Resultats de la cerca
Es mostren 136 resultats
la Noguera Pallaresa
la Noguera Pallaresa al seu pas per Gerri de la Sal
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta prop (i aigua amunt) del pantà de Camarasa (Noguera).
Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, que solca amb…
música d’Olot
Música
Música desenvolupada a Olot (Garrotxa).
Les primeres notícies de la vila són de l’Alta Edat Mitjana i es refereixen a l’existència de l’església de Santa Maria, citada en documents del 872, i de la parròquia de Sant Esteve, que apareix en manuscrits de l’any 977 La vila d’Olot és recordada per ésser el lloc on nasqué Antoni Soler 1729-1778, un dels músics catalans més importants, que es formà a Montserrat i desenvolupà la seva trajectòria musical al monestir d’El Escorial, on fou deixeble de D Scarlatti fins el 1757 Del segle XVII són les primeres dades sobre música a la collegiata de Sant Esteve i notícies esparses sembla que…
Sant Jordi
Santuari
Santuari del municipi de Camarasa (Noguera), situat al NE de la població, a la serra de Sant Jordi (729 m), contrafort de la serra Carbonera.
El seu tradicional aplec del 23 d’abril, conegut des del 1731, anava seguit d’un dinar que pagava la municipalitat
Cotó i carbó. El ferrocarril de Manresa a Berga
L’alt Llobregat, de Manresa cap amunt, conté algunes de les més importants colònies industrials catalanes Els manresans i els berguedans tenen un paper essencial en la història de la indústria cotonera catalana Uns i altres buscaren l’aprofitament energètic que els podien donar les aigües del Llobregat i establiren les seves fàbriques a la vora del riu, a prop de casa Estació de Fígols Les mines Els interessos carboners de la conca de l’alt Llobregat, units als dels cotoners, actuaren a favor de la continuïtat del ferrocarril fins a Guardiola de Berguedà, amb perjudici de la ciutat de Berga A…
el Segarró
Masia
Hostal
Masia i hostal del municipi d’Albocàsser (Alt Maestrat), a l’extrem occidental del terme, a la confluència de les rambles de la Viuda i Carbonera.
els Rossildos
Caseria
Caseria del municipi de la Serra d’en Galceran (Plana Alta), situat entre el vessant occidental de la serra d’en Galceran i la rambla Carbonera.
coll d’Alba
Coll de la serra que separa el pla de l’Arc de la rambla Carbonera, dins el terme municipal de la Vall d’Alba (Plana Alta).
la Montabana
Caseria
Caseria del municipi d’Ares del Maestrat (Alt Maestrat), prop del barranc de la Carbonera i la carretera d’Albocàsser, a 7 km al S del nucli urbà.
tossal de la Barbuda
Cim
Cim de la serra que separa les conques de les rambles Carbonera i de les Coves, entre els termes municipals d’Albocàsser i de Catí, a l’Alt Maestrat.
serra de Montardí
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alt Maestrat (664 m), prolongació vers el S de la serra d’Espareguera, que limita per l’W la rambla Carbonera, dins el terme de Culla.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina