Resultats de la cerca

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Clariana Segurament només fou la capella del castell El terme es documenta a partir de l’any 960, i el primer esment de l’església és de l’any 1031, que es jurà el testament del difunt Maier de Clariana sobre l’altar de Sant Llorenç, l’església del qual es trobava en el castell d’Argençola El difunt havia manat donar a Sant Llorenç d’Argençola un alou situat a Font Pudenta font podezela , i a Santa Maria d’Argençola una peça de vinya El fet d’esmentar ben separades totes dues esglésies permet creure que l’església de Santa…

Situació Vista de la façana ponentina d’aquest petit edifici format per una única nau ECSA – JA Adell L’església de Sant Joan és al costat del mas Sant Joan, situat a uns 15 km d’Oliana per la pista que passa per Eroles i Santa Eulàlia de les Anoves JAA Mapa 34–11 291 Situació 31TCG632665 Història No es coneix cap notícia d’aquesta esglesiola, si bé el lloc de les Anoves és documentat des de l’any 972 Tradicionalment havia estat sufragània de Santa Eulàlia de les Anoves MLlC Església Es tracta d’un edifici de filiació dubtosa i molt transformat, que consta d’una nau única, rectangular, sense…

Dins la necròpoli del Pla dels Albats s’aixeca una construcció que alguns autors han identificat amb una església dedicada a santa Maria documentada des del segle X La primera referència d’aquesta capella sembla que caldria buscar-la en l’acta de consagració de Sant Miquel d’Olèrdola de l’any 992, en la qual es fa esment de l’església de Santa Maria, situada fora de la muralla del castell d’Olèrdola Alguns autors, sense cap fonament ni lògica, volen identificar aquesta església de Santa Maria, fora dels murs, amb l’església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès Una altra menció de Santa…

Bé que la realitat social sigui una, cada ciència social n'estudia un camp concret que, a vegades, més que correspondre a una àrea específica d’aquesta realitat, fa referència a una angle o enfocament peculiar des del qual el científic social s’hi aboca Hom considera principalment com a ciències socials l’economia, la demografia, l’antropologia social i cultural, l’etnologia, la sociologia, la psicologia social, les ciències polítiques i la lingüística

Segons l’objecte que es vol detectar, els ecos indesitjats poden correspondre a elements o fenòmens diferents Per exemple, en la teledetecció d’avions i vaixells els ecos indesitjats poden provenir de fenòmens meteorològics com la pluja o la neu en canvi, en la teledetecció meteorològica els ecos indesitjats poden provenir de la reflexió de la terra o del mar, mentre que la pluja i la neu són els fenòmens que es vol detectar

Fou modificat per la llei 3/2005, establint que en el cas d’adopció dels fills del consort o de la persona amb qui l’adoptant conviu en relació de parella amb caràcter estable, es manté el dret dels fills a succeir abintestat el seu progenitor i els parents d’aquest, sense perjudici dels drets successoris abintestat que poguessin correspondre a l’adoptant A mitjan 2005 es trobava pendent d’incorporació en el llibre quart del Codi Civil de Catalunya

Ocupa un altiplà de 5,5 ha de superfície i està delimitat per una potent muralla L’àrea central estava urbanitzada amb un sistema viari ortogonal que defineix un total de nou blocs d’habitació, possiblement ocupats per unes 165 cases i unes 750 persones Se suposa que aquest espai central, on s’ha documentat l’existència de cases complexes, era ocupat per l’elit aristocràtica, mentre que les àrees perifèriques devien correspondre a altres grups socials, com ara esclaus o artesans

No tenim constància documental de l’església del lloc de Collmorter, però la capella de Sant Miquel de la casa Francisco, a Collmorter, presenta traces constructives que podrien correspondre a un edifici medieval, filiació que en el seu estat actual no es pot arribar a precisar És possible, però, que aquesta capella fos l’església de Collmorter El lloc de Collmorter era de jurisdicció de la baronia de Mur i la seva església segurament pertanyia a la pabordia de Mur

Diversos oficis menestrals han donat lloc a formes d’artesania així, la ceràmica, la forja del ferro, el repussat de l’aram, la vidrieria vidre bufat, la fusteria fusta tallada, etc L’artesania pot correspondre a una tradició artística de la contrada o la població de l’artesà, i aleshores constitueix l’anomenat art popular, o bé pot ésser fruit de la creació personal de l’artesà Avui l’artesania sofreix una deformació en benefici dels fabricants d’objectes “típics” de les comarques turístiques