Resultats de la cerca
Es mostren 915 resultats
licaó

Licaons al Zoo de Barcelona
© Lluís Prats
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors
de la família dels cànids, d’aspecte semblant al de la hiena; ateny 1 m de llargada, sense la cua.
Té el pèl curt i la coloració molt vistosa, amb taques negres, blanques i groguenques És un bon corredor, i escomet zebres, bous i antílops caça tant de dies com de nits Habita, en grups d’uns 30 individus, a la sabana africana
cadernera

Cadernera
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformesde la família dels fringíl·lids, d’uns 12 cm, de plomatge fosc, amb una taca vermella al cap, amb els costats del cap blancs i el darrere negre, les ales negres amb una banda groga i la cua negra amb taques blanques.
És freqüent de trobar-la als jardins i als conreus cercant les llavors del card, el seu aliment preferit Habita a tot Europa, llevat a l’extrem més septentrional, i nia en els arbres Viu fàcilment en captivitat és apreciada pel cant i per la coloració
esporada
Micologia
Acumulació d’espores d’un bolet, obtinguda per despreniment natural d’aquestes, acolorint l’himeni sobre un full de paper o una làmina de vidre, en ambient humit.
La sistemàtica actual de les agaricals es basa, en part, sobre la coloració de l’esporada, que permet de distingir-ne diversos grups leucosporats blanca, rodosporats rosa, ocrosporats d’ocre a bru groguenc, iantinosporats de bru purpuri a púrpura fosc i melanosporats de violaci negrós a negre
Eriçó africà
L’eriçó africà Erinaceus algirus és més petit que el comú E europaeus i té les orelles més grans i el color general del cos més clar Té al front una zona mitjana conspícua, en forma de lletra V , que és desproveïda de pues Les mesures del cos són les següents 210-250 mm de cap i cos, 20-40 mm de cua, 36-42 mm de peu, 30-38 mm d’orella, i el pes és de 400 a 665 g Javier Andrada L’eriçó clar o africà és molt semblant a l’eriçó fosc europeu Es diferencia perquè presenta en el front una zona mitjana en forma de V , desproveïda de pues, les dimensions corporals més petites i les orelles més…
El que cal saber de les pigues i el nevus
Patologia humana
El nevus és un increment localitzat de pigmentació cutània deguda a una acumulació de melanòcits o nevòcits Gairebé totes les persones en presenten, sobretot lentígens o pigues Segons els estudis efectuats en aquest sentit, hom calcula què tothom té entre 10 i 15 pigues, bé que pot ésser difícil de comprovar-ho perquè les coloracions i les formes són variades i, en general, només criden l’atenció les que es troben en les zones més visibles del cos Els nevus es poden presentar des del naixement, però són més freqüents durant la infantesa i l’adolescència En general, es mantenen iguals durant…
cerasta
Herpetologia
Serp de la família dels vipèrids que ateny fins a 60 cm de llargada i es caracteritza pel fet de tenir el cap molt ample i presentar en la regió supraciliar dues protuberàncies en forma de banyes recobertes per un estoig corni, sovint de més de mig centímetre.
La coloració de les parts superiors del cos és grisenca, amb taques grogues visibles que sovint varien de color segons l’ambient S'alimenta de rosegadors, saures, ocells, etc Viu en zones desèrtiques, als oasis o prop d’ells, i s’enfonsa a la sorra amb gran rapidesa
cobra

Cobra índia
Chethan Kumar iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Gènere d’ofidis, de la família dels elàpids, de coloració variable.
Les cobres, quan estan excitades, poden expandir el coll per formar una mena de caputxó, moviment que efectuen aixecant les costelles cervicals que giren al voltant de llur articulació vertebral en fer aquest moviment, en algunes espècies es posen de manifest diversos dibuixos característics Les cobres més conegudes són la cobra índia Naja naja que ateny d’1,5 a 2 m de llargada i viu tant en llocs de vegetació densa com en llocs semidesèrtics de la Xina, l’Índia, Birmània, les illes de la Sonda i Sri Lanka, la cobra egípcia o àspid Naja haje , que té una llargada de poc més de 2 m i viu a…
tinció de Gram
Biologia
Tècnica de coloració dels bacteris que fou establerta per H.Ch.J. Gram.
Es basa en la diferent afinitat als colorants bàsics violeta de genciana, violeta cristall, violeta de metil, etc dels bacteris En primer lloc hom fixa la preparació dels bacteris per mitjà de la calor, l’acoloreix amb una solució de colorant bàsic i després la renta amb aigua a continuació hom la colloca en una solució iòdica líquid de Gram, i el descoloriment amb alcohol etílic de 96° els bacteris grampositius conserven el color, mentre que els gramnegatius són completament descolorits per l’alcohol etílic La classificació dels bacteris patògens en gramposititus i gramnegatius és de gran…
B
Geologia
Lletra que designa, en el sòls, l’horitzó d’acumulació.
És enriquit en humus, ferro, argila o calç per obra de les aportacions de l’aigua descendent que s’infiltra després d’haver travessat l’horitzó A lixiviació Sol ésser, per tant, més compacte que l’horitzó A, i presenta sovint una coloració més viva i algun tipus d’estructura
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina