Resultats de la cerca
Es mostren 764 resultats
reboster
Història
A la baixa edat mitjana, oficial palatí que tenia cura del dipòsit on es guardaven els objectes d’ús personal del rei.
Les Ordinacions de cort del 1344 de Pere el Cerimoniós disposaren l’existència de dos rebosters majors i d’altres a llurs ordres
Tractat d’Uncastillo
Tractat d’Uncastillo Carles II de Navarra negocia amb Pere el Cerimoniós una aliança contra Castella i França i el repartiment del territori castellà
Acord de Binèfar
Acord de Binèfar Enric de Trastàmara es compromet a lliurar a Pere el Cerimoniós el regne de Múrcia, la ciutat de Conca i altres llocs fronterers quan, per mitjà del seu ajut, arribés al tron
Guillem de Cors
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte, actiu a Girona el primer terç del sXIV.
Dirigí les obres de l’absis de la seu gironina 1330 Hom li ha atribuït l’escultura anomenada Sant Carlemany , suposat retrat del rei Pere el Cerimoniós, que es conserva a la seu de Girona
Guillem Soler
Cirurgià reial, ciutadà de Vic.
Acompanyà l’expedició del Rosselló en temps del rei Pere III el Cerimoniós, per recomanació del qual assistí el rei de Bohèmia El rei el nomenà superinspector dels peritatges que feien els cirurgians de les lesions causades en baralles
Guillem d’Agulló
Cristianisme
Abat de Poblet (1361-93).
Construí els sepulcres reials, la muralla amb les torres, les cambres reials i la biblioteca per als llibres del rei Amic de Pere el Cerimoniós, fou nomenat almoiner reial 1375, càrrec que tingueren també els seus successors en l’abadia
Crònica del Regnat de Martí I
Historiografia catalana
Crònica que, amb la Crònica del Regnat de Ferran I i la Crònica del Regnat de Joan I, comparteix manuscrit amb la Crònica de Pere el Cerimoniós (BUV, ms. 212, datat entre el 1418 i el 1424, confegit a la Cancelleria de la Corona d’Aragó, i Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, ms. 74, darrer terç del s. XV).
Les tres primeres són anònimes però s’atribueixen generalment a un mateix autor, situat a la Cancelleria catalanoaragonesa durant els primers anys dels Trastàmara Coll i Alentorn llançà la hipòtesi que podria tractar-se de Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa i canceller Cervera 1376 – Saragossa 1456 La Crònica del Regnat de Martí I fou escrita entre el 1416 i el 1436 i concebuda, com la Crònica del Regnat de Joan I , per tal de posar al dia la Crònica de Pere el Cerimoniós i escrita també fora de l’àmbit oficial, com ho denota el to crític envers els monarques L’obra explica el perquè del…
Crònica del Regnat de Joan I
Historiografia catalana
Crònica que, amb la Crònica del Regnat de Martí I i la Crònica del Regnat de Ferran I, comparteix manuscrit amb la Crònica de Pere el Cerimoniós (BUV, ms. 212, datat entre el 1418 i el 1424, confegit a la Cancelleria de la Corona d’Aragó, i Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, ms. 74, darrer terç del s. XV).
Desenvolupament enciclopèdic Les tres primeres són anònimes però s’atribueixen generalment a un mateix autor, situat a la Cancelleria catalanoaragonesa durant els primers anys dels Trastàmara Havia de ser una persona lligada a la cort reial, de la qual percebia un salari, i que simpatitzava amb el partit de la reina Sibilla, que influí els darrers temps el rei Pere Coll i Alentorn llançà la hipòtesi que podria tractar-se de Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa i canceller Cervera 1376 – Saragossa 1456 La Crònica del Regnat de Joan I fou escrita entre el 1416 i el 1436 i fou concebuda, com…
Ponç Descatllar i de Móra
Història
Senyor del Catllar i castellà de Llívia.
Ajudà Pere el Cerimoniós en la guerra contra Jaume III de Mallorca Després d’haver-li confiat el castell d’Elna, el monarca li cedí les rendes de Llívia, de la qual més tard obtingué la castellania, mitjançant compra a Bernat de So, convertida en hereditària per disposició reial
ral de Mallorca
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent del regne de Mallorca, creada el 1300 pel rei Jaume II de Mallorca amb una llei d’onze diners i una talla de 70 peces per marc, i que pesava uns 3,5 g i valia 16 diners de rals senars o menuts.
Tingué emissions continuades fins a la fi del s XVII, amb successives adaptacions Pere el Cerimoniós en fixà el valor a 2 sous 24 diners, i Ferran II de Catalunya-Aragó en canvià la tipologia El pes anà baixant fins a arribar a uns 2,3 g, amb Carles II
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina