Resultats de la cerca

Encara que Quadrado fou el seu principal redactor, tingué la collaboració de TAguiló, Roca i Cornet, MMaura, JRubió i Ors i JMaura, entre d’altres Fou sobretot una publicació de caràcter politicoreligiós, sorgida per tal de lluitar contra la llibertat de cultes establerta després de la Revolució del 1868 en aquest sentit, organitzà una gran campanya per a la recollida de signatures 132 890 a les Balears

Estudià filosofia i teologia al seminari de Barcelona Fou amic de Manuel de Cabanyes i Joaquim Roca i Cornet, amb els quals intercanvià versos classicistes en llatí i castellà, amb el pseudònim de Meliso Escriví poemes religiosos, originals i traduïts, alguns dels quals foren publicats al Diario de Barcelona i “La Religión” El 1849 aconseguí un benefici a Vilanova i la Geltrú, on intervingué com a orador sagrat, i publicà opuscles pietosos, himnes i novenes

Durant la primera època publicà disset números, i a la segona, vuitanta-vuit Fou suspès en produir-se el cop d’estat de Primo de Rivera setembre del 1923 Aconseguí força anomenada per les seves campanyes polítiques nacionalistes, pel seu estil mordaç, pels seus atacs a Cambó i per l’empresonament del director juny del 1923 Hi collaboraren Cornet, Apa , Junceda, Quelus i altres dibuixants, així com els periodistes Àngel Ferran, Rossend Llates, Joaquim Ventalló i d’altres amb pseudònim

Fou el portaveu del grup antisimbolista d' El Rovell de l'Ou i hi collaboraren —per a informar a llur company Pere Isern, que estudiava a Roma— els artistes Marià Pidelaserra que hi feia la crítica d’art, Emili Fontbona, Ramon i Juli Borrell, Josep V Solà i Andreu, Gaietà Cornet, Filibert Montagut i Joan Comellas i Viñals L’ànima en fou el litògraf Ramon Riera i Moliner Esmentat per Feliu Elias i per Rafael Benet, no fou estudiat fins el 1974

Si bé el nucli principal el constituïen alumnes de l’acadèmia de Pere Borrell —Marià Pidelaserra, Ramon i Juli Borrell, Emili Fontbona, Gaietà Cornet, Pere Ysern, Ramon Riera, Xavier Nogués, Josep Víctor Solà, etc—, també s’hi afegiren Sebastià Junyent, Miquel i Llucià Oslé i escriptors com Josep Lleonart o Cristòfor de Domènech El grup representà, enfront del simbolisme imperant en l’època, un realisme que si bé té les seves fonts en el realisme vuitcentista del vell Borrell, es posà al dia passant a ésser el germen de la línia realista del Noucentisme

Ingressà a La Maquinista Terrestre i Marítima 1881, d’on fou 1894 un dels tres directors i, el 1917, director general Un dels creadors i primer president i director d’Electrometallúrgica de l’Ebre SA EMESA 1904, concebé i realitzà la central de Sástago, a l’Ebre Fou president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona 1897-99 i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts El seu fill, Manuel Junoy i Cornet Barcelona 1903 — 1965, també enginyer industrial, fou director general i conseller de La Maquinista 1939-64

Fou catedràtic de dret natural a la Universitat de Barcelona 1838-40 Amic íntim de Balmes, amb qui mantingué una extensa correspondència, formà part de l’ Escola Apologètica Catalana El 1838 fundà el diari moderat La Paz , i el 1839, amb Francesc Carles i Marià Noguera, traduí la Historia general de la civilización en Europa , de F Guizot, i començà la publicació de la Biblioteca de l’Advocat nou volums editats Publicà també una nova edició de les Partides 1840 En 1841-43 redactà, amb Balmes i Roca i Cornet, la revista La Civilización , des d’on defensà l’escola apologètica…

El seu capdavanter fou Joaquim Roca i Cornet, que publicà la primera revista apologètica de l’Estat espanyol, La Religión 1837-41, continuada per La Civilización 1841-43, on collaboraren Josep Ferrer i Subirana i Jaume Balmes, el qual, no obstant els seus punts de contacte amb l’escola, mantingué sempre una clara independència respecte a aquesta Altres representants foren Manuel de Cabanyes, Josep M Quadrado, que, juntament amb Tomàs Aguiló, publicà a Palma Mallorca La Fe 1844, i Joaquim Rubió i Ors El tradicionalisme filosòfic inicial del moviment fou superat gràcies a la…

Un dels darrers representants de l’estil anomenat internacional , influït per Lluís Borrassà Inicialment collaborà amb Jaume Cabrera, després 1425 s’associà amb Bernat Puig, amb qui féu diverses obres el retaule de Sant Pere, de Ferrerons 1431, al Museu Episcopal de Vic el de Sant Miquel, de la Seu d’Urgell 1433, on potser intervingué, a més, el pintor Ramon Gonçalvo, al Museu d’Art de Catalunya i a diverses colleccions al de Santa Anna, a la Collecció Muntadas de Barcelona i el de Cornet, al Museu Episcopal de Vic Li han estat atribuïdes altres obres

Fou el primer setmanari català en el qual predominaven les historietes illustrades, que alternaven amb contes de J Carner, Apelles Mestres, J Ruyra, Martínez i Ferrando i novelles de Carles Soldevila Lau o les aventures d’un aprenent de Pilot , Clovis Eimeric El cavaller de la Creu i Folch i Torres, entre d’altres Els dibuixants més assidus foren Junceda i Cornet També hi collaboraren Lola Anglada, que hi publicà la primera versió d' En Peret, Joan d’Ivori , amb unes delicioses historietes adaptades de contes dels Grimm, Llaverias, Apa, Quelus , Prat i Ubach, Serra i Massana,…