Les serres de Tivissa, Vandellòs i Llaberia-Colldejou

Capçalera del barranc de Lleriola, acolorida per la florida hivernal de la gatosa (Ulex parviflorus).

Jaume Orta

Les serres de Tivissa, Vandellòs i Llaberia-Colldejou (2.4), entre els principals espais naturals del sistema litoral català.

Sota aquest nom s’aplega un gran bloc muntanyós calcari que s’estén, formant una figura aproximadament rectangular, entre Calafat, Ginestar, el coll de la Teixeta —topònim originat per la presència de teixos— i Montroig. Constitueix un conjunt orogràfic d’altitud modesta (mola de Colldejou, 914 m), però de gran complexitat i de relleu molt accidentat, on l’element rocós defineix marcadament el paisatge. Un dels condicionants d’aquesta àrea és el seu despoblament, que ha conduït a una acusada pèrdua del seu ús agrícola i ramader. Tanmateix, el cobriment forestal ha disminuït molt a les darreres dècades com a conseqüència dels incendis. Aquest fet ha estat afavorit pel predomini de les inflamables pinedes de pi blanc i per l’alta freqüència del fortíssim vent de mestral. Així, sobretot a la part meridional, les àrees cobertes per garrigues i brolles (dominades pel romaní, el garric o la gatosa) són enormes. A les zones culminals més elevades arriben a fer-se també brolles d’eriçó (Erinaceo-Anthyllidetum montanae). Tot i així les pinedes, i en molt menor grau els alzinars, cobreixen encara importants superfícies.

Entre la fauna vertebrada cal assenyalar alguns rapinyaires que són aquí relativament comuns, com ara les àguiles cuabarrada i marcenca, o el duc. La gralla de bec vermell s’ha fet molt rara fins al punt de perillar la seva supervivència. Per contra, la merla de cua blanca, petit ocell de zones àrides i rocoses, és bastant freqüent. La cabra salvatge, per bé que molt rarament, ha fet aparicions per aquestes serres que constitueixen així les localitats més orientals per a l’espècie. Dins els invertebrats destaquen les espècies cavernícoles de diferents grups (coleòpters, diplòpodes, quilòpodes), i els gasteròpodes Bythinella batalleri i Pyrenaearia molae.

Un dels principals problemes de l’àrea prové dels freqüents i extensos incendis forestals que s’hi produeixen. D’altra banda, el paisatge s’ha vist afectat per múltiples actuacions discutibles: instal·lació de línies elèctriques (a vegades en gran densitat), construcció de pistes, aterrossaments forestals, explotació de pedreres, etc.