Resultats de la cerca

Ha esdevingut la congregació femenina més estesa per tot el món el 1985 tenia 30 500 membres Fins el 1964, que fou simplificat l’hàbit, fou característica d’aquesta congregació la gran toca alada de fil blanc S'establí al Principat al s XVIII a Barcelona, a l’hospital de la Santa Creu el 1790, i el 1792 a Reus i a Lleida Al s XIX s’expandí per la península Ibèrica i creà el primer noviciat, a Madrid 1893 La província canònica de Barcelona que comprèn el Principat, les Balears i la província aragonesa d’Osca té actualment 1 168 religioses en 101 establiments, 83 dels quals són al Principat, 14…

Popularment, els cluniacencs han estat coneguts amb el nom de monjos negres La reforma cluniacenca presentava els ideals de llibertat, culte litúrgic i centralització, i produí un gran impacte a tot Europa A la fi del segle X hi havia 37 monestirs agregats a la congregació de Cluny , i a començament del segle XII hom en donava la xifra de dos mil Aquest moviment d’adhesió, tanmateix, no fou sempre espontani, i els zelosos “monjos negres” empraren la coacció més d’una vegada A partir del 1156 la congregació entrà en un període de crisis i de successives reformes, fins que es disgregà del tot…

La congregació fou aprovada canònicament el 1899, i les seves constitucions el 1904 Actualment té 2 732 germanes en 244 cases

Té com a fi específic l’apostolat per mitjà de la premsa, de la ràdio i del cinema El 1935 s’establí a Bilbao la branca masculina, que poc després passà a Zalla El principal apostolat el portà la branca femenina, que té llibreries i centres de difusió a moltes ciutats d’Itàlia, de l’Estat espanyol i de l’Amèrica Llatina Als Països Catalans té dues llibreries a Barcelona 1947 i una altra a València 1948 El 1997 es produí un conflicte entre la Pia Societat de Sant Pau i la Santa Seu amb motiu del caràcter excessivament obert d’algunes de les publicacions editades per la congregació,…

Aprovada per Benet XIV 1749, l’orde s’estengué aviat per Europa, Amèrica, Índia, etc N'existeix una branca femenina, fundada també el 1732, dedicada a la vida contemplativa La congregació s’establí a València el 1917 i a Barcelona el 1926 N'hi ha també una branca de ritu bizantí, especialment entre els rutens

No estan lligats per cap vot especial El 1791 passaren als EUA, on s’estengueren molt ràpidament Durant la Revolució Francesa la congregació fou mantinguda i dirigida per Jacques-Andrée Émery, considerat el seu segon fundador El superior general resideix a París, i d’ell depèn el vicari general dels EUA Els sulpicians dirigeixen diversos seminaris a França i l’Institut Catholique de París

El 1954 rebé l’aprovació de Roma com a organització de dret diocesà Té com a finalitats la visita, el socors i l’assistència gratuïta als malalts pobres en els seus domicilis o bé en residències de convalescència pròpies de la congregació Les seves afiliades es divideixen en religioses, agregades, visitadores, sòcies i protectores Té una junta directiva central i grups parroquials, formats pel rector i una delegada de la junta central Compta amb 48 grups parroquials, i té cases de convalescència a l’Ametlla del Vallès, Terrassa, Rubí i la colònia Güell

Tenen cases a Mataró, Vilassar de Dalt, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Barcelona, Agramunt i Sant Hilari Sacalm, i la congregació s’ha estès per Espanya, Itàlia, l’Amèrica del Sud i l’Àfrica occidental

Tingueren l’ajut del bisbe Corcuera de Vic i la collaboració d’Antoni MClaret i de Llucià Casadevall en l’elaboració de les constitucions S'expandí ràpidament pel Principat, sobretot en 1843-49 La congregació fou aprovada canònicament el 1870 Actualment és estesa per tot el món té 79 cases al Principat al voltant de mil religioses i 14 al País Valencià tres-centes religioses

Tenen sovint facultats legislatives o correctives Aquesta pràctica sembla que fou regulada per primera vegada per la congregació cistercenca, que en la seva Carta Charitis 1119 disposava la reunió de tots els abads de l’ordre, anualment, a Cîteaux El Concili Laterà IV 1215 els féu extensius a totes les congregacions monàstiques i a tots els ordres religiosos