aquestes cèllules tenen una acusada funció fagocitària i intervenen en la distribució dels glòbuls vermells, en la producció dels pigments biliars i en la defensa immunitària de l’organisme
plasmodi
Biologia
Massa multinucleada, formada per la unió de cèl·lules anteriorment lliures, limitada per una membrana plasmàtica de forma i dimensions no definides.
En el plasmodi d’agregació les cèllules no perden llur individualització, mentre que en el plasmodi de fusió desapareixen les membranes respectives
tiobacteri
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les tiobacteriàcies, amb cèl·lules en forma de bacils allargats.
Hom els troba en basses i estanys d’aigua poc moguda en forma d’agregats, de poques cèllules, de coloracions blanc groguenques degudes al sofre No són mòbils
citologia exfoliativa cervicovaginal
Procediment de diagnosi basat en l’obtenció d’una mostra de cèl·lules descamades del coll uterí i de la vagina que, després d’una tinció especial, és observada pel microscopi.
Hom la utilitza per a detectar la presència de cèllules anòmales provinents de la mucosa genital, especialment les cèllules atípiques característiques de les lesions canceroses Permet de detectar precoçment les lesions canceroses, quan encara no s’han constituït en tumors visibles o simptomàtics També és anomenada frotis cervicovaginal, test de Papanicolau o PAP
ferritina
Bioquímica
Ferroproteïna que se sintetitza a les cèl·lules epitelials de la mucosa gastrointestinal, on regula l’absorció de ferro de la dieta.
Constitueix el principal emmagatzemador fisiològic del ferro en els teixits, principalment a les cèllules reticuloendotelials del fetge, la melsa i el moll dels ossos El seu component proteic és l’apoferritina, que té un pes molecular de 450 000
zignemals
Botànica
Ordre de zigofícies constituït per algues filamentoses i viscoses, de cèl·lules uninucleades, amb cloroplasts en forma de cinta helicoidal (Spirogyra), de placa (Mougeotia), de dues masses estrellades (Zygnema), etc.
La reproducció asexual és per fragmentació dels filaments, i la reproducció sexual és per conjugació En el cas de conjugació de dos filaments, hi ha copulació escalariforme , amb formació de tubs copuladors entre cèllules pròximes, a través dels quals els gàmetes d’un filament passen a fecundar els de l’altre En el cas de conjugació de dues cèllules contigües d’un mateix filament, hom parla de copulació lateral Després de la fecundació es formen zigots envoltats de membranes protectores, els quals romanen en estat letàrgic Habiten les aigües dolces o, rarament, les salabroses, i sobretot…
bilis
Bioquímica
Producte de la secreció externa de les cèl·lules hepàtiques de molts vertebrats.
És un líquid clar, groguenc i amargant, de densitat compresa entre 1 008 i 1 050, de pressió osmòtica sensiblement igual a la sanguínia, de punt de congelació comprès entre -0,56 i -0,61°C i de pH al voltant de la neutralitat La bilis és elaborada per les cèllules poligonals hepàtiques, transportada a través dels conductes biliars intrahepàtics als conductes hepàtics cístic i colèdoc i emmagatzemada a la bufeta o vesícula biliar El fetge produeix la bilis de forma contínua, però la presència de l’esfínter d’Oddi, a la desembocadura del colèdoc, i de la vesícula biliar fa que solament passi a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina