Resultats de la cerca
Es mostren 997 resultats
gal·la
Etnografia
Individu d’un poble de raça etiòpida que habita el massís central d’Etiòpia (uns tres milions).
Els galles foren antigament pastors nòmades, però actualment són agricultors sedentaris Llur religió és una barreja de cristianisme amb elements musulmans i ritus pagans
Cassi
Història
Comte visigot que dominà la zona navarroaragonesa de l’Ebre.
En produir-se la invasió musulmana de Mūsà ibn Nuṣayr, hi pactà i renegà el cristianisme Els seus descendents formaren la família Banū Qasī
Sussex
Geografia històrica
Un dels regnes de l’Anglaterra anglosaxona, fundat, segons la tradició, per Aelli (477), després d’haver derrotat els britans.
El bisbe Wilfrid, expulsat de Northúmbria, convertí els seus habitants al cristianisme 680 en temps del rei Etelwalh Al segle IX fou sotmès pels reis de Wessex
Flavi Teodosi és nomenat august
Flavi Teodosi, natural del Cauca Coca, és nomenat august i rep el comandament d’Orient amb seu a Constantinoble El cristianisme esdevé religió oficial de l’Imperi
Confederació Internacional de Sindicats Cristians
Organització internacional constituïda a la Haia el 1920.
Integrada per sindicats d’obediència protestant i catòlica, fou reconstituïda l’any 1968, en abandonar tota referència al cristianisme i adoptar el nom de Confederació Mundial del Treball
Ammoni
Filosofia
Filòsof grec, anomenat Saccas.
Educat en el cristianisme, es convertí al paganisme Ensenyava a Alexandria una doctrina eclèctica És considerat l’iniciador del neoplatonisme fou mestre de Plotí, Cassi Longí i Orígenes
Juli Fírmic Matern
Literatura
Escriptor llatí.
Escriví una obra astrològica, Matheseos libri VIII , d’una alta qualitat moral i, convertit al cristianisme, De errore profanarum religionum , d’un to fortament polèmic, contra els cultes pagans
Joan Filopó
Filosofia
Filòsof.
Fou un dels representants de l' escola d'Alexandria La seva especulació s’orientà cap a la conciliació del cristianisme i el neoplatonisme Escriví també diversos comentaris a Aristòtil
fat
Religió
Força impersonal, sovint divinitzada, que, a l’antiguitat, expressava la ineluctabilitat del futur, sia còsmic o, més sovint, històric o personal.
En el món grec es destacaren ja des del començament les dues concepcions que aparegueren més tard a Roma d’una banda, el fat com a destí, consistent en una força suprema irracional i, per tant, imprevisible i canviant, i de l’altra, com a llei impersonal superior als déus i als homes εἱμαρμένη, μοῖρα, que és la darrera garantia de racionalitat del cosmos En l’estoïcisme esdevingué el primer principi de generació de tot i rebé atributs religiosos explícits i fins i tot unes personificacions divines τύχη a Grècia, fortuna a Roma En moltes altres religions i concepcions de la vida el tema del…
Nikolaj Aleksandrovič Berd’ajev
Filosofia
Filòsof rus.
Estudià a Kíev, d’on fou expulsat per les seves idees revolucionàries Després de la revolució soviètica fou nomenat professor de la Universitat de Moscou 1920, però fou expulsat del país, el 1922, per la seva ideologia, incompatible amb el marxisme Anà a Berlín, i el 1924 s’installà definitivament a París, on fundà la revista Put ‘Camí’, portaveu de la intellectualitat exiliada Berd’ajev fou un pensador cristià, però amb un cristianisme espiritual i subjectiu, sense cap lligam dogmàtic, en el qual hom observa una clara influència de l’idealisme postkantià Féu una crítica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina