Resultats de la cerca

El lloc de Bot Buzot és esmentat l’any 1153 en la delimitació del terme de Miravet Bot va formar part del domini, primer dels templers i després dels hospitalers, sotmès a la comanda d’Horta La seva església, dins la diòcesi de Tortosa, consta en les dècimes papals del 1279 i el 1280 Fou visitada pel bisbe tortosí Francesc de Paolac el 1314, quan n’era rector Bonanat de Torres L’església actual va ésser reedificada al segle XVII i està formada per una única nau amb capelles laterals Té un campanar de torre quadrat La porta, d’arc de mig punt, és emmarcada per columnes, sobre un…

El vilar de Bordoll villa Bardolio , 957 - Bordoll , 1019, avui totalment deshabitat, era a uns 12 km al nord-oest d’Orellà, limítrof amb el terme d’Aiguatèbia L’església del lloc, dedicada a santa Coloma, és esmentada per primera vegada el 1231 Tingué consideració de parròquia i així apareix en les dècimes de la diòcesi d’Elna del 1279 i el 1280 Més tard fou sufragània de Santa Cecília de Celrà Segons J Giralt, era a la confluència del còrrec dit Torrent Gros amb el riu de Censà En queden pocs vestigis —els fonaments d’un absis semicircular—, recentment descoberts a la serra…

Aquest temple, avui desaparegut, era situat a la partida de Vimpeli, a l’oest del terme municipal, entre la població de Torregrossa i Margalef Segurament el lloc té el seu origen en una explotació agrícola i ramadera musulmana La primera menció de l’indret és de l’any 1161, com a afrontado del terme de Vensilló El nucli de Vimpeli devia adquirir força importància perquè des del segle XIII s’hi documenta una església El capellà de Vimpeli contribuí els anys 1279 i 1280 a les dècimes papals del bisbat de Lleida En una visita pastoral de l’any 1361 consta que l’església de Sant Pere…

La primera menció de l’església parroquial de l’Albi es troba en una butlla del papa Celestí III de l’any 1194, on es confirmen les esglésies integrades en l’arxidiòcesi de Tarragona, entre les quals hi ha la de l’Albi El 1201 n’era capellà un tal Berenguer El rector de l’Albi contribuí a les dècimes papals del 1279 i el 1280, el primer any amb 95 sous i 9 diners i el segon amb 74 sous i 2 diners Al final del segle XV la parròquia era de collació de l’arquebisbe El temple actual es construí entre els anys 1744 i 1751 i no conserva traces de l’edifici medieval

La vila d’Aitona aplegà una de les aljames sarraïnes més importants de la regió Tot i que la comunitat musulmana fou majoria fins al segle XVII moment de l’expulsió dels sarraïns de la Península, des d’un primer moment existí una minoria cristiana agrupada entorn de la seva església De fet, el capellano i l’ ecclesie d’Aytona apareixen esmentats en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 El temple en qüestió ja consta consagrat a sant Antolí a la visita pastoral de l’any 1361 Actualment, l’església parroquial de Sant Antolí, dins el nucli del poble, és un edifici del segle XVIII…

Frare dominicà, fou professor de teologia a la Universitat de Cervera i al Collegi Dominicà de Solsona Defensor de l’antic règim, es feu molt popular, en el marc de les lluites ideològiques del Trienni Constitucional, per la Conversa entre Albert i Pasqual 1821, que li valgué l’exili a Tolosa de Llenguadoc i que fou seguida de dues converses entre el 1822 i el 1823, escrites en dècimes, en què atacava la crueltat dels liberals i la falta de llibertat dels sectors catòlics i tradicionals, i hi defensava l’abolició del codi constitucional Les converses foren reeditades, amb l’…

Era molt jove quan sortí de Catalunya s’ordenà de sacerdot a Dublín 1868 i després anà a Califòrnia, on exercí com a rector a diverses ciutats San Francisco, Fresno, Bekersfield, Gonzales, King City i San Luis Obispo Quan era seminarista a Vic, imprimí, amb el pseudònim de Samsonier Tocasons , unes dècimes satíriques, Entusiasme d’un estudiant per la cresta Vic 1863, que suscitaren la primera publicació, del mateix estil, de JacintVerdaguer Als estudiants Recepta Vic 1864A Amèrica escriví un tractat d’herbes remeieres Compilation of Herbs and Remedies , editat el 1978 i diverses…

El lloc de Nonasp té l’origen en una fortalesa islàmica que el 1133 va ser conquerida per Alfons I d’Aragó, el Bataller Tanmateix, la conquesta definitiva va ser obra del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, vers el 1157, moment en què la vila i el castell de Nonasp van passar a formar part dels dominis de Ximèn d’Artussella i dels seus descendents El 1248 Nonasp passà als templers, que hi establiren una sotscomanda L’església parroquial de Nonasp és documentada des del final del segle XII Apareix també en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 Actualment és un edifici gòtic…

És la parròquia del poble de Llardecans, al sector sud-est de la comarca del Segrià Hi ha molt poques dades sobre l’origen de Llardecans, però sembla que el lloc fou repoblat entre el final del segle XII i el principi del segle XIII La primera menció de l’església de Llardecans és de l’any 1279, en les dècimes papals, on apareix el “ capellano de Lerdecans ” En una visita pastoral de l’any 1361 és esmentat l’altar major de Santa Maria Consta que des del 1518 el dret de presentació del rector de Llardecans era a mans de l’abadessa de Santa Maria de Pedralbes L’església actual,…

Fou llibreter de vell Feu versos per encàrrec, collaborà en revistes tan diverses com “La Gramalla”, “La Tomasa”, La Campana de Gràcia , “La Tramuntana” i L’Avenç i publicà un volum de poemes Escardots , 1881 i, sovint en plecs solts, nombrosos sonets i dècimes cal destacar les de La imatge de Déu a trossos , aplegades el 1918, que obtingueren un cert èxit popular Escriví també peces còmiques curtes per al teatre, entre les quals hi ha Les ventalles de la porta 1881, paròdia de Les esposalles de la morta de Víctor Balaguer, Lo bram del ruc 1882, paròdia de Lo timbal del Bruc de…