Resultats de la cerca
Es mostren 555 resultats
Josep Noguera
Disseny i arts gràfiques
Xilògraf.
Féu nombroses auques Treballà per a les cases Estivill i Llorens La seva producció millor és la del període 1849-62, en collaboració amb el dibuixant Ramon Puiggarí També gravà romanços, ventalls, soldats de rengle, goigs i estampes L’ajudà el seu fill homònim, que signà com ell i continuà el treball del pare, cosa que provocà una certa confusió en l’atribució d’auques, bé que la tasca del fill és d’una qualitat molt inferior
Shiga Naoya
Literatura
Escriptor japonès.
Provinent d’una família de samurais, estudià literatura anglesa i el 1910 fundà, amb altres escriptors, la revista literària “Shivakaba” ‘El bedoll’, que propugnava ideals humanistes Conreà una prosa acurada i precisa amb la qual confegí novelles i narracions, entre les quals Nigotta Akama ‘Confusió tèrbola’, 1911, Han no hanzai ‘El crim de Hanzai’,1913, Wakai ‘La reconciliació’, 1917 i Anya kōro ‘El pas per la tenebra’, 1933-46, totes elles de contingut psicològic i amb nombroses referències autobiogràfiques
acusatiu
Gramàtica
Cas gramatical el concepte del qual té una íntima connexió amb les nocions de transitivitat
i intransitivitat.
El nom que el designa es presta força a confusió Els grecs el designaren amb l’adjectiu aitiotikē , que vol dir causatiu Els llatins, veient en la paraula causa un sentit afectiu i un sentit jurídic, traduïren el mot grec per causatiuus i molt més comunament per accusatiuus Així, els gramàtics illustraven la noció amb els exemples accuso hominem , o pel causatiuus , facio hominem El terme actual acusatiu , doncs, és de tradició romana i fruit de confusió Per als grecs, l’acusatiu era el cas que expressava la relació de causa-efecte Una definició més vaga però del mateix sentit és la d’…
abhira
Història
Individu d’un poble al·lòcton de l’antiga Índia, probablement no ari, d’història poc coneguda.
Segons alguns autors, els abhires penetraren al subcontinent arran de la confusió produïda per la conquesta d’Alexandre i haurien donat nom a la satrapia d’Abira Fundaren estats a l’actual Uttar Pradesh i, més tard, a Saurāṣhṭra, Mālvā i el N del Mahārāṣhṭra Sembla que donaren origen a la dinastia Kalachuri, un dels sobirans de la qual inaugurà l’era Kalachuri o Chedi 249 aC Esmentats sovint a les llegendes sobre Khṛishṇa, semblen haver estat introductors de certs conceptes cristians
detaché
Música
Originalment, tipus d’articulació equivalent a staccato.
A partir del segle XVIII, cop d’arc que facilitava aquesta articulació Segons el tractat de F Geminiani 1751, consistia a separar les notes tot fent rebotar l’arc sobre la corda, deixant-la ressonar en el lloc dels silencis Actualment, hi ha una certa confusió pel que fa al seu significat mentre que per a alguns continua essent un cop d’arc clarament associat a l’articulació staccato , per a d’altres és simplement una mena de non-legato
Comptadoria Major de Castella
Història
Òrgan de govern destinat a administrar les finances del regne de Castella i a intervenir els comptes dels funcionaris públics.
Ja al s XV aparegueren dos comptadors majors d’hisenda i dos de comptes La comptadoria fou organitzada el 1476 i reformada el 1523, el 1544 i el 1568 També hi havia la Comptadoria Major d’Hisenda i la Comptadoria general de Comptes, la primera de les quals administrava les rendes reials La creació del Consell d’Hisenda, el 1523, en limità les funcions, però la confusió entre ambdós organismes es mantingué fins el 1602, que la Comptadoria fou assimilada al Consell Al començament del s XVIII fou substituïda per uns altres organismes
galerina metzinosa

galerina metzinosa
walt sturgeon (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, petit, amb un barret de 2-6 cm, de convex a pla, amb el marge estriat, cutícula llisa i higròfana, amb tons ocres, làmines adnates, de color canyella, peu fibril·lós, de color brunenc i amb un anell membranós.
Creix exclusivament sobre fusta de coníferes De vegades, però, viu sobre fusta enterrada i, aleshores, apareix sobre el terra El seu consum provoca intoxicacions mortals, semblants a la de la farinera borda La seva petita talla fa que normalment no el culli ningú, de manera que no es solen donar casos d’intoxicacions degudes al seu consum S’ha d’evitar, en tot cas, la confusió amb el cama-sec A diferència d’aquell, el peu de la galerina metzinosa no es pot cargolar 180º sense trencar-se
ampul·la
Història
Vas de vidre, de terra cuita, de metall o de vori, de cos rodó i de coll allargat i estret, que era usat entre els romans per a servir el vi a taula o per a guardar-hi olis, perfums, etc.
A l’època paleocristiana serviren per a portar l’oli que cremava als Llocs Sants i davant les tombes dels màrtirs o també terra d’ambdós llocs són molt nombroses les que porten l’efígie de sant Menes fins al punt d’haver portat la confusió entre l’objecte mateix i el personatge Són interessants també els de Monza, 28 de vidre i 16 de metalls, enviades pel papa Gregori I a la reina Teodolinda amb motiu de l’edificació de l’església de sant Joan Encara avui reben aquest nom els recipients en els quals hom consagra i conserva els sants olis
cimbell
Militar
Conjunt de petites tires de material conductor que es llança a l’espai aeri per aconseguir enganyar els radars enemics.
Els senyals de radar provoquen petits corrents elèctrics a cadascuna d’aquestes tires, la qual cosa provoca l’emissió de senyals de la mateixa freqüència El senyal així emès equival al d’un objecte més gran i provoca la confusió de l’operador radar a més a més, cauen a una velocitat molt petita Són utilitzats per a crear blancs falsos o bé per a confondre els míssils enemics un cop l’avió ha estat detectat pel seu radar Els primers cimbells, utilitzats durant la Segona Guerra Mundial, eren d’alumini Actualment es fabriquen amb fibra de vidre aluminitzada o amb fibra de niló argentat
appoggiatura

Appoggiatura breu, a dalt, i appogiatura llarga, a sota
© fototeca.cat
Música
Nota d’ornament que hom fa sentir abans d’una d’important i que, tot reforçant el temps en el qual sona, dona un relleu particular a la nota esperada i substituïda, que arriba més tard i constitueix la resolució de l’appoggiatura si aquesta, com en la major part dels casos, ha creat una dissonància.
Inicialment no era escrita a les partitures, i hom deixava llibertat a l’intèrpret entès, o bé era indicada amb una varietat de senyals ratlletes, creus, notes més petites que es prestava a confusió Des de la segona meitat del segle XVIII començà d’imposar-se el costum de representar-la amb una nota més petita que les altres i de distingir la breu de la llarga quant a la duració barrant amb una ratlla petita la cua de la noteta de la breu No tota appoggiatura , però, cal trobar-la indicada d’una forma especial moltes són escrites amb notes normals i amb llur valor real
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina