Resultats de la cerca

Cofundador del Labour Party elegit cap del partit el 1911, ho fou dels dos primers governs laboristes 1923-24 i 1929-31 i participà activament en la Societat de Nacions El 1931, quan el seu govern sucumbí davant la crisi econòmica mundial, acceptà de presidir un govern de concentració, amb conservadors i liberals, que li valgué l’expulsió del Labour Party Dimití el seu càrrec de primer ministre el 1935

De cultura enciclopèdica —que impartí en un ensenyament polifacètic— i amb tendències pedagògiques obertes, exercí una influència enorme damunt la seva època, de la qual, però, fou un producte típic Fou rehabilitat civilment i eclesiàsticament, a desgrat del seu afrancesament palès i algun entrebanc sentimental Fou cofundador i redactor de la revista literària “El Censor” 1820-22 Escriví Poesías 1882, Ensayos literarios y críticos 1844, en dos volums, etc

Fou cofundador del Club Natació Atlètic de Barcelona 1913 Desplaçat a Madrid per motius laborals, el 1921 fundà amb altres catalans el primer club de natació de la ciutat, el Club Natación Atlético El 1931 fundà el Canoe Natación Club i el 1943, el Colegio Nacional de Árbitros, del qual fou president durant dinou anys 1943-62 El 1955 la Federació Espanyola de Natació li concedí la placa d’honor

Cofundador del grup poètic innovador Skamander, introduí en la poesia tradicional la temàtica urbana i actual, i unificà la tradició clàssica amb la romàntica i les noves directrius de la poesia moderna De la seva obra cal destacar Czyhanie na Boga ‘Encalç de Déu’, 1918, Sokrates tańczący ‘Sòcrates ballant’, 1919, Siódma jesień ‘La setena tardor’, 1922, Kwiaty polskie ‘Flors de Polònia’, 1949, etc Fou un excellent traductor de la poesia russa

S’inicià el 1972 al Grup Spelunca OJE de Barcelona El 1976 s’incorporà al Grup d’Investigacions Espeleòlogiques del Club Excursionista de Gràcia i fou cofundador de l’Espeleo Club de Gràcia 1979 Efectuà exploracions al massís pirinenc d’Arañonera, a l’Aragó, i també a Cantàbria A Catalunya portà a terme diverses topografies i treballs de catalogació de cavernes Elaborà el Catàleg espeleològic de Catalunya 2008

Format a Alemanya Fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc Cofundador de la casa J Esteva i Companyia de Barcelona, que fou una de les primeres firmes de la decoració modernista Entre les seves obres sobresurt, a Barcelona, la decoració de la casa Pérez-Samanillo —actual Cercle Eqüestre— i la de la porta del Trentenari de la Casa de la Ciutat 1929, aquesta amb un esperit renaixentista Estigué associat als seus parents Hoyos

Ingressà a l’orde carmelità el 1898 i fou ordenat de prevere el 1905 Estudià a Roma i fou cofundador i professor de la Universitat Catòlica de Nimega Fundà 1925 la Unió de les Escoles Catòliques Tingué una gran activitat periodística S'oposà amb fermesa al nazisme, per la qual cosa fou deportat al camp de concentració alemany de Dachau, on fou mort amb una injecció letal Fou beatificat per Joan Pau II el 1985

Membre del Club Orientació Catalunya COC i dels clubs Go-Extrem i Farra-O, i cofundador del Club Esportiu Senglar Orientació Es proclamà campió de Catalunya de relleus amb el COC 2004 Fou seleccionador de Catalunya absolut 2006-07 i sub-20 2004-10 S’especialitzà en el control de puntuació dels Campionats d’Espanya per autonomies, gràcies a la qual cosa Catalunya pogué reivindicar i guanyar els títols del 2006 i el 2007

Diplomàtic de carrera i diputat des del 1914, fou conseller de Clemenceau per als afers de política exterior Ministre amb Poincaré 1926-29, fou president del Consell 1929-30, 1932, des d’on propugnà una política econòmica d’expansió per intentar de superar la crisi del 1929 Tornà a ésser ministre en altres ocasions Collaborà a Le Temps i fou cofundador de L’Écho National 1922 Abandonà la política l’any 1935

Militar de professió, es dedicà vocacionalment a la geologia Establert a Mallorca el 1936, s’especialitzà en paleontologia plistocènica de les Balears Fou cofundador de la Societat d’Història Natural de les Balears 1952, i membre de la Comisión Nacional de Geología i del Comité Scientifique des Milieux Insulaires 1964, integrat en la comissió internacional per a l’explotació científica de la Mediterrània Publicà una quarantena d’articles, molts dels quals en collaboració