Resultats de la cerca
Es mostren 374 resultats
música del monestir de Vallbona de les Monges
Música
Música desenvolupada al monestir cistercenc femení de Vallbona de les Monges (Urgell).
Fou fundat al segle XII per l’anacoreta Ramon de Vallbona, i n’hi ha constància documental des de l’any 1153 Durant els seus tres primers segles d’existència, la comunitat tingué una gran força expansiva s’hi celebraren capítols generals d’abadesses i serví d’allotjament als reis i les seves corts Des del segle XII tingué scriptorium i una escola monacal A l’Edat Mitjana fou el monestir femení més important de la corona catalanoaragonesa, i la seva activitat continua viva encara avui De tots els fragments musicals que conserva el monestir, el més notable és un bifoli de cap al 1300 encolat al…
Raimon de Cornet
Literatura
Trobador provençal.
Fou sacerdot 1324, religiós franciscà i beguí , i estigué a punt d’ésser cremat a Avinyó 1326 més endavant fou clergue secular i finalment monjo cistercenc Fou un dels fundadors i el més destacat dels poetes del Consistori del Gai Saber de Tolosa o Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa Seguidor del trobar clus , els seus versos denoten un gran domini de la tècnica, i els seus poemes es caracteritzen per una complicada versificació Escriví un Doctrinal de trobar 1324, preceptiva en noves rimades que dedicà a l’infant Pere, fill de Jaume II de Catalunya-Aragó, i que fou…
Bernat d’Alzira
Cristianisme
Màrtir cristià.
Segons la tradició, fill d’Almansor, senyor de Carlet enviat com a ambaixador a Ramon Berenguer IV de Barcelona, s’extravià i arribà a Poblet, on fou acollit i, convertit al cristianisme, professà Tornà a Carlet, i juntament amb les seves germanes Soraida Gràcia i Saida Maria, que ell havia batejat, fou martiritzat el 21 d’agost de 1180 Jaume I, en conquerir Alzira, on havien estat enterrats, els dedicà una capella El 1871 la seva festa fou estesa a tot l’orde cistercenc i se celebrà l’1 de juny, fins a la simplificació del santoral A Poblet és celebrada el 2 de setembre
Michael Luckas Leopold Willmann
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador alemany.
Es formà a Holanda, sota la influència de les obres de Rembrandt El 1660 anà a Berlín, on l’elector Frederic Guillem el nomenà pintor de la cort Entrà després en un monestir cistercenc de Silèsia Fou eminentment paisatgista, i fins i tot en la seva segona època, ja monjo, el paisatge domina en les composicions de tema bíblic Són obres d’aquest moment Tobies i l’àngel en un paisatge muntanyenc i La creació Seguint l’esperit del decorativisme barroc, pintà i decorà façanes i interiors de cases/> La seva obra influí molt fortament en els paisatges alemanys dels s XVII i XIX
Guillem Riera i Mesquida
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà al monestir cistercenc de la Real el 1747, d’on fou prior 1769 i abat 1772-76 i 1780-84 fou vicari general de la Congregació Cistercenca de la Corona d’Aragó i de Navarra 1773 El 1780 fou reelegit abat A la Biblioteca de Montserrat es conserven dos volums manuscrits que contenen un comentari complet a la Regla de sant Benet, escrit en la major part en català, amb una certa voluntat literària Són anònims, però l’atribució a Riera que ha fet Josep Massot no n’ofereix dubtes També deixà manuscrits tres volums en castellà sobre les epístoles de sant Pau
,
Santa Maria de Pols (Ordis)
Art romànic
Aquesta ermita era, al principi, una església amb comunitat de monges serventes o donades, que més tard passà a dependre del monestir cistercenc femení de Sant Feliu de Cadins Aquest convent ja existia al segle XIII L’any 1421, en una visita pastoral, el comissari del bisbe Andreu Bertran feia consignar que l’església es trobava en estat de completa ruïna i que necessitava una reparació L’any 1529, en una nova visita, hom féu consignar que l’edifici havia estat construït de nou i que el seu altar era consagrat Aquest edifici construït al segle XVI és el que ha perdurat fins als…
Roger Bernat I de Foix
Història
Comte de Foix (1149-88).
Fill del comte Roger III i de Ximena de Barcelona Fou un fidel aliat del seu oncle barceloní Ramon Berenguer IV, que reconegué com a senyor i amb el consentiment del qual s’amullerà 1511 amb Cecília de Carcassona-Besiers, filla del vescomte Ramon Trencavell I Prestà semblantment homenatge al seu successor Alfons I de Catalunya-Aragó, que, després del tractat amb Ramon V de Tolosa sobre Provença 1185, el nomenà governador d’aquell comtat Volgué ésser enterrat al monestir de Bolbona, esdevingut cistercenc l’any 1150 Fou el primer, segons sembla, a usar l’escut heràldic del seu…
Agustí Valls
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es féu monjo cistercenc de Benifassà i féu tres cursos de teologia a València Fou elegit abat de Benifassà el quadrienni de 1624-28 i el de 1640-44 Fou amic i partidari del rei Felip III i participà en la cort de Montsó del 1626 El 1640, amb motiu de la rebellió de Catalunya contra el rei, prengué part en el capítol general del Cister d’Ulldecona, que s’havia de celebrar a Poblet, i a continuació acollí a Benifassà els germans Miravall, expulsats de Tortosa Durant la guerra contra Felip III el seu monestir fou atacat i robat diverses vegades pels soldats i per partides de…
Simó Trilla
Cristianisme
Darrer dels abats perpetus de Poblet abans de l’exclaustració.
Professà com a monjo cistercenc a Poblet el 1570 i exercí diferents càrrecs síndic i cambrer al monestir abans d’ésser elegit abat el 1602 Fou vicari general de l’abat del Cister per a tota la península Ibèrica entre el 1604 i el 1617 i lluità per defensar el dret de Poblet sobre les seves filials i contra la formació de la congregació cistercenca de la província d’Aragó que decretà el papa Pau V el 1616 Poblet féu recurs a Roma i perdé el plet el 1623, quan ja havia mort l’abat Trilla, lloat per la seva làpida sepulcral com un nou Hèctor
monestir de Leyre

Aspecte del monestir de Leyre
© CIC-Moià
Monestir
Monestir, sota l’advocació de sant Salvador, situat en els contraforts del Prepirineu navarrès.
Pertanyent a l’orde benedictí, apareix citat a mitjan segle IX Destruït per Almansor, fou començat a reconstruir el 1022 i consagrat el 1098 d’aquest moment són la cripta, de planta quadrada, i quatre naus separades per fileres de columnes amb capitells de grans dimensions, i la capçalera de l’església És del segle XII la nau principal, així com la Capella dels Reis, amb els sepulcres dels reis de Navarra El 1239 el monestir passà a mans dels cistercencs, i fou acabat en estil gòtic cistercenc A causa de la desamortització el monestir fou abandonat, i no tornà a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina