Resultats de la cerca
Es mostren 16203 resultats
centre aerodinàmic
Transports
Punt en el qual es compleix que el coeficient dels moments de capcineig respecte a aquest punt és constant per a una gamma d’angles d’atac del perfil ( moment de capcineig
).
centre històric
Arquitectura
Art
Part d’una ciutat que constitueix el nucli urbà anterior a les expansions urbanes iniciades a la segona meitat del segle XIX.
Des de les primeres teoritzacions de Quatremère de Quincy, Viollet-le Duc o Ruskin, en les quals hom reduïa el concepte patrimonial als edificis aïllats, fins a la declaració d’Amsterdam del 1975, les recomanacions del Consell d’Europa o el conveni de Granada dels ministres de cultura europeus del 1985, la problemàtica de la conservació dels centres històrics ha anat adoptant un caràcter més comprensiu i més flexible segons els casos Llocs com Carcassona, Assís, Toledo o Santiago de Compostella poden exemplificar el concepte de ciutat monument, enfront d’altres conceptes en els quals el…
centre cel·lular
Biologia
Orgànul situat prop del nucli de la majoria de les cèl·lules.
Amb el microscopi òptic i la cèllula en estat interfàsic, el centre cellular apareix constituït dels elements següents una esfera directiva centrosfera feta de citoplasma, en la qual hom distingeix una zona cortical fosca i una altra de medullar més clara, i una part central que s’acoloreix molt fàcilment i que porta un centríol al centre Al començament de la mitosi, el citoplasma de l’esfera directiva es concentra i el hialoplasma dels voltants s’estratifica i forma un conjunt de filaments disposats com els radis d’una esfera, anomenat àster És admès que participa…
Centre de Supercomputació de Barcelona

Aspecte de les instal·lacions del Barcelona Supercomputing Center
© BSC-CNS
Electrònica i informàtica
Institució cientificotècnica proveïdora de serveis, tecnologia i dades informàtiques per a la indústria i la recerca.
Te la seu a l’antiga capella de la villa Torre Girona, annexa al rectorat de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC, a l’anomenat Campus Nord del barri de Pedralbes de Barcelona Participat per la UPC, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Educació espanyol, fou creat el 2004 i constituït oficialment el 2005, any que inicià l’activitat El seu element principal és el superordinador MareNostrum , un dels més ràpids i amb una capacitat de càlcul més potent d’Europa També disposa del MinoTauro, el segon clúster més potent del BSC-CNS, amb una arquitectura energèticament eficient i…
Centre Atlètic Laietània

Centre Atlètic Laietània
Centre Atlètic Laietània
Atletisme
Club d’atletisme de Mataró.
Fundat el 1925 per Joan Zaragoza, nasqué com a secció del Grup Excursionista Layetana , del qual s’independitzà al cap d’uns quants anys Al gener del 1925, participà per primera vegada en una competició atlètica, el Campionat de Catalunya de cros organitzat a Mataró Entre el 1927 i el 1928 impulsà els primers campionats socials de pista i de cros, i durant els primers anys també organitzà el campionat del Maresme d’atletisme Els primers atletes rellevants especialitzats en salt d’altura i medallistes en campionats estatals foren Antoni Bonamusa , Pere Bombardó , Ernest Pons i Salvador Rigual…
Centre Excursionista Montseny

Membres del Centre Excursionista Montseny
Toni Benavente
Excursionisme
Club excursionista de Barcelona.
Fundat el 1915 per estudiants de l’Escola Industrial, inicialment destacà amb la secció atlètica També tenia secció de geografia, de fotografia i un butlletí social Posteriorment creà la secció de geologia i arqueologia, i la d’esports de muntanya Participà en competicions atlètiques en l’àmbit estatal Durant els anys vint realitzà nombroses excursions als Pirineus i als Picos de Europa L’any 1933 s’integrà a la Unió Excursionista de Barcelona, que posteriorment es convertí en Unió Excursionista de Catalunya
Centre Gimnàstic Barcelonès

Socis fundadors del Centre Gimnàstic Barcelonès
CG Barcelonès
Esport general
Associació poliesportiva del barri del Raval de Barcelona.
Fundada el 1933, nasqué amb l’objectiu de promoure l’activitat física entre les classes més populars Pionera en la pràctica de l’halterofília i la lluita grecoromana a l’Estat espanyol, també tingué seccions de gimnàstica, atletisme, muntanya, espeleologia, tennis, tennis de taula, basquetbol, futbol sala, ioga, educació física i teatre, i disposava d’una biblioteca Alguns dels seus esportistes foren campions de Catalunya i d’Espanya, com els gimnastes Evarist Esquerra, Jordi Elies, Josep Garcia i Adolf Folqué, els atletes Guillem Ros, que presidí l’entitat 1963-78, Albert López, Josep Picola…
Centre Cultural Terrassa
Centre d’activitats culturals de la ciutat de Terrassa (Vallès Occidental).
Hom hi programa sobretot concerts i actuacions d’arts escèniques teatre, dansa i circ i també conferències i colloquis Té la seu en un edifici contigu a l'antiga Fàbrica Aymerich i Amat de la Rambla d'Ègara, de planta irregular, projectat pels arquitectes Josep Soteras, Francesc Cavaller, Antoni Bergnes, Joan Baca i Reixach i Joan Baca i Pericot, que s’inspira en l’arquitectura fabril de la zona És notable l'auditori de grans dimensions i planta quadrangular de la part posterior Inaugurat el 25 d’octubre de 1980, el centre fou promogut per l’antiga Caixa d’Estalvis de Terrassa ,…
Centre Natació Mataró

Atletes de la secció de triatló del Centre Natació Mataró
CN Mataró
Esport general
Waterpolo
Club poliesportiu de Mataró.
Fundat el 1932 arran de la fusió del Club Natació Mataró i el Club Gimnàstic Mataroní, Joan Gomis en fou el primer president L’any 1950, gràcies a l’impuls de Pedro Crespo, estrenà la primera piscina, que suposà un notable creixement del club El 1966 ja disposaren d’un entrenador professional, i el 1969, d’una piscina coberta municipal que fou posada a la seva disposició per l’Ajuntament Fins el 1990, però, un cop acabades la piscina descoberta de 50 m i la coberta de 25 m, construïdes al passeig de Callao, el club no disposà d’installacions pròpies adequades Té quatre seccions esportives…
centre de simetria
Mineralogia i petrografia
Un punt tal, que qualsevol recta que el travessa passa per punts equidistants del centre a ambdós costats.
El centre genera parells de cares i arestes paralleles i oposades simetria
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina