Resultats de la cerca

Estudià a l’acadèmia militar de Brusselles, i féu costat a Felip V —del qual fou conseller econòmic—, que el nomenà cavaller de l’orde de Sant Jaume i secretari de decrets de les secretaries de guerra i marina 1724 i de la Junta de Comerç 1727 Viatjà per diversos països europeus i ocupà diversos càrrecs ministre de la Junta de Comerç i de Moneda 1830, secretari del rei al Consell i a la Cambra de les Índies, etc No fou cap teòric ni innovador La seva obra es pot considerar com un compendi de legislació i regulació econòmica Publicà Theórica y práctica de comercio y de marina 1824…

L’any 1954 passà a mans de l’INI i, a partir del 1959, fou administrada per la companyia Iberia La crisi energètica dels anys setanta li creà pèrdues que donaren lloc en 1979-80 a una reestructuració, centrada en l’ampliació de capital i l’adequació de la flota L’any 1984 transportà 4,3 milions de passatgers en 63 000 vols Del 1982 al 1984 es féu càrrec de l’explotació de l’aeroport de la Seu d’Urgell El 1999 la companyia fou completament absorbida per Iberia, cosa que comportà la desaparició del nom i de la marca corporativa

Es formà a l’Escola de Barcelona Després de collaborar, breument, amb Gaudí en les obres de la Pedrera, s’establí a Melilla 1909, on executà tota la seva obra A la primera etapa efectuà una àmplia obra de tipus modernista, amb marcada influència decorativa francesa edifici Tortosa, casa del xamfrà de la Plaza de España, Telegrama del Rif i edifici La Reconquista Passà després per una etapa de forta influència noucentista, amb obres d’una gran perfecció Cámara de Comercio i Teatro Victoria Seguí una època racionalista, que, després de la guerra civil, donà pas a un eclecticisme…

Fou membre de la Societat Filosòfica Exiliat a França 1824-32, per les seves idees liberals, en tornar-ne contribuí a la introducció del pensament científic modern als Països Catalans Físic, geòleg i arqueòleg, recollí i classificà molts llibres procedents de biblioteques conventuals destruïdes el 1835, collaborà en l’organització del museu arqueològic de Barcelona i fou professor i president de l’Acadèmia de Ciències, on llegí diversos treballs Publicà, entre altres obres, De los pozos artesianos en general y de su aplicación a la Cataluña 1834, Descripción de un Atlas catalán 1839,…

S’exilià a França 1824-32 a causa de les seves idees liberals en tornar, contribuí en la introducció del pensament científic modern a Catalunya Recollí i classificà molts llibres procedents de biblioteques conventuals destruïdes el 1835 i collaborà en l’organització del Museu Arqueològic de Barcelona Entre les seves publicacions destaquen De los pueblos que han invadido, conquistado o dominado la Cataluña 1847 i Cataluña antigua y moderna, en que se trata del comercio de los catalanes en la edad media en el Levante y del porvenir de Barcelona 1866 Tingué molts contactes personals…

Estudià piano amb L Rosay i teoria i harmonia amb A Sas, a Lima 1934-39, i composició amb R Holzmann al Conservatori Nacional de Música 1945-50 El 1957 anà a París, on fou deixeble d’Arthur Honegger Rebé diversos guardons, com ara el Premio Juan Landaeta al II Festival LatinoAmericano, a Caracas 1957 Fou professor de composició al Conservatori de Lima i a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos Fou director del Conservatori Nacional de Música 1973-76, el 1999 fou elegit director general Durant el període 1953-64 exercí la crítica musical en el diari Comercio de Lima Iturriaga…

Llicenciat en dret a la Universitat Complutense, obtingué el diploma en alta direcció d’empresa de l’Instituto de Estudios Superiores de la Empresa de la Universitat de Navarra La seva activitat empresarial estigué estretament vinculada al sector del paper, dins del qual formà part del consell d’administració de diverses indústries papereres i participà en la gestació de l’Organización de Fabricantes de Pastas de Papel 1976 També ocupà la presidència de l’empresa constructora Vallehermoso i del Consejo Superior de Cámaras de Comercio El 1977 formà part del nucli fundador de la…

Inicialment tenia 390 membres i 14 seccions —algunes no estrictament econòmiques, com la de literatura i la de nobles arts— Agrupà, entre els seus socis, Joan Illas i Vidal, Josep Sol i Padrís, Joan Jaumandreu, Valentí Esparó i el jove Laureà Figuerola A partir del 1849 el seu òrgan d’expressió fou El Bien Público , que aviat abandonà el provincialisme i adoptà una actitud pararegionalista per al Principat Publicà fulletons com Barcelona antigua y Barcelona moderna 1848, d’Illas i Vidal, i l' Informe sobre el proyecto de tratado especial de comercio con Inglaterra 1868 El 1862…

Ramon Casanovas i Eudald Comià foren els primers a obtenir àcid sulfúric a Barcelona Segurament, pel sistema antic vegeu Carrera Pujal, La economía de Cataluña en el s XIX, vol II, pàg 337 i J Agell i Agell a Barcelona 1924-1925 El 1812 el farmacèutic Eudald Comià i Font inicià els estudis per a produir àcid sulfúric a Berga i començà a produir-lo el 1814 Poc després, conegué Ramon Casanovas i Casas, el qual havia visitat diverses fàbriques franceses de productes químics constituïren plegats la societat Casanovas i Comià, que s’establí a Barcelona El 1817 demanaren i obtingueren un privilegi…

Estudià filosofia i lletres a Madrid i ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs 1931 Del 1932 al 1939 fou director del Museu Arqueològic de Tarragona En acabar la Guerra Civil Espanyola el destinaren al servei del Protectorat d’Espanya al Marroc com a director d’arxius i biblioteques Fou professor de geografia i història del Marroc i del món islàmic a l’Instituto General Franco de Estudios e Investigación Hispano-Árabe de Tetuan Amb la independència del Marroc el 1957 passà a ser cap del servei del Dipòsit Legal a Madrid fins el 1967, any en què fou nomenat…