Sargantana pitiúsica

Morfologia

Aquesta sargantana, l’àrea de la qual inclou, com la de la sargantana balear (Podarcis lilfordi), nombroses poblacions isolades en illots, també presenta una enorme variabilitat en morfologia, coloració, disseny i folidosi, actualment prou sabuda. Els aspectes biològics de la forma no són, en canvi, gaire coneguts.

És una sargantana de paret de mida relativament gran, que ateny fins a 9 cm de longitud de cap i tronc i té la cua dues vegades més llarga; les femelles són més petites, i algunes poblacions no arriben ni de bon tros a aquestes dimensions. És robusta, de cap curt i musell afilat, coll relativament gruixut i cos no deprimit. Presenta plaques massetèrica i timpànica diferenciades, collar format per 9-14 escates i de 24 a 39 escates gulars (del mentó al collar). Les escates dorsals són granulars, però poc fines, hexagonals o arrodonides, lleugerament carenades i disposades en 50-72 fileres al mig del tronc. Les escates ventrals fan de 26 a 30 fileres transversals. Hi ha de 17 a 30 porus femorals per banda.

La seva coloració és enormement variada, amb el dors predominantment verd, però també bru o gris, amb línies dorsilaterals clares definides, punts foscos, dibuix dorsal sovint fragmentat; el ventre varia del blanquinós al gris, groc o taronja, amb taques o sense; a Formentera, és més verd del dors i amb cua roja o groga. Pot tenir flancs de color viu.

Biologia i ecologia

Les sargantanes d’aquesta espècie ocupen, en general, ambients semblants als de totes les espècies dels illots mediterranis, però a les illes grans aquests ambients canvien i es troben a camps i conreus diversos, edificacions humanes, bosquines i pràcticament arreu. Als illots, contràriament, es troben a superfícies rocoses amb vegetació escassa i baixa, en condicions molt dures, amb aliment escàs, però igualment amb pocs predadors. Les observacions fetes per a la sargantana gimnèsica (P. lilfordi) són també vàlides per aquesta espècie (altrament, vegeu els nombrosos comentaris sobre aquesta espècie efectuats a la part d’aquesta obra dedicada al poblament reptilià de les Balears).

Fonamentalment insectívora, règim que no li planteja problemes a les illes grans, aquesta sargantana és parcialment herbívora i s’alimenta de recursos molt variats als illots, on hi ha una forta competència per l’aliment, que és migrat. Menja formigues, flors i llavors, també coleòpters, gasteròpodes o cues d’altres sargantanes i, fins i tot, crustacis marins, segons les disponibilitats i l’estació.

La seva reproducció consisteix en una única posta d’un o dos ous, al juliol. És activa durant tot l’any; de la tardor i l’hivern a la primavera presenta un sol període d’activitat, al centre del dia; cap a l’estiu s’allarga la fase activa, però es divideix en dues etapes, al matí i a la tarda, per evitar les calors fortes.

Corologia

Àrea de distribució de la sargantana balear (Podarcis lilfordi, en ratllat vermell) i de la sargantana pitiúsica (P. pityusensis, en puntejat blau) als Països Catalans.

Maber, original dels autors.

Es troba a Eivissa i Formentera, a molts illots al voltant d’aquestes illes més grans, i ha estat introduïda al port de Mallorca. Les poblacions, algunes molt reduïdes, dels illots són en situació precària i molt sensibles a qualsevol mena d’alteració, sobretot a l’activitat humana intensa.

A Eivissa i a l’Illa Negra de llevant viu la subspècie pityusensis, com també a les illes d’En Calders (la subspècie caldesiana) i a sa Sal Rossa (la subspècie martinezi), on les sargantanes són mitjanes, de coloració variable amb dominants verdes. Les subspècies algae, de l’illa Alga, espalmadoris, de s’Espalmador, formenteme, de Formentera i Rodona d’Illetes, i puercosensis, de l’illa des Porcs, són mitjanes, més fosques que a Eivissa, amb flancs brunencs i ventre gris clar o taronja. La subspècie canaretensis, d’es Canaret, és una sargantana grossa, de píleus ample, amb ventre verd groguenc. La subspècie caragolensis, d’es Caragoler, té mascles amb dors verd blavós brillant o verd oliva, flancs castanys i ventre groc, mentre que les femelles són de dors vermellós i flancs bru grisenc. La subspècie gastabiensis, de Gastabi, s’Espardell, l’illa Negra del N i l’illa des Penjats, és petita, de potes llargues, cap llarg i ample, i disseny reduït i flancs bruns amb tons verdosos febles al dors. La subspècie torretensis, de l’illa de sa Torreta, presenta un disseny reduït en una sargantana mitjana, amb femelles de dors gris clar amb línies clares i mascles amb dors verd i flancs grisos, uniformes.

Les subspècies vedrae, d’es Vedrà, i vedranellensis, d’es Vedranell, són sargantanes grosses i moderadament robustes, de potes llargues i cap curt i estret, amb coloració blavosa. La subspècie maluquerorum, de Bleda Na Plana, Bleda Na Bosc i Escull Vermell, i la subspècie gorrae, de Bleda Na Gorra, són grosses i robustes, de potes curtes i cap curt, i negres. La subspècie hedwigkamerae, de ses Margalides, és molt grossa, de píleus curt i potes llargues, negrosa. La subspècie muradae, de Murada, és grossa, de píleus curt i potes curtes, mitjanament robusta, negra amb disseny reticulat, amb ventre blau intens i turquesa. La subspècie kameriana, de s’Espartar, és grossa, mitjanament robusta, de cap curt i estret, blavosa o negrenca.

La subspècie affinis, de Malví Nord, és grossa i robusta, de cap curt, amb disseny marcat damunt un dors verd groguenc i amb ventre blanc vermellós. La schreitmulleri, de Malví Sud, és grossa i robusta, de cap curt í similar a la forma anterior. La subspècie calaesaladae, de Cala Salada, és mitjana i relativament robusta, de potes llargues i cap curt, amb ventre i flancs vermellosos. L’anomenada canensis, d’es Canar, és grossa, de píleus ample, amb disseny marcat i ventre verd groguenc. La subspècie karlkochi, de sa Conillera i l’illa des Bosc, és grossa i robusta, de potes llargues, amb ventre blanc o blau clar. La subspècie charracae, de sa Mesquida, és grossa, amb potes relativament curtes, dors verd blavós fosc, flancs bru vermellós i ventre del mascle gris vermellós al centre i verd blavós a les vores; la femella té els dors bru rogenc. La subspècie hortae, de cala d’Hort, és grossa i de píleus llarg, amb dors verd i dibuix reticulat als flancs grisos, amb ventre blau clar. La subspècie ratae, de ses Rates, és grossa i robusta, de potes curtes, i color oliva amb disseny reduït. A les illes Redona i Santa Eulària, hi ha les subspècies redonae i grossae, fortes i grosses, de potes llargues i cap curt, amb dors verdós, i ventre i flancs vermellosos. Finalment, la subspècie tagomagensis, de Tagomago, és grossa i mitjanament robusta, amb píleus curt, disseny reduït, coloració de fons fosca i ventre blanquinós. Totes aquestes formes són avui en revisió taxonòmica i moltes seran, sens dubte, invalidades aviat.