Resultats de la cerca
Es mostren 917 resultats
José Guerrero
Pintura
Pintor andalús.
Als anys quaranta s’installà a Madrid, on feu cartells per a cinemes Després residí a París, Roma i Londres fins que s’installà definitivament a Nova York l’any 1949 Allí conegué els artistes de l’anomenada action-painting Pollock, De Kooning, Kline, entre d’altres, amb els quals exposà i en el qual moviment ha estat sovint inclòs Més enllà d’adscripcions, la seva obra presenta clares ressonàncies de les fonts populars andaluses, en l’encès cromatisme i la importància del negre Considerat un dels pintors espanyols més importants de la segona meitat del segle XX, fou reivindicat…
Joaquim Asènsio d’Alcàntara
Literatura catalana
Autor teatral i poeta.
Administrador de correus, fou redactor de diversos periòdics de Barcelona “La Corona de Aragón” i Madrid “La Correspondencia Ilustrada”, entre d’altres Escriví algunes peces teatrals en castellà, però aviat es decantà pel català A més d’ Adéu-siau, o El payés en la corte i La pubilla de Riudoms , bilingües totes dues i estrenades el 1861, és autor dels melodrames Digna de Déu i Mistos , estrenats el 1866, i Romanços 1872, i de comèdies com La vergonya i Beneites siguin les dones Frederic Soler feu clares allusions satíriques a l’autor a El boig de les campanilles 1865, en…
Bernard Zweers
Música
Compositor holandès.
Rebé la primera formació musical a la seva ciutat natal i inicià l’activitat compositiva molt jove -a catorze anys compongué una missa que fou interpretada en diverses esglésies- Continuà els estudis amb S Jadassohn a Leipzig del 1879 al 1882 De nou a Amsterdam, es dedicà a la direcció coral, i a partir del 1895 fou professor de composició al conservatori d’aquesta ciutat Les seves obres, tot i mostrar sovint influències clares de la música germànica tant del cromatisme wagnerià com del formalisme de R Schumann o J Brahms, tenen un estil eclèctic amb constants referències al…
bursitis
Patologia humana
Inflamació d’una bossa serosa.
Les bosses es troben en els llocs on els tendons passen per damunt de les prominències òssies i si són profundes poden comunicar amb una articulació Les que més s’afecten són la subacromial, la de l’olècran colze del miner, colze del tennista, la prepatellar genoll de les beates, la retrocalcània del tendó d’Aquilles, la isquiàtica cul de sastre o de teixidor, la del primer metacarpià galindó, etc Les causes són sovint poc clares, però cal assenyalar els traumatismes, les infeccions, la gota i les artritis cròniques La bursitis aguda provoca dolor, limitació del moviment i…
Joan Antònio i Guàrdias
Literatura catalana
Poeta.
Estudià magisteri i fou mestre a Tarragona Collaborà al diari catòlic “La Cruz” i a la revista “El Magisterio Tarraconense”, de la qual, entre el 1921 i el 1922, coordinà la redacció amb Ramon Casares i hi signà, amb el pseudònim de Joan Garí , la secció “L’hora que passa” Guanyà diversos premis en els jocs florals El 1926 es feu càrrec de l’antiga Llibreria Catòlica, convertida en Llibreria Guàrdias Publicà cinc llibres de poemes A flor de llavi 1948, Sonets tarragonins 1951, Tres poemes de la devoció tarragonina 1953, Viatgera amb mi 1957 i Oda nova a Tarragona i altres poemes 1965 La seva…
Robert Suter
Música
Compositor suís.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal Del 1937 al 1943 estudià al Conservatori de Basilea amb P Baumgartner, G Güldenstein, E Mohr, W Müller von Kulm i W Geiser Un cop acabada la seva formació, assistí als Cursos d’estiu de Darmstadt, a les classes de W Fortner i E Krenek Fou professor del Conservatori de Basilea 1943-45, del Conservatori de Berna 1945-50 i de l’Acadèmia de Música de Berna 1951-84 i assessor musical a Ràdio Basilea La seva obra revela un domini notable del llenguatge contrapuntístic, amb clares reminiscències de Bartók i unes harmonies hereves de la…
diòpsid
![](/sites/default/files/media/FOTO/Fototeca_35663.jpg)
Diòpsid
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi i calci, CaMgSi2O6.
Mineral que cristallitza en el sitema monoclínic, la forma dels cristalls del qual és prismàtica, amb la secció recta quadrada També es presenta en forma granular o en masses Té una duresa de 6 i una densitat de 3,2-3,5, que augmenta amb el contingut en ferro És incolor o blanc en les varietats que no contenen ferro normalment és de color verd fosc Forma, conjuntament amb l’augita i l’hedenbergita, una sèrie contínua, tant per la composició química com per les propietats físiques Hom el troba sovint en les roques que han sofert un metamorfisme de grau mitjà i alt, sobretot en les que contenen…
Otel·lo
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC0047957_COREL375030.jpg)
Donald Sinden en el paper d’Otel·lo
© Corel
Tragèdia de W.Shakespeare.
El personatge central, Otello, assassina per motius de gelosia la seva muller Desdèmona, en la qual tenia dipositada una confiança absoluta que perd, bruscament, davant les pèrfides insinuacions de Iago Hom assisteix, doncs, al canvi que una ànima noble i un esperit valerós, quasi llegendari, experimenta pel fet de creure fatalment el calumniador, i també al final inevitable —el suïcidi estoic, amb clares influències senequistes— que l’error d’aquesta creença cega comporta Obra molt celebrada, ha inspirat altres drames teatrals els de Jean-François Ducis, del 1792, i d’Alfred de…
Sargantana ibèrica
Morfologia La sargantana ibèrica Podarcis hispanica , espècie pròxima de la sargantana de paret P muralis , és més esvelta i més cendrosa, i sovint presenta un dibuix més tènue Hom observa a les fotografies un individu de color pràcticament uniforme a dalt i un altre amb bandes dorsals i laterals clares ben marcades i els flancs amb la part superior més fosca a baix Josep M Barres i Antonio Bea La sargantana ibèrica és més petita, fina i esvelta que la sargantana de paret P muralis Mesura fins a 6,5 cm de cap i tronc i la cua presenta dues vegades aquesta longitud També és…
bàstul | bàstula
Història
Individu d’un poble preromà de l’Andalusia meridional que només és esmentat a les fonts tardanes.
Estrabó identificava els bàstuls bastuli amb els bastetans, i les altres fonts geogràfiques i històriques no són gens clares Segons Pomponi Mela i Plini el Vell els bàstuls habitaven la costa atlàntica de la Turdetània, entre el riu Anas Guadiana i Calpe Gibraltar Ptolemeu els situà als voltants de Calpe i, a més, els féu arribar fins a Barea, a l’actual província d’Almeria, i els considerà un component ètnic dels bastulopúnics, és a dir, dels libifenicis La investigació moderna no ha arribat a posar-se d’acord, de manera que, per a uns autors, el mot bàstul és tan sols una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina