Resultats de la cerca
Es mostren 227 resultats
Les serres de Tivissa, Vandellòs i Llaberia-Colldejou
Capçalera del barranc de Lleriola, acolorida per la florida hivernal de la gatosa Ulex parviflorus Jaume Orta Les serres de Tivissa, Vandellòs i Llaberia-Colldejou 24, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Sota aquest nom s’aplega un gran bloc muntanyós calcari que s’estén, formant una figura aproximadament rectangular, entre Calafat, Ginestar, el coll de la Teixeta —topònim originat per la presència de teixos— i Montroig Constitueix un conjunt orogràfic d’altitud modesta mola de Colldejou, 914 m, però de gran complexitat i de relleu molt accidentat, on l’element…
àgab
Entomologia
Gènere d’insectes coleòpters de la família dels ditíscids, d’uns 10 mm, de color negre metàl·lic.
Tenen les ungles de les potes posteriors iguals i immòbils S'alimenten de larves d’altres insectes i viuen en aigües estancades o poc corrents
Dragó comú
Morfologia El dragó comú Tarentola mauritanica té el cos deprimit i els dits adhesius propis dels animals lapidícoles, que li permeten grimpar per parets llises La seva coloració és força variable i canvia de molt fosca a molt clara segons la situació de l’animal A la fotografia veiem un exemplar que captura una papallona nocturna, el seu aliment predilecte Javier Andrada És un dragó robust, d’un màxim de 15 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua Té el cap i el tronc deprimits, el cap gros i ben diferenciat del tronc i la part central particularment deprimida Les potes són…
escarítids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters, molt pròxima a la dels caràbids, que inclou els escarites.
caràbids
Entomologia
Família de coleòpters, adèfags, una de les més grans d’aquest ordre, integrada per més de 15.000 espècies.
Comprèn individus de dimensions mitjanes amb l’abdomen allargat i pla, recobert gairebé tot pels èlitres En general són de colors bruns o negres, amb reflexos metàllics Són carnívors i tenen l’aparell bucal molt desenvolupat Viuen en boscs i prats, a terra, sota les pedres Són propis de les zones temperades El gènere més representatiu de la família és Carabus L’espècie C violaceus és àmpliament difosa per tota la regió mediterrània C auratus és pròpia de l’Europa Central C sylandeus viu als prats i boscs pirinencs, i C rutilans habita solament a altituds superiors als 1000 m
marieta

marieta
Marek Kosmal - Fotolia.com
Entomologia
Nom donat a diverses espècies d’insectes coleòpters de la família dels coccinèl·lids
, especialment als del gènere Coccinella
.
Les marietes tenen el cos arrodonit i globulós, amb el cap i el cefalotòrax negres i amb els èlitres vermells o grocs puntejats de colors foscs De costums diürns, habiten en gran nombre en els horts i jardins, i s’alimenten de pugó, per la qual cosa són beneficioses per a l’agricultura L’espècie més corrent als Països Catalans és la marieta de set punts Coccinella septempunctata , que fa uns 9 mm i té els èlitres vermells amb set punts negres
coccinèl·lids
Entomologia
Família de coleòpters polífags que comprèn individus petits o mitjans, de cos pla per sota i bombat per sobre.
El cap és ficat en el protòrax tenen les antenes i les potes retràctils Les larves viuen sobre les plantes els adults són diürns, voladors regulars, de colors foscs, sobre els quals ressalten unes taques de colors vius, de forma i nombre variables Tant la majoria de les larves com els adults d’aquesta família són grans devoradors d’afídids i còccids, la qual cosa fa que siguin emprats per a combatre les plagues que ocasionen els individus d’aquests grups Els representants típics de la família dels coccinèllids són les marietes
brúquids
Entomologia
Família d’insectes coleòpters del subordre dels polífags, les larves dels quals viuen dins de llavors, com els jaumets.
antrè
Entomologia
Gènere de petits coleòpters de la família dels dermèstids, que tenen el cos recobert d’escates que formen dibuixos.
Tant les larves com els adults s’alimenten de matèria animal seca pells, plomes, i ataquen molt especialment les colleccions d’insectes, per la qual cosa són anomenats també arnes dels museus
anòbids
Entomologia
Família de coleòpters polífags, que comprèn individus de petites dimensions, generalment de formes cilíndriques i de tons foscs, xilòfags.
Viuen als arbres malalts, a la fusta tallada i en altres matèries vegetals, que corquen Quan hom els toca resten immòbils simulant ésser morts d’ací prové llur nom El grup comprèn moltes espècies, les larves de les quals són conegudes pel nom de corcs corc, com el corc de la fusta, el corc dels mobles, el corc de la farina, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina