Resultats de la cerca

Els atletes grecs, etruscos i romans el feien servir després d’exercitar-se a la palestra per a netejar-se la pell, per fregament, i extreure l’oli que s’havien posat per a hidratar la pell, a més de la suor i la brutícia adherida al cos durant l’exercici

La imatge dels flamencs Phoenicopterus ruber aixecant el vol permet visualitzar alguns dels seus trets característics, principalment el color negre de sota les ales, que tant els caracteritza Xavier Ferrer L’ordre dels fenicopteriformes Phoenicopteriformes es confon a les terres catalanes amb l’única espècie present als estanys salats de l’Europa mediterrània el flamenc El flamenc és l’ocell d’aspecte més inusual que trobem a l’avifauna paleàrtica les potes i el coll són proporcionalment més llargs que en cap altra espècie, i els mantenen estirats en volar i s’hi afegeix l’estrany bec,…

Té nou orificis És entonat en si bemoll i presenta una extensió d’unes tres octaves Acompanyava els xantres en els actes litúrgics i fou també freqüent en les grans orquestres Haydn, Beethoven i Mendelssohn, entre altres, l’empraren Els serpentons foren molt estesos des de la fi del s XVI fins a mitjan s XVIII Fou desplaçat per instruments més eficaços, com la tuba o el trombó baixos

L’usaren els guerrers àrabs i d’altres poblacions orientals

Els llatins heretaren dels grecs i dels etruscs únics que la tenien la forma d’aquesta lletra, que passà a l’apèndix de l' elementum o segona part de l' abecedari llatí, acabat amb les lletres gregues X, Y, Z La X romana clàssica consisteix en dos traços creuats en aspa, el primer dels quals amb un reforç a la base i a vegades un altre a l’extrem superior Tots dos traços eren executats en direcció descendent, encara que el segon a vegades ho fou de baix a dalt això darrer fou sobretot degut a la velocitat ràpida, que produí la posició gairebé horitzontal del primer i l’allargassament del…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic Consisteix en un tub cònic de fusta, d’aproximadament un metre de llargada, proveït de claus Es caracteritza pel seu pavelló esferoidal en forma de bulb, i pel tudell corbat que suporta la llengüeta És un instrument transpositor en fa, la música del qual es digita i s’escriu igual que l’oboè, però sona una quinta més greu Amb una extensió d’unes dues octaves i una quarta, el seu so real més greu és un mi2 El seu so, sovint qualificat de melangiós i nostàlgic, velat en el greu, d’una profunda…

L’església parroquial de Reiners es troba al peu del vessant oriental del turó del castell de Reiners, a la vall de la ribera de Reiners i més o menys al centre del nucli, força escampat, de la població Se’n té notícia des de l’any 1027, en què els comtes de Besalú, Guillem I i Adelaida, cediren l’església de Sant Vicenç in locum Relnensis , al Vallespir, amb els seus alous i pertinences, a la canònica de Besalú, dedicada a sant Salvador, sant Genís, sant Miquel i la santa Creu Sant Vicenç de Reiners fou fins al segle XVIII una església sufragània de la parròquia de Sant Pere de Ceret Hi ha…

Situació Restes del mur perimetral d’una enigmàtica construcció d’època medieval EFS Aquesta construcció, localitzada per Jaume Coberó, es troba a un nivell inferior a la de la construcció de la Torreta d’en Domènecs Mapa 34-14 361 Situació 31TCG669314 Per arribar-hi, des de Torà, cal prendre el camí de l’Aguda En el primer revolt marcat cap a la dreta, se segueix per l’esquerra i es puja directament pel caminet que voreja el barranc Després d’uns deu minuts s’arriba al lloc de la Ferreria Edificis civils diversos A la Ferreria hi ha una estructura rectangular posterior a l’edat mitjana que…