Resultats de la cerca

El Congrés dels Diputats aprova la Llei de règim personal de les Forces Armades elaborat pel ministeri que encapçala Eduardo Serra La llei fixa en 168000 el nombre màxim d’efectius de l’exèrcit professional espanyol 48000 comandaments i entre 102000 i 120000 soldats i determina la desaparició del servei militar obligatori El dictamen és aprovat amb els vots del PP i CiU, mentre que el PSOE, IU, el Grup Mixt, els diputats del PNB i de Coalició Canària hi voten en contra La llei ha de ser ratificada pel Senat abans del mes de juny

Amb el suport de BComú, CiU, el PSC i la CUP i l’abstenció de Ciutadans i el PP l’Ajuntament de Barcelona aprova revocar la Medalla d’Or a la infanta Cristina, germana del rei Felip VI i imputada en el "cas Nóos" A més, s’argumenta que no ha fet cap mèrit que justifiqui el guardó, que li va ser atorgat el 1997 La iniciativa se suma a les que el nou govern municipal té previst emprendre el 2016 per restar protagonisme als Borbó del nomenclàtor de la ciutat i amb la retirada del bust de Joan Carles I al juliol del 2015

El Congrés dels Diputats aprova un projecte de llei per a introduir algunes reformes en el Codi Penal L’absència de diputats del PP i CiU, combinada amb l’abstenció del PSOE, CC i el Grup Mixt, impedeix la inclusió d’unes esmenes ja aprovades al Senat per a poder qualificar de delictiu l’exercici de violència física o psíquica sobre la parella o els fills i les situacions d’assetjament sexual El dia 29 la cambra torna a posar a votació les esmenes, que són aprovades gairebé per unanimitat, mentre els partits aprofiten el debat per a recriminar-se mútuament la situació viscuda…

Cursà estudis mercantils El 1983 ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya, i el mateix any fou elegit regidor de Mollerussa Posteriorment ha estat alcalde de la ciutat 1987-99, president de la Diputació de Lleida 1990-99, i vicepresident 1987-96 i president 1996-99 de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques ACM Membre del Congrés dels Diputats per CiU 1993-94 i diputat del Parlament de Catalunya des del 1999, ostentà el càrrec de conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca del Govern de la Generalitat de Catalunya 1999-2003 Els primers mesos de l’any 2001 hagué d’…

Llicenciat en història i geografia, del 1996 al 2007 treballà a l’Administració, al monestir de Sant Pere de Rodes i després al parc natural del Cap de Creus Militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya, el 1999 passà a militar a Convergència Democràtica de Catalunya  des del 2016 PDeCAT Regidor per CiU a l’Ajuntament del Port de la Selva des del 1995, ha ocupat les regidories de Medi Ambient 1995-99 i de Governació i Serveis 1999-2011 Alcalde des del 2011, participà en la creació de l’ Associació de Municipis per la Independència El març del 2018 en fou elegit president en…

Es coalitzà amb Convergéncia Democràtica Aranesa sota el nom de Coalició Aranesa CA-CiU Aquesta aliança es trencà arran de la presentació el 1992 d’una moció de censura contra la Síndica General, Pilar Busquets Partit Democràtic Aranès , que fou substituïda per Amparo Serrano UDA El 1995 obtingué 811 vots 18,9% al Consell General d’Aran i l’alcaldia de Viella A l’abril de 1999 la UDA trenca la seva relació amb UDC per establir una entesa amb el Partido Popular la coalició Unión Popular Aranesa En les eleccions al Consell d’Aran de 1999 obtingué 473 vots 10,3% Els líders són…

Doctor en dret, fou director de la societat Hifesa Afiliat a Unió Democràtica de Catalunya , de la qual fou membre del Comitè de Govern, fou senador per Convergència i Unió  per Girona a les eleccions generals espanyoles del 1982, el 1986 i el 1989 En aquesta cambra ocupà la secretaria quarta de la mesa en 1989-93 i el càrrec de portaveu del grup de CiU En 1985-86 fou conseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya Retirat de la política, es mantingué tanmateix actiu en el camp cívic i cultural Entre altres iniciatives, fou cofundador 2007 de l’Associació…

Història La Segona República i la Guerra Civil 1932-1939 Fou creat per l’ Estatut de Catalunya aprovat per les corts de la República pel setembre de l’any 1932 i els seus poders eren relativament amplis en el context definit per les fórmules autonomistes republicanes Les eleccions de diputats per a la seva constitució —les úniques que es pogueren celebrar, per tal com la renovació quinquennal prevista coincidí amb la Guerra Civil — tingueren lloc el 20 de novembre de 1932 Constava de 85 escons Francesc Macià , d’ Esquerra Republicana de Catalunya , i Josep Maria Tallada , de la Lliga Catalana…

Cursà magisteri a l’Escola Universitària de Girona i exercí a Palamós i a Sant Feliu de Guíxols, activitat que combinà amb el periodisme d’àmbit local Inicià la carrera política a la seva localitat natal com a fundador de la Taula Democràtica 1975, adscrita a l’Assemblea de Catalunya, i a  Convergència Democràtica de Catalunya  1976, de l’agrupació local de la qual fou president 1977, com també de l’Agrupació Comarcal del Baix Empordà Fou membre del comitè executiu de la Federació Intercomarcal de Girona de CDC i del consell nacional d’aquest partit, i president de la Federació de Girona 1985…

Dedicada professionalment a l’hostaleria, fou diputada al Parlament de Catalunya per CiU en les legislatures 1984-88 i 1988-92 Al juny del 1991 fou investida primera síndic d’Aran després de la recuperació del Conselh Generau d’Aran , la institució d’autogovern de la Vall d’Aran 1990 Al juny del 1993 la coalició de govern formada pel seu partit, Convergència Democràtica Aranesa CDA, i Unió Democràtica Aranesa UDA es trencà arran d’una moció de censura impulsada per aquest partit, que rebé el suport de l’oposició, i hagué de dimitir La substituí en el càrrec Amparo Serrano…