Resultats de la cerca
Es mostren 671 resultats
Oc
Publicacions periòdiques
Revista fundada a Tolosa (Llenguadoc), el 1923, per Ismael Girard i Camille Soula.
Abans del 1939 havia estat molt marcada pel catalanisme i beneficiada pel mecenatge de Josep Carbonell i Gener Pel seu esperit obert, la seva modernitat i la seva llibertat de crítica ha estat la més important de les revistes occitanes Connectada molt de temps a l’Institut d’Estudis Occitans, posteriorment esdevingué independent
Fundació del Partit Nacionalista de Catalunya
L’anomenat Grup de Poblet, que agrupa sectors del catalanisme moderat, funda el Partit Nacionalista Presidit per l’antiga coordinadora del PDeCAT partit que va abandonar al maig, el PNC descarta la via unilateral i aposta per un referèndum pactat amb l'Estat per resoldre el conflicte entre l’independentisme català i l’Estat espanyol
Lluís Martí i Xamena
Història
Dirigent republicà.
Del Partit d’Unió Republicana, en diverses ocasions fou redactor en cap del diari La Unión Republicana 1896-1904 Regidor 1899, fou un fervent partidari de la conjunció republicanosocialista creada en 1910-11 Molt relacionat amb Barcelona, fou sempre molt favorable al catalanisme Principal organitzador a Mallorca del Bloc Assembleista, el 1917 s’uní al regionalisme mallorquí
Ramon Rucabado i Comerma
Historiografia catalana
Literatura catalana
Escriptor.
De formació autodidàctica, treballà a L’Espanya Industrial, on arribà a apoderat S’afilià al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI, on el 1907 entrà en contacte amb els cursos de la càtedra d’economia i política aranzelària dirigits per Guillem Graell, i participà en la fundació de la Societat d’Estudis Econòmics Hi tractà amb els nuclis de joves professionals del primer Noucentisme i començà la seva collaboració a la premsa Ideològicament conservador i de tendència polemista, defensà amb abrandament una ètica social conforme als principis morals del cristianisme…
, ,
Manuel Planas i Casals
![](/sites/default/files/media/FOTO/A104837.jpg)
Manuel Planas i Casals
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Advocat Esdevingué el cap del partit liberal conservador a Catalunya i el representant típic del caciquisme Fou diputat a corts per Sant Sadurní i Granollers del 1877 al 1896 El 1897 fou nomenat senador vitalici a més, fou en diverses èpoques president de la diputació de Barcelona La presència del catalanisme a partir del 1901 precipità la liquidació del seu partit, que dissolgué
La Tradició Catalana
Publicacions periòdiques
Revista ideològica, de la qual aparegueren vint-i-un números entre el 1893 i el 1894.
Partí del “Círcol de Sant Jordi”, entitat integrista de Barcelona A la segona etapa fou dirigida pel clergue Gaietà Soler i inspirada per Fèlix Sardà i Salvany Es proposà la lluita antiliberal i la infiltració dins el catalanisme Hi collaboraren, entre altres, Rubió i Lluch, Jaume Collell i Salvador Bové s’hi negaren Prat de la Riba i Josep Torras i Bages
Claudi Ametlla i Coll
Historiografia catalana
Periodista i polític.
Estigué vinculat al catalanisme republicà Les seves Memòries polítiques 1948, 1977 i 1983, 3 vol, que abracen el període entre el 1890 i el 1940, són una font ineludible per a l’estudi de l’època, tot i les seves controvertides opinions, especialment les referides als anys trenta, quan fou governador civil de Girona 1931 i de Barcelona 1933, i diputat del Front Popular a Madrid 1936
Centre Excursionista Minerva
Excursionisme
Club excursionista del barri de la Barceloneta de Barcelona.
Fundat el 1918 amb el nom de Grup Excursionista de la Barceloneta, 1923 canvià de nom El seu objectiu era promoure el catalanisme i organitzar activitats culturals, a més de l’excursionisme Fomentà la pràctica de l’esport popular i l’any 1936 fou membre del Comitè Català Pro Esport Popular Entre el 1922 i el 1937 publicà el butlletí mensual Portaveu del Centre Excursionista Minerva
Unió Regionalista
Partit polític
Entitat creada a l’octubre de 1899 com a resultat de la desafecció dels impulsors de la Junta Regionalista polaviejista, formada l’any anterior per industrials del Foment del Treball Nacional esperonats per les propostes regeneracionistes de l’excapità general de Filipines, Camilo García de Polavieja.
L’incompliment de les promeses pactades entre Joan Sallarés, president del Foment, i l’anomenat “General Cristiano”, així com la solució autoritària que el nou govern de Silvela-Polavieja donà a la vaga dels gremis, portà a la transformació de la Junta en Unión Regionalista Al nou grup, que presidí l’industrial cotoner Lluís Ferrer-Vidal, s’hi afegiren personalitats com els doctors Bartomeu Robert, exalcalde de Barcelona, i Miquel Àngel Fargas, president de l’Acadèmia de Medicina, els germans Girona o el jove advocat Josep Bertran i Musitu, unit per via matrimonial amb els Güell-López El…
provincialisme
Història
Política
Nom que rebé, a l’inici del segle XIX, el moviment favorable a la recuperació de la consciència de la pròpia identitat dels Països Catalans.
Fou especialment intens al Principat, en part pel desvetllament que hi suposaren la Guerra Gran i la Guerra del Francès, conflictes que obligaren els catalans a organitzar-se per a suplir les deficiències del govern amb organismes propis, juntes, etc Inicialment el provincialisme es donà entre les classes conservadores catalanes, com a oposades a l’uniformisme centralista que els liberals palesaren a les corts de Cadis 1810-12 i durant el Trienni Constitucional Això explica l’ús del català en la predicació i les publicacions de l’Església, majoritàriament antiliberal, els anys 1810 i 1820,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina