Resultats de la cerca
Es mostren 10656 resultats
ballet de Déu
Folklore
Dansa popular catalana de caire cerimoniós i auster i de melodia suau i seriosa, pròpia de dies de festa, abans o després de l’ofici.
Té nombroses variants i una notable antiguitat Ha estat anomenat també ballet de quatre , per tal com les parelles s’hi agrupaven de dues en dues Segons els llocs, era ballat amb vestits negres, les dones portant caputxes, escapularis al coll i rosaris a la mà, i els homes encreuant les mans sobre el pit
Gabriel Deu Priu
Rugbi
Jugador de rugbi.
Fou un dels grans jugadors de la Unió Esportiva Santboiana dels anys trenta, abans de la Guerra Civil Fou un dels davanters de referència de la seva època Jugà cinc partits oficials amb la selecció espanyola A la dècada de 1940, poc abans de morir, encara era cridat per la Santboiana per a jugar els partits més difícils
Jaume Campderrós Deu
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de velocitat.
Fou campió de Catalunya dels 200 m 1978 i dels 4 × 100 m 1979, 1981, 1982, 1983 sempre com a atleta del FC Barcelona L’any 1980 fou campió d’Espanya de 4 × 100 m En pista coberta fou campió català dels 60 m el 1985
Pere de Déu
Història
Ambaixador.
Alfons II de Catalunya-Aragó l’envià a Algesires amb els jueus valencians Samuel i Abraham Abengalell per tractar una aliança amb el soldà benimerí Abū Yūsuf Ya'qūb 1287 Bé que no hi reeixí, obtingué la neutralitat del soldà en el cas de conflicte catalanocastellà com s’esdevingué, efectivament, en 1289-91
Mare de Déu de Mogrony

El santuari de Santa Maria de Mogrony, amb la famosa escala lligada a la llegenda del Comte Arnau
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Gombrèn (Ripollès), un dels principals centres de devoció mariana del Ripollès i fins de les comarques veïnes.
L’edifici fou edificat vers el 1400 aprofitant la roca, al mig de l’escala que ateny el pla de Sant Pere i l’església de Sant Pere de Mogrony El santuari, reconstruït en 1650-52, conté una imatge romànica bruna, que fou refeta en una bona part després d’un incendi casual de la capella el 1892 Sota el santuari hi ha una font, dita de la Mare de Déu de la Llet , amb una petita capella s XVII on hi ha gravada la llegenda del trobament de la Mare de Déu que hi havia al santuari en època de Carlemany la pietat popular convertí la imatge de la font en patrona de les…
Joan Costa i Deu
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor, de nom complet Joan Costa-Jussà i Deu.
Fou director del Diario de Sabadell , fundador de la Biblioteca Sabadellenca i president de l’Associació de Periodistes de Barcelona Essent un dels periodistes més antics i coneguts del país, el 1935 inicià la publicació d’unes memòries a La Veu de Catalunya , de la qual fou redactor en cap Milità a la Lliga Regionalista El 1936 s’exilià a Itàlia Publicà La nit del 6 d’octubre a Barcelona 1935, en collaboració amb Modest Sabater, Cento martiri della Rivoluzione del 1936 nella Catalogna 1937, en collaboració amb el caputxí Antoni Maria de Barcelona, i Barcelona sotto l’incubo del terrore rosso…
La ciutat de Déu
Obra de sant Agustí escrita entre el 412 i el 426.
En els 10 primers llibres refuta les acusacions dels pagans, i en els 12 restants elabora una concepció filosoficoteològica de la història universal que inspirà diferents utopies R Bacon, Campanella, Thomas More i també el teocratisme polític medieval, bé que no massa correctament, perquè Agustí subordinava els fins de l’Estat als de l’Església, però considerava la “ciutat de Déu” com a eminentment espiritual i compatible amb qualsevol organització civil
guerra dels Deu Anys
Conflicte bèl·lic (1868-78) que esclatà a Cuba originat per un moviment nacionalista que reclamava la independència de l’illa i l’acabament de l’explotació colonial a què Espanya l’havia sotmesa.
La revolució espanyola del setembre del 1868 facilità les intencions dels grups nacionalistes, dirigits per Carlos Manuel Céspedes, que es pronunciaren el 10 d’octubre de 1868 Grito de Yara en nom d’una Cuba lliure de la dominació espanyola Tanmateix, l’aixecament no tingué un suport unànime els conreadors de canya de les províncies occidentals formaven una oligarquia identificada amb les autoritats espanyoles Els insurgents, de majoria criolla, eren essencialment nacionalistes i només plantejaren molt tímidament el problema de l’abolició de l’esclavatge El moviment degenerà en una guerra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina