Resultats de la cerca
Es mostren 915 resultats
esporada
Micologia
Acumulació d’espores d’un bolet, obtinguda per despreniment natural d’aquestes, acolorint l’himeni sobre un full de paper o una làmina de vidre, en ambient humit.
La sistemàtica actual de les agaricals es basa, en part, sobre la coloració de l’esporada, que permet de distingir-ne diversos grups leucosporats blanca, rodosporats rosa, ocrosporats d’ocre a bru groguenc, iantinosporats de bru purpuri a púrpura fosc i melanosporats de violaci negrós a negre
cadernera

Cadernera
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformesde la família dels fringíl·lids, d’uns 12 cm, de plomatge fosc, amb una taca vermella al cap, amb els costats del cap blancs i el darrere negre, les ales negres amb una banda groga i la cua negra amb taques blanques.
És freqüent de trobar-la als jardins i als conreus cercant les llavors del card, el seu aliment preferit Habita a tot Europa, llevat a l’extrem més septentrional, i nia en els arbres Viu fàcilment en captivitat és apreciada pel cant i per la coloració
salamandra

Salamandra
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Gènere d’amfibis urodels
, de la família dels salamàndrids, d’aspecte robust i de longitud entre 8 i 24 cm, amb el cap i el cos ben diferenciats, el tronc allargat, amb quatre extremitats i amb la cua llarga i cilíndrica, de la qual se serveixen per a nedar.
Els adults no presenten brànquies i respiren per pulmons Habiten llocs humits i ombrívols i s’alimenten de cucs, larves d’insectes i molluscs, que capturen al capvespre Tenen glàndules que secreten substàncies tòxiques, les quals poden provocar la mort de petits animals i produeixen irritació a les mucoses de l’home Durant l’hivern presenten letargia i a la primavera té lloc la reproducció Són generalment ovovivípars i les larves que en neixen tenen brànquies i passen a l’aigua un període de llur vida A Europa hi ha dues espècies, la salamandra comuna Salamandra salamandra , de …
cerasta
Herpetologia
Serp de la família dels vipèrids que ateny fins a 60 cm de llargada i es caracteritza pel fet de tenir el cap molt ample i presentar en la regió supraciliar dues protuberàncies en forma de banyes recobertes per un estoig corni, sovint de més de mig centímetre.
La coloració de les parts superiors del cos és grisenca, amb taques grogues visibles que sovint varien de color segons l’ambient S'alimenta de rosegadors, saures, ocells, etc Viu en zones desèrtiques, als oasis o prop d’ells, i s’enfonsa a la sorra amb gran rapidesa
B
Geologia
Lletra que designa, en el sòls, l’horitzó d’acumulació.
És enriquit en humus, ferro, argila o calç per obra de les aportacions de l’aigua descendent que s’infiltra després d’haver travessat l’horitzó A lixiviació Sol ésser, per tant, més compacte que l’horitzó A, i presenta sovint una coloració més viva i algun tipus d’estructura
tetraònids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels fasianiformes, de 30 a 88 cm, que tenen els orificis nasals coberts de plomes, les potes parcialment o totalment cobertes de plomes, els tarsos desproveïts d’esperons i el dit posterior rudimentari o absent.
Presenten un acusat dimorfisme sexual, llevat del gènere Lagopus , tant de coloració com de dimensions i formes, nien a terra i habiten a les zones fredes i temperades de l’hemisferi nord Comprèn 17 espècies, repartides entre 10 gèneres, els més importants dels quals són Tetrao , Lyrurus , Tetrastes , Lagopus , Centrocercus i Tympanuchus
bilinga
Botànica
Gènere de grans arbres (més de 25 m d’alçada), de la família de les rubiàcies, de fulles sempre verdes, oposades, fosques.
Viuen a la part tropical de l’Àfrica cubeta del Congo, Guinea, Costa d’Ivori Llur fusta, de color ocre daurat i sense anells de creixença visibles, és difícil de treballar, però susceptible de bon poliment, i per la seva bella coloració és emprada en el revestiment de mobles, en decoració, etc
peix bada

Peix bada
Kevin Bryant, DMD (CC BY-NC-SA 2.0 )
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels gasterosteïformes, de la família dels singnàtids, de fins a 30 cm de longitud total.
La coloració és variable, puix que pot anar des d’un bru verdós fins al roig Posseeix un tub bucal, i el mascle té una bossa incubadora en posició ventral, característiques que són comunes a la major part de representants de l’ordre Habita en els bancs d’algues i en els fons sorrencs
gall domèstic

Gall domèstic
© Fototeca.cat - Corel
Ornitologia
Gall de la família dels fasiànids, caracteritzat pel fet de presentar una cresta carnosa en tota la línia central de la part superior del cap i carúncules facials molt més desenvolupades que els faisans.
És de cos gros, d’ales curtes i arrodonides gairebé inútils per al vol, de bec fort, de tarsos esperonats, de plomatge de coloració variable, segons les races, i de cua mitjanament llarga i arquejada cap enrere gallina El gall de Bankiva és considerat com de l’espècie salvatge que originà l’actual gall domèstic
gos esquimal

Gos esquimal americà
Mastologia
Gos de gran talla, entre 65 i 80 cm, característic pel seu pelatge dens, bastant llarg a tot el cos, excepte al musell.
La seva coloració és molt variada blanc, negre, castany clar o fosc Viuen sobretot al nord d’Euràsia i d’Amèrica i són utilitzats com a animals de tir per als trineus, pel fet que són animals molt forts i resistents al cansament i a les baixes temperatures i també molt bons guardians de ramats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina