Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Torroella, al lloc de Malagarriga Aviat degué tenir categoria de parròquia, que encara conserva El lloc és documentat des del 1050 i l’església apareix citada el 1291 amb les advocacions de Santa Cecília i Sant Jaume de Malagarriga I encara que administrativament és un enclavament del municipi de Pinós, comarca del Solsonès i província de Lleida, l’incloem aquí per motius d’història, bé que l’edifici romànic serà estudiat a la comarca del Solsonès

L’origen d’aquesta església parroquial es troba, segons J Fuguet, en la capella que bastiren els templers en la seva sotscomanda del Raurell El 1180 l’arquebisbe de Tarragona autoritzà la construcció d’una capella a la Masó per a servir els frares que s’hi establissin Aquesta capella és citada en els documents dels segles XII i XIII L’església de la Masó fou sufragània de Santa Maria d’Alcover L’edifici actual fou beneït solemnement el dia 22 de juliol de l’any 1890

Aquesta griva, d’origen siberià, és excepcional en el decurs de l’hivern a tota l’Europa sud-occidental Als Països Catalans solament ha estat citada dos cops, ambdós a les Balears un exemplar, que es troba encara naturalitzat a la collecció de l’Ateneu de Maó, caçat a Menorca el gener de 1912 i un exemplar capturat a Mallorca el 091265 Gil-Lletget 1945, fent esment de l’exemplar de Menorca, creu recordar que algú cità aquesta espècie a València, sense aportar cap mena de dada

Situada dins l’antic terme del castell de Cardona, prop del Mas Mujalt No passà de ser una capella rural L’església apareix citada el 1223 com a Sant Quintí del Mas Mujalt El 1767 fou derruïda pel propietari del Mas Mujalt i en fou aixecada una altra de nova propera al mas, amb la mateixa advocació, però quan fou reconstruïda el 1940, després d’haver estat cremada el 1936, hom canvià l’advocació per la de la Mare de Déu de la Mercè, que és l’actual

Situada dins el terme del castell de Rocafort, junt al castell Sempre degué ser una capella al servei del castell, el senyor del qual n’era el propietari L’església apareix citada el 1066, i segueixen les deixes dels senyors de Rocafort a l’església de Sant Vicenç Vers la meitat del segle XIV l’església sofrí una restauració, si bé actualment hom no pot descobrir les restes de l’edifici entre les runes del castell, encara que sembla que es trobava als peus de la roca on s’aixecava la fortalesa

La baldriga capnegra Puffinus gravis és una espècie molt rara, segurament divagant solament ha estat citada a les nostres costes i mars 6 vegades Aquestes observacions són dos exemplars capturats a Mallorca, un el 070360 i l’altre el 090360 4 exemplars davant el cap de Creus la primavera de l’any 1978 un exemplar trobat mort a les platges del delta de l’Ebre el 260283 i, finalment, dos exemplars observats en l’alta mar enfront de Blanes, un d’ells el 310184 i l’altre el 030584

Existia ja el 820 com a possessió del monestir de Santa Maria d’Arles, i és citada com a cella monàstica o priorat als segles X i XI La seva església fou reedificada i consagrada el 1159, i consta com a simple parròquia des del segle XV Depengué del monestir d’Arles, fins a la Revolució Francesa aleshores fou venuda a un particular Se'n conserva l’església del 1159, molt ben restaurada, d’una nau amb absis, amb una porta a migdia, que tenia un petit pòrtic, ornada de pilastres i columnes amb arquivoltes entorn d’un timpà llis

Ingressà a l’orde dels franciscans i professà el 1830 en dispersar-se la comunitat 1835, s’allistà als carlins com a oficial Residí com a religiós a Grenoble, Chambery i Vienroe El 1837 es reincorporà als carlins amb el grau de tinent i, acabada la guerra, ingressà a l’església protestant de Dijon Viatjà a Madrid, a Roma i als EUA Publicà a Londres The Life of Ramon Monsalvatje a Converted Spanish Monk 1846, citada per Menéndez y Pelayo als Heterodoxos Españoles Traduí la Historia de la Reformación del siglo decimosexto de Jean Henri Merle d’Aubigné 1850

Així, és citada per Joan Roís de Corella, Miquel Peres i Bernat Fenollar i també apareix a la versió de Bernadí Vallmanya de La cárcel de amor de Diego de San Pedro 1493 Aquests texts, tots ells traduccions, es caracteritzen per la seva prosa recargolada, llatinitzant i artificiosa, la qual cosa pot fer creure que l’expressió no tenia cap matís dialectal la prosa catalana escrita a València o pels valencians, sinó estilístic “estil de valenciana prosa” i que servia per a distingir el discurs ampullós i abarrocat de la redacció planera i sense filigranes retòriques

Situada dins l’antic terme del castell de Castellet Molt aviat degué tenir categoria de parròquia, per perdre-la després i recuperar-la més tard El lloc de Castellet és documentat des del 1013 i l’església apareix esmentada com a parròquia de Castelleto abans del 1154, i el 1205 la parròquia és citada amb l’advocació de Sant Vicenç El 1361 encara conservava la categoria de parròquia, que el 1685 havia perdut i s’havia convertit en sufragània de Sant Vicenç de Castellbell, per recuperar-la després L’actual temple no conserva res de la possible construcció romànica de l’edifici