Resultats de la cerca

Capçalera del barranc de Lleriola, acolorida per la florida hivernal de la gatosa Ulex parviflorus Jaume Orta Les serres de Tivissa, Vandellòs i Llaberia-Colldejou 24, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Sota aquest nom s’aplega un gran bloc muntanyós calcari que s’estén, formant una figura aproximadament rectangular, entre Calafat, Ginestar, el coll de la Teixeta —topònim originat per la presència de teixos— i Montroig Constitueix un conjunt orogràfic d’altitud modesta mola de Colldejou, 914 m, però de gran complexitat i de relleu molt accidentat, on l’element…

Tenen les ungles de les potes posteriors iguals i immòbils S'alimenten de larves d’altres insectes i viuen en aigües estancades o poc corrents

Morfologia El dragó comú Tarentola mauritanica té el cos deprimit i els dits adhesius propis dels animals lapidícoles, que li permeten grimpar per parets llises La seva coloració és força variable i canvia de molt fosca a molt clara segons la situació de l’animal A la fotografia veiem un exemplar que captura una papallona nocturna, el seu aliment predilecte Javier Andrada És un dragó robust, d’un màxim de 15 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua Té el cap i el tronc deprimits, el cap gros i ben diferenciat del tronc i la part central particularment deprimida Les potes són…

Comprèn individus de dimensions mitjanes amb l’abdomen allargat i pla, recobert gairebé tot pels èlitres En general són de colors bruns o negres, amb reflexos metàllics Són carnívors i tenen l’aparell bucal molt desenvolupat Viuen en boscs i prats, a terra, sota les pedres Són propis de les zones temperades El gènere més representatiu de la família és Carabus L’espècie C violaceus és àmpliament difosa per tota la regió mediterrània C auratus és pròpia de l’Europa Central C sylandeus viu als prats i boscs pirinencs, i C rutilans habita solament a altituds superiors als 1000 m

Les marietes tenen el cos arrodonit i globulós, amb el cap i el cefalotòrax negres i amb els èlitres vermells o grocs puntejats de colors foscs De costums diürns, habiten en gran nombre en els horts i jardins, i s’alimenten de pugó, per la qual cosa són beneficioses per a l’agricultura L’espècie més corrent als Països Catalans és la marieta de set punts Coccinella septempunctata , que fa uns 9 mm i té els èlitres vermells amb set punts negres

El cap és ficat en el protòrax tenen les antenes i les potes retràctils Les larves viuen sobre les plantes els adults són diürns, voladors regulars, de colors foscs, sobre els quals ressalten unes taques de colors vius, de forma i nombre variables Tant la majoria de les larves com els adults d’aquesta família són grans devoradors d’afídids i còccids, la qual cosa fa que siguin emprats per a combatre les plagues que ocasionen els individus d’aquests grups Els representants típics de la família dels coccinèllids són les marietes

Tant les larves com els adults s’alimenten de matèria animal seca pells, plomes, i ataquen molt especialment les colleccions d’insectes, per la qual cosa són anomenats també arnes dels museus

Viuen als arbres malalts, a la fusta tallada i en altres matèries vegetals, que corquen Quan hom els toca resten immòbils simulant ésser morts d’ací prové llur nom El grup comprèn moltes espècies, les larves de les quals són conegudes pel nom de corcs corc, com el corc de la fusta, el corc dels mobles, el corc de la farina, etc