Resultats de la cerca
Es mostren 232 resultats
El valencianisme polític
Historiografia catalana
Obra cabdal de l’historiador i literat Alfons Cucó i Giner (València 1940 – 2002).
Desenvolupament enciclopèdic Amb una complexa trajectòria editorial, és fruit de la seva tesi doctoral, la versió inicial de la qual ensopegà amb la censura fins que, finalment, aconseguí l’autorització per ser publicada i s’edità amb el títol complet d’ El valencianisme polític 1874-1936 1971 Posteriorment, Cucó redactà un altre volum sobre el període 1936-39 Valencianismo y estatutismo , 1976, refós amb l’original en la traducció al castellà El valencianismo político 1874-1939 , 1977 Més recent és El valencianisme polític…
tècnica d’ultrasons per làser
Construcció i obres públiques
Tècnica de generació i detecció d’ultrasons mitjançant un làser, utilitzada per a la caracterització a distància de materials i estructures.
funcionalisme estructural
Antropologia
Escola d’anàlisi antropològica associada principalment a l’antropologia social britànica i la influència teòrica de Radcliffe-Brown i alguns dels seus deixebles de més renom.
Dominà l’àmbit de l’antropologia social britànica des de la dècada dels anys vint fins als anys cinquanta i àdhuc els seixanta Malgrat considerar-se una escola, els seus membres mantenen posicions teòriques remarcablement diferents i tots es distanciaren considerablement del seu mestre Dins el context britànic, succeeix el funcionalisme d’autors com Rivers, i conviu amb la derivació del funcionalisme psicològic o psicoanalític de Malinowski i els seus seguidors més propers Des del punt de vista de Radcliffe-Brown, l’“estructura” d’una societat, el seu fonament bàsic, era eminentment social i…
Masaccio
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor italià Tommaso Guidi di Giovanni.
Hom en desconeix la formació Documentat a Florència des del 1417, recollí les noves experiències artístiques del seu temps i continuà, en ple apogeu del gòtic internacional, la renovació pictòrica iniciada un segle abans per Giotto di Bondone En són exemples el Tríptic de San Giovenale, a Cascia 1422, la seva primera obra coneguda, i el Políptic de Pisa 1426, avui dispers, dels quals hom conserva la Mare de Déu amb l’Infant National Gallery, Londres, l' Epifania Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz, Berlín i la Crucifixió Museo Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols A partir del…
passacaglia
Música
Actualment, composició en forma de variacions sobre un baix obstinat (variació).
Inicialment, al principi del segle XVII, el terme designava el ritornello instrumental executat habitualment amb una guitarra abans, al mig i després de les estrofes d’una cançó Aquests ritornelli o pasacalles -terme originari d’Espanya i que suggereix la idea de vagareig- es basaven en la fórmula harmònica I-IV-V-I, i sobre aquesta es podien produir llargues improvisacions al final de la cançó Aquesta fórmula, que quedà posteriorment reduïda a un baix, es convertí en el patró de variacions El terme passacaglia passà a designar aleshores el conjunt de variacions sobre un baix obstinat derivat…
Jean Charles Léonard Sismondi
Economia
Historiografia
Historiador d ela literatura i economista suís.
Era membre d’una família italiana protestant establerta al Delfinat, que passà a Ginebra després de la revocació de l’edicte de Nantes Visqué a Anglaterra i a Itàlia i viatjà també per França i Alemanya El 1833 fou designat membre de l’Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Es destacà com a economista Crític dels clàssics anglesos i de l’anomenada llei de Say , desenvolupà en diferents publicacions una visió de la ciència econòmica discrepant de la clàssica Per a Sismondi l’objecte de l’economia és l’home i no pas la riquesa Defensor de la intervenció estatal en els afers econòmics, fou…
,
subdominant
Música
El quart grau de l’escala major o menor (sovint simbolitzat amb la xifra 4) i l’acord tríada perfecte major o perfecte menor format sobre aquest grau (simbolitzat amb la xifra romana IV).
La subdominant és un dels graus més importants de la tonalitat, i actua bàsicament com a preparació de la dominant harmonia 2 Rep el seu nom perquè ocupa una posició anàloga en sentit descendent a la de la dominant respecte de la tònica També s’ha explicat el terme en referència al lloc immediatament inferior que ocupa respecte de la dominant de la mateixa manera que es parla de ’subtònica’ per al VII grau o, en sentit invers, de ’supertònica’ per al II Originàriament, però, el terme, que aparegué per primera vegada en el Nouveau système de musique thèorique 1726, de JPh Rameau, feia…
Zaira
Literatura catalana
Personatge de L’alegria que passa (1898), de Santiago Rusiñol.
Forma part del grup d’artistes de circ que arriben al poble indeterminat on s’emmarca l’acció de l’obra, els quals personifiquen la poesia i la llibertat en contrast amb l’ensopiment immobilista dels habitants del poble, personificadors de la prosa Zaira és una joveneta de divuit anys que viatja amb els artistes i que és descrita a la presentació inicial com una ballarina o cantant de tipus exòtic, «símbol de la poesia que passa» Té, doncs, ingredients d’exotisme i delicadesa subratllada pel contrast amb la brutalitat de Cop-de-Puny, usuals en la caracterització de certs personatges femenins…
tonicalització
Música
Conversió d’un grau melòdic o harmònic en tònica com a resultat de la seva caracterització amb trets propis de la tònica.
Tonicalització / WA Mozart Sonata KV 283, I Allegro fragments © Fototecacat/ Jesús Alises A diferència de la dominantització i la subdominantització , en què els trets morfològics tenen un paper important, la tonicalització necessita que l’acord que ha d’esdevenir tònica sigui estable i, per tant, que no tingui "marques" com es podrien considerar la 7a m en la dominant i la 6a afegida en la subdominant, per exemple La tonicalització, doncs, depèn especialment del joc sintàctic i se’n poden considerar dos tipus tonicalització passiva i tonicalització activa La tonicalització passiva es…
Joan Forns i Jordana
Arts de l'espectacle (altres)
Il·lusionista conegut amb el nom de Li-Chang.
Començà a fer màgia a 12 anys amb el nom de Caballero Forns Els seus pares li feren construir un circ itinerant Gran Circo Forns amb el qual recorregué tot l’Estat espanyol Entre el 1931 i el 1933, impressionat per l’actuació de Fu-Manchú David Theodore Bamberg a Barcelona, es rebatejà com a Ling-Fu , nom que, per un malentès legal, el 1945 canviaria pel definitiu de Li-Chang La caracterització, la gestualitat i un vestuari acuradíssim —usava fins a 30 quimonos en escena— li conferien una absoluta aparença xinesa Dotat d’un gran sentit artístic i una tècnica molt depurada, se'l considera…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina