Resultats de la cerca

El 1930 fou director de dansa de l’òpera d’Essen En les danses per a Perséphone , de Stravinskij, renovà el llenguatge coreogràfic, conferint-li una nova força expressiva El 1934 es traslladà a Anglaterra, on desenvolupà una important tasca pedagògica, i el 1949 tornà a la RF d’Alemanya i organitzà i dirigí nombroses coreografies i espectacles de ballet Prosseguí també la seva tasca pedagògica, i entre els seus deixebles es destaca Pina Bausch

Filippo Taglioni Milà 1777 — Como 1871 actuà com a coreògraf a la majoria dels teatres europeus i muntà els ballets de les òperes de Meyerbeer La juive 1835 i Les Huguenots 1836 El seu germà Salvatore Taglioni Palerm 1789 — Nàpols 1868 actuà sempre a Nàpols, on estrenà la coreografia d' Il Barbiere di Siviglia 1808 La filla de Filippo, Maria Taglioni Estocolm 1804 — Marsella 1884, fou considerada la millor ballarina romàntica i la creadora de la dansa sobre les puntes Es retirà de la dansa 1848 i es dedicà a l’ensenyament

El nombre de compassos curts i llargs és variable en cada títol sardanístic, segons el compositor, i sol oscillar entre 21 i 45 compassos curts i entre 61 i 95 de llargs Els balladors marquen el final de totes les tirades amb cadències coreogràfiques, excepte la primera de curts i de llargs, atès que l’extensió incerta demana al dansaire comptar el nombre de compassos i posteriorment repartir els passos en funció d’aquests, càlcul possible només a partir de la segona tirada En el món dels esbarts, el terme s’utilitza per a indicar una frase o estrofa musical que es repeteix tantes vegades com…

Estudià a la Cornish School de Seattle i a la Bennington School of Dance Entre el 1939 i el 1945 formà part de la companyia de Martha Graham , que l’encoratjà a crear les primeres coreografies Root of an Unfocus , 1944 Després de deixar la companyia de Graham, conegué el compositor John Cage , amb el qual collaborà des d’aleshores i de qui fou parella sentimental fins a la mort d’aquest 1992 A partir de diversos projectes, com The Seasons 1947, introduí elements aleatoris i experimentà amb la simultaneïtat i independència de dansa i música El 1952 creà la seva pròpia companyia, la Merce…

A la Universitat de Syracuse, on estudià pintura i formà part de l’equip de natació, descobrí la dansa, disciplina en la qual es formà a la Juilliard School de Nova York Cofundador de la companyia de Merce Cunningham 1953, on actuà alguns anys i hi creà coreografies, el 1954 fundà la seva pròpia companyia, en la qual desenvolupà un llenguatge propi que se separava dels cànons clàssics i que incorporava gestualitat i moviments de la vida quotidiana Eclèctic en la part musical des de Bach i Haydn fins a John Cage, en els arguments adoptà també tant temes clàssics com de la vida quotidiana, amb…

Fou pioner en l’estil Country Western a Espanya i, amb Fina Comas, integrà la primera i única parella d’aquest estil a l’Estat espanyol El 2005 fou campió d’Europa i quart al Mundial de Nashville EUA Divisió II Fou el primer president del Club Superline de Manresa És seleccionador de l’equip català de country director de l’Associació Americana de Professors de Ball Country NTA-USA per Espanya i Andorra i membre del seu comitè tècnic formador i examinador d’instructors de ball country català Line Dance Recreatiu per l’NTA-USA jutge internacional coreògraf de balls de competició Line Dance i…

Després d’estudiar a la Universitat d’Estolcolm, amplià estudis a l’escola de Dartington Hall a Anglaterra Fou cofundadora del Svenska Dansteater 1946 i es destacà com a coreògrafa, especialment en La Senyoreta Júlia , de Strindberg 1950 Fou coreògrafa del Ballet Reial Suec 1952-57, del New York City Ballet i de l’American Ballet Theatre 1958-64 El 1967 fundà el Ballet Cullberg, que ella mateixa dirigí fins al 1987, i també fou directora artística de la segona cadena de televisió sueca Collaborà també amb IBergman Entre les seves obres es destaquen les tres versions de Romeu i Julieta 1944,…

S’inaugurà amb Il mondo de la luna , de G Paisiello Situat a la plaça del Carrousel -després, plaça del Teatre-, es convertí en l’important Conservatori Rimskij-Korsakov Davant seu es construí, a mitjan segle XIX, un teatre circ, singular obra d’Al’bert Kavos, fill del compositor Katerino Kavos i especialista en arquitectura teatral autor del Bol’šoj de Moscou Quan es cremà, deu anys després, el tsar Alexandre II n’ordenà la reconstrucció i ampliació al mateix Kavos, amb la voluntat de competir amb el Bol’šoj Inaugurat el 1860 amb Una vida pel tsar , de M Glinka, prengué el nom de la tsarina…

Fou deixeble de N Jommelli i JM Leclair Intèrpret excepcional de la trompa, amb la qual assolí un nivell destacable, reivindicà la capacitat d’aquest instrument com a solista i n’innovà la tècnica interpretativa Formà part de l’orquestra de la cort de Stuttgart fins el 1767, on collaborà com a compositor amb el coreògraf JG Noverre El 1764 actuà com a intèrpret de trompa al Concert Spirituel i el 1767 ingressà en l’orquestra de l’Òpera de París El 1778, a la capital francesa, conegué WA Mozart Treballà com a professor al Conservatori de París i publicà, entre altres obres, el mètode Solfège…

Estudià amb A Rolla violí i B Asioli composició al Conservatori de Milà, entre el 1815 i el 1822 Acabats els estudis, compongué música per a ballets per a la Scala i del 1832 al 1834 fou maestro al cembalo i, després, director musical d’aquest teatre Posteriorment es traslladà a París, on mantingué una estreta collaboració amb el coreògraf Jules Perrot, fruit de la qual foren els seus ballets més famosos La Esmeralda 1844, Pas de quatre 1845, Le jugement de Pâris 1846, etc El 1851 es traslladà a Sant Petersburg, on fou nomenat compositor oficial dels ballets del Teatre Mariinski Si bé la…