Resultats de la cerca
Es mostren 137 resultats
Francesc Xavier Llorens i Barba
Filosofia
Filòsof.
Net del catedràtic de dret Francesc Xavier Llorens i Nin i el metge i agrarista Manuel Barba i Roca, pertanyia a una família de propietaris del Penedès Inicià els estudis de filosofia i dret a la Universitat de Cervera i els acabà a la de Barcelona, on des del 1847 ensenyà geografia i fou catedràtic de metafísica fins a la seva mort Fou, ensems amb Ramon Martí d’Eixalà, de qui era deixeble, el representant més important de l’anomenada escola de Barcelona Les seves influents lliçons el consagraren com un dels mestres de la seva generació i contribuí a despertar la consciència sobre la pròpia…
Salvador Cardús i Ros

Salvador Cardús i Ros
© ECSA, SAU
Periodisme
Sociologia
Sociòleg i periodista.
Llicenciat i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 i 1981, respectivament Ha estat professor de l’Escola Catòlica de Educació Social 1975-77 i de la Institució Cultural del CIC a Terrassa 1977-79, i professor titular de sociologia i ciències polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona 1980- 2023, de la facultat de la qual fou degà 2009-11 Ha estat professor visitant a les universitats de Cambridge 1993, Cornell 2005 i Londres 2006 Com a investigador ha treballat en temes de religió, cultura, mitjans de comunicació i fenòmens…
Corea del Sud 2013
Estat
L’any 2013, l’actualitat política a Corea del Sud es va veure marcada per l’inici del mandat de Park Geun-hye, líder del partit conservador Saenuri i primera dona a ocupar aquest càrrec en la història del país Immediatament després de les eleccions presidencials de desembre del 2012, al gener, l’Assemblea Nacional va aprovar uns pressupostos que recollien clarament les prioritats de Park la millora de l’estat del benestar, la reducció del dèficit i l’avenç cap a la unificació de les dues Corees Tot i les dificultats per a formar govern, a causa de les presumptes irregularitats comeses per…
jutge de districte
Dret
Jutge que en un municipi o en un sector d’aquest exerceix en els afers civils de quantitat fins a 500.000 pessetes i en actes de conciliació, a més d’ocupar-se del registre civil.
En jurisdicció penal s’ocupa de les faltes i de substituir el jutge de primera instància i instrucció, si no n'hi ha o és absent
Partit Democràtic
Política
Grup polític format com a Partit Democràtic-progressista per l’abril del 1849 a Madrid a partir del projecte de programa que l’ala esquerrana del partit progressista —els diputats José Ordax Avecilla, Nicolás María Rivero, Aniceto Puig i Manuel Aguilar— havia presentat pel desembre del 1848.
S'hi demanava el ple reconeixement dels drets i les llibertats individuals, el sufragi universal, la completa desamortització civil, l’aboliment de les quintes, etc Aquesta plataforma, juntament amb una política governamental molt repressiva de fet estigué sempre en la clandestinitat excepte en 1854-56, permeté al nou grup d’ésser l’únic i fràgil suport d’una àmplia gama de tendències polítiques amb progressistes, republicans i elements socialitzants, coincidents en la reivindicació d’unes llibertats democràtiques mínimes El seu primer comitè organitzador fou impulsat sobretot per Sixto…
Nunó I de Rosselló-Cerdanya
Història
Comte de Rosselló i Cerdanya (1212-41/42).
Fill del comte Sanç I de Cerdanya i Provença i de Sança Núñez de Lara, i net de Ramon Berenguer IV Fou fet comte vitalici de Rosselló i Cerdanya per Pere I el 1212 Apareix ja com a testimoni a la carta de franquesa de Balaguer del 1211 Fou armat cavaller poc temps abans de la batalla d’Úbeda 1212, en la qual participà Arribà tard a la batalla de Muret, però després continuà la lluita contra els francesos a la regió de Narbona El 1215 es lligà amb el seu pare, amb el vescomte Guillem Ramon I de Bearn i el fill d’aquest, Guillem, i amb Guillem IV de Cervera, senyor de Juneda, en aliança…
literatura bengalina
Literatura
Literatura conreada en llengua bengalina.
Des del s XI dC hi ha texts en bengalí, però no fou fins al s XV que, partint de la tradició sànscrita, s’encetà un brillant període que, fins al s XVIII, es caracteritzà pel conreu de la poesia misticolírica, iniciada per Chandīdās s XV i Vidyāpati Thākur s XV, per les adaptacions de les obres sànscrites clàssiques, per la gran influència del moviment hindú Chaitanya i per la tradició narrativa en vers, amb figures com Mukundarām Chakravartī s XVI, Bharatchandra 1712-60, etc Des del final del s XVIII es féu patent la influència occidental, que, a través de la literatura bengalina, s’estengué…
acció directa
Política
Tècnica de lluita del sindicalisme revolucionari basat en l’afrontament directe entre patrons i obrers, al marge del marc legal establert, i en la negativa a acceptar qualsevol mediació de persones o institucions no afectades pel conflicte, o bé organismes de conciliació.
Les formes més freqüents de l’acció directa són la vaga, el treball lent, el boicot dels productes o establiments industrials o comercials i el sabotatge
Primera República Espanyola
Proclamació de la Primera República Espanyola al Congrés, segons un gravat publicat a La Ilustración Española y Americana
© Fototeca.cat
Història
Període de la història de l’Estat espanyol que abasta des de l’11 de febrer de 1873 (en què fou proclamada la República per les corts, després d’haver abdicat Amadeu I d’Espanya) fins al 29 de desembre de 1874 (proclamació d’Alfons XII, a Sagunt, pel general Martínez de Campos), data inicial de la Restauració.
Hi ha dues etapes en la República la parlamentària que finalitzà la matinada del 3 de gener de 1874, quan les forces del general Pavía dissolgueren les corts i la presidencialista, en què es féu càrrec del poder executiu el general Serrano De vegades hom restringeix el nom de República a la primera època, i aleshores la segona és considerada un règim de transició En qualsevol cas, el govern de Serrano clou el Sexenni , obert per la revolució de setembre del 1868 Durant la primera etapa hi hagué quatre presidents del poder executiu suprema magistratura de la Primera República Figueras, Pi i…
jutge de pau | jutgessa de pau
Dret
Jutge que en els municipis on no hi ha jutge de primera instància i instruccció i per elecció del ple de l’ajuntament, coneix d’afers civils de poca quantia, d’actes de conciliació, de certes faltes i s’ocupa del registre civil, per delegació del jutge de primera instància.
Amb nova regulació de 7 de gener de 2000 de la Llei d’Enjudiciament Civil, el jutge de pau és qui té coneixement, en primera instància, dels litigis civils que arriben al seu jutjat, sempre que la seva quantia no sigui superior a 90 euros
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina