Resultats de la cerca
Es mostren 2275 resultats
paper comercial

Paper comercial del 1886. Cosme Reitg, successor de L’Aurora, s’associà amb Josep Flores, fabricant de pasta de fusta.
Economia
Títol valor generat en el comerç i que incorpora un dret a crèdit a favor de qui el té i a càrrec del deutor.
També conegut com a efecte comercial Es pot transmetre per endós, sempre que no contingui una ordre en sentit contrari Amb aquests actius financers a curt termini collocats al descompte, les empreses privades poden fer front a dèficits estacionals de tresoreria o a inversions a molt curt termini
agulla d’injecció
Agulla consistent en un tub d’acer prim amb la punta tallada en bisell, emprada per a injectar medicaments a l’organisme per via parenteral.
Les agulles destinades a injeccions intradèrmiques tenen el calibre fi i el bisell curt les destinades a injeccions hipodèrmiques o subcutànies, el calibre fi i el bisell llarg les destinades a injeccions endovenoses, el calibre gruixut i el bisell curt, i les destinades a injeccions intramusculars, el calibre gruixut i el bisell llarg
tamàndua
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels edentats, subordre dels xenartres, de la família dels mirmecofàgids, que arriba a 1,20 m de longitud total, la meitat de la qual correspon a la cua.
Es diferencia de l’os formiguer pels seus costums arborícoles i pel fet de tenir un musell més curt i unes orelles més grosses És cobert d’un pèl curt, atapeït i aspre De vida nocturna, s’alimenta d’insectes, sobretot de formigues, i també de mel L’àrea de distribució de l’espècie comprèn l’Amèrica Central i la del Sud fins a Bolívia
barquejar
Navegar amb barca, especialment per a un trajecte curt.
braquistil | braquistila
carrabina
Militar
Fusell curt i lleuger, generalment amb l’ànima estriada.
Emprat ja als s XVI i XVII, el seu ús es generalitzà al s XIX en tropes auxiliars de cavalleria i artilleria Diversos tipus de carrabines són emprats també en la caça major i en concursos de tir
esquirol

Esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris)
hedera.baltica (CC BY-SA 2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de la família dels esciúrids, d’uns 38-45 cm de longitud, cap rodó, musell curt i proveït de llargues i abundants vibrisses, ulls grossos i vius, potes mitjanes amb els dits molt forts i amb ungles corbes i punxegudes que els faciliten d’enfilar-se pels arbres.
La cua té una llargada igual a la del cap i el cos junts, i és coberta de pèls llarguíssims el pelatge del cos és curt, aspre i de color variable, però sempre fosc a les parts superiors i blanquinós a les inferiors Habita en els boscs ombrívols i és essencialment diürn Menja llavors de tota mena, fruites, nous, pinyons, fages i brots tendres i sucosos, bé que també ingereix ous, insectes i ocellets A l’estiu arreplega menjar per a l’hivern i el guarda en els forats dels arbres i sota terra Fa nius, on passa la nit i on neixen i romanen les cries És perseguit per animals molt…
perxatge
Indústria tèxtil
En aquesta operació és format o aixecat pèl en una o en les dues cares del gènere Si el pèl resta vertical hom obté l' apelfat o, si és més curt, l' avellutat Si el pèl resta ajagut és anomenat llanat , i si és deixat molt curt hom obté l’acabat mèlton Quan la guarnició de la perxa actua en el sentit natural del pèl el perxatge és anomenat perxatge a pèl , i si actua en sentit contrari, perxatge a contrapel
reverberació
Música
Fenomen pel qual un so produït en un recinte tancat és perceptible després d’haver-se extingit la font que el genera.
Físicament prové de les reflexions secundàries del so a les parets Si es produeix un so curt per exemple, un cop de martell, una persona situada al recinte sent immediatament un so directe que s’ha propagat des de la font i li ha arribat pel camí més curt i un primer eco associat a la recepció de la primera reflexió a la paret o obstacle més proper El conjunt d’ecos o reflexions posteriors, que són percebuts com un so difús i no individualment, constitueixen el so reverberant
Sargantana pitiúsica
Morfologia També la sargantana pitiúsica Podarcis pityusensis presenta nombroses subspècies a les illes que li donen el nom, com a conseqüència de fenòmens d’insularitat A les fotografies veiem representades dues formes de color verd viu P pityusensis canaretensis a dalt i P pityusensis formenterae a baix Javier Andrada i Ricardo Gutiérrez Aquesta sargantana, l’àrea de la qual inclou, com la de la sargantana balear Podarcis lilfordi , nombroses poblacions isolades en illots, també presenta una enorme variabilitat en morfologia, coloració, disseny i folidosi, actualment prou sabuda Els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina